Una actitud digna d'en Vicenç Albert Ballester

Continuarem parlant d’en Vicenç Albert Ballester (creador de la senyera estelada del triangle blau i l’estel blanc) en aquest centenari de la senyera estelada. A l’anterior article publicat també en aquest blog, que duia per títol “Un homenatge a en Vicenç Albert Ballester, creador de l’estelada”, vam fer una ràpida llambregada a la seva biografia. En aquest ens centrarem en la seva vinculació amb la tot just nascuda Associació Catalana de Beneficència l’any 1908, i recuperarem un article d’aquell mateix any a la publicació catalanista integral “Metralla”, l’autor del qual, Francesc X. Vergés, es refereix a en Ballester, a la vegada que, en el darrer paràgraf formula una dura crítica a la posició presa per la Lliga Regionalista respecte de la persecució al catalanisme.

L’any 1908 (dos anys després de l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions i tres anys després del cèlebre assalt per part de militars espanyols al “Cu-cut!” i “La Veu de Catalunya”), en plena persecució als catalanistes més militants, especialment aquells que publicaven articles a la premsa, va néixer l’Associació Catalana de Beneficència (ACB). L’ACB substituïa La Reixa (creada el 1901) i la Comissió Benèfica de la Unió Catalanista en la tasca d’ajut als catalanistes perseguits per l’acció repressiva de les autoritats espanyoles.

L’ACB, entitat adherida a la Unió Catalanista, es constituí oficialment el 22 d’agost de 1908, sota la presidència de Vicenç Albert Ballester. L’Onze de Setembre següent l’ACB repartí a Barcelona un full de propaganda en què es demanaven donatius econòmics a benefici dels catalanistes perseguits i empresonats. La fulla fou denunciada i es dictà auto de processament i presó per al president (Ballester), caixer (Josep Catarineu) i secretari (Manuel Pagès) de l’entitat. Ja empresonat, en Vicenç Albert Ballester, juntament amb dos altres catalanistes represaliats (en Secundí Puig de Franch, director del diari “El Poble Català” i en Francesc Presas, periodista de la publicació figuerenca “Empordà”), sembla que va rebutjar un indult que se li oferia, o almenys això es dedueix de l’article que transcriurem més endavant.

Finalment, segons apareix en una notícia al setmanari catalanista “Gent Nova” (9 gener 1909 nº373, pàg. 6) de Badalona, en Ballester, en Pagès i en Catarineu* foren absolts després d’un judici oral que fou celebrat a l’Audiència de Barcelona, així ho calculem, entre els darrers dies de 1908 i la primera setmana de 1909, en el qual foren defensats pels lletrats Antoni Sansalvador (Ballester), Francesc Albó (Catarineu) i Salvador Millet (Pagès). Amb tot, sembla que el fiscal, no conforme amb la sentència, la va recórrer al Tribunal Suprem espanyol.

Aquest és l’article de Francesc X. Vergés, titulat “Actitut digne” i publicat a “Metralla” (23 octubre 1908 nº89 IX Extraordinari, pàg. 7):

<<L’actitut d’en Francisco Presas, d’en Puig de Franch i d’en Vicens A. Ballester, ha afirmat una vegada més devant dels que tenen ulls i no hi veuen, que’l nostre moviment es fondo, està concrecionat en l’ànima del nostre poble. A devant dels ilusos s’ha demostrat altra vegada, de qu’es viva i ben viva l’ànima de Catalunya. Ja’ls processats no volen indults, ja’ls exilats sofreixen gustosos les amargors del exil ja no’s demana clemencia, sols justicia s’exigeix. Un chor de veus mascles s’ha aixecat cridant fort “Fora’l perdó!” “No’l volem!” “Preferim les persecucions a les almoines palatines” Vetaquí un gest que sols té parió en les époques més llunyes, en aquelles epoques de races indòmites que no’s doblegaven mai sota’ls afalacs del enemic; aquelles époques d’un Rei Jaume, d’un Clarís, d’un Roger de Llúria.

>>L’actitut dels nostres companys nacionalistes, marca un nou període, una nova era, marca unes orientacions ben oposades a les de molts de casa nostra que han cregut que llepant barrots de cadira, que vestint en certes ocasions “jaqué” o “smokin” podien lograr l’Autonomia de Catalunya.>>

La imatge que il·lustra l'article, que representa una colla de catalanistes detinguts, va aparèixer en el número 132 de la publicació "La Tralla".

* En Josep Catarineu va morir poc després, a principis de març d’aquell any 1909. Segons “Metralla” era un “Nacionalista integuèrrim no cobejá jamai en son cor petites miserietes de capelleta. Ab tots els companys en amors patris compartí entussiasmes i ilusions” (“Metralla” 11 març 1909 nº109).