dissabte, 28 de setembre del 2013

"Cicatrius de 1714", d'Andreu Martín



Aquests darrers dies de vacances em vaig assabentar que ha sortit al mercat una nova novel·la sobre els fets de 1714. Es tracta de “Cicatrius de 1714”, del prolífic escriptor Andreu Martín, editat per Bromera. És una novel·la d’aventures que forma part d’una col·lecció (és el número 19 de la col·lecció Esguard) de l’editorial Bromera que consta d’una colla de llibres més de temàtica semblant, les aventures situades en algun moment del passat del nostre país. La novel·la d’aventures, un gènere que, en molts casos, ha estat és assimilat a l’etiqueta de “novel·la juvenil”, sobretot perquè el protagonisme recau en un personatge molt jove, gairebé un nen. 

Per mi “Cicatrius de 1714” és una novel·la d’aventures que té un protagonista adolescent però que pot ser llegida per públic de totes les edats. Ben documentada (ha comptat amb l’assessorament històric d’Agustí Alcoberro i té un apèndix històric a càrrec de Jordi Mata) i de lectura àgil, i relativament curta, és del tot adient per llegir al tren o a l’autocar, en estones en què no pots fer una altra cosa. Molt entretinguda, ben redactada i, com ja he dit, rigorosa des d’un punt de vista històric.

El seu protagonista és en Bernat, un nen barceloní de 13 anys, de classe benestant, que vol contribuir a la defensa de la ciutat i del país enfront de les tropes borbòniques hispanofranceses. En Bernat es sent cada cop menys proper al seu pare, l’Emili Sistachs, que, segons el parer dels seus amics és un covard perquè no lluita amb les armes a la mà contra els assetjants. D’altra banda, la seva mare, l’Amèlia, que, quan era jove, va perdre tota la seva família durant el setge francès de Barcelona de 1697, encara no havia superat aquella pèrdua tan traumàtica.

En aquest context, la família Sistachs, en ple setge es trasllada a la casa pairal de la família del pare a Badalona, amb l’objectiu d’allunyar la família dels rigors de la guerra. Aquí, el jove Bernat, al costat de la criada de la família, la valenciana Vicenta (una supervivent de la matança i deportació de Xàtiva), es veurà involucrat en una trama d’espionatge entre els serveis secrets catalans i els dels seus enemics borbònics.

Per fi sembla que, gràcies als actes de celebració del Tricentenari de 1714, estan començant a publicar-se força llibres d’aquesta temàtica. I no només estudis històrics. La novel·la catalana estava gairebé orfe d’obres referides a la Guerra de Successió i la Campanya Catalana de 1713-1714. Fets d’aquesta magnitud, en un altre context nacional (en un de normalitzat i sense l’autoodi que durant tants anys han patit tants catalans), en una altra literatura, en la d’una nació amb estat, hauria generat una munió de llibres de ficció que podríem trobar fàcilment a totes les llibreries. Aquest no és el cas català (encara). Fa uns 15 anys va aparèixer la trilogia “1714” d’Alfred Bosch i darrerament “Lliures o morts” de Jaume Clotet i David de Montserrat i “Victus” (tot i que aquest fou escrit originalment en castellà i forma part de la literatura castellana) d’Albert Sánchez Piñol, i també existeixen algunes altres obres menors, així com dues novel·les del XIX català, impregnades del romanticisme històric d’inspiració walterscottiana que també va arribar al nostre país els anys de la Renaixença literària: “El coronel d’Anjou”, de Francesc Pelagi i Briz i “Vigatans i botiflers”, de Maria de Bell-lloch.

“Cicatrius de 1714” d’Andreu Martín és una bona novel·la que recomano i que contribueix a emplenar un xic més el buit d’obres de ficció sobre el nostre 1714 que encara pateix la literatura catalana. Llegiu-la, no us decebrà!

dissabte, 7 de setembre del 2013

Allotjament de tropes a Lloret (1719-1721)



Aquest article va aparèixer a la pàgina 20 del número 94 de “Lloret Informació. Butlletí d’Informació ciutadana”, de l’Ajuntament de Lloret de Mar (novembre de 2012), a la secció “El racó de l’Arxiu”. Em permeto de transcriure’l al meu blog.


Amb motiu del passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, que com tots sabem commemora la caiguda de Barcelona l’any 1714 i que significà la fi de la Guerra de Successió, volem mostrar un document que fou generat per la nostra corporació municipal l’any 1723, i que és una conseqüència d’aquell conflicte bèl·lic.

Des de la fi de la Guerra de Successió una colla de guerrillers havien lluitat a Catalunya contra els borbònics. Aquesta activitat s’incrementà molt més entre el 1719 i 1720, en el marc de la guerra entre Espanya i la Quàdruple Aliança (França, Àustria, Holanda i Gran Bretanya), posant-se els sollevats catalans al costat dels aliats. En aquest context, l’administració borbònica repartí desenes de milers de soldats per totes les poblacions de Catalunya amb l’objectiu de reprimir els rebels. Les despeses d’allotjament d’aquestes tropes anirien a càrrec dels habitants del país.

El document (redactat en castellà, datat el 7 de juny de 1723 i signat pels regidors Marià Gibernau, Joan Pere Macià i Bonaventura Miquel) és una relació de les tropes de l’exèrcit espanyol que es van allotjar a Lloret des del 15 de desembre de 1719 fins a final de desembre de 1720, tot consignant les despeses que comportà al comú de la nostra vila l’allotjament de cadascun d’aquests contingents.

El document, per exemple, ens informa de l’allotjament de Julio Balati, alferes del regiment de Sevilla, amb 12 granaders i un sergent, que s’aquarteraren a Lloret des del 4 al 17 d’agost de 1720, i que en aquests dies van percebre 19 quintars de llenya, 8 unces d’oli i una espelma. Els contingents de tropes als quals fa referència el document es van allotjar a Lloret des del 4 d’agost de 1720 fins al darrer dia de març de 1721.
Com a curiositat hi trobem també una sèrie de topònims de Lloret i rodalies: “la Buadella, Fanals, la torre de la villa, Suro Gros, Canyellas, Cala Morisca, Llorell, las Alsinas”.



Fons: Ajuntament de Lloret de Mar. Sèrie: Gestió comptable. S.T.: 37.17.18 Descripció: Relació de despesa originada per estada i manteniment de tropa. Data: 1723.