“La conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II”, de Josep-David Garrido i Valls

Aquest llibre de 94 pàgines (20 de les quals són apèndixs documentals) de la col·lecció Episodis de la Història de Rafael Dalmau Editor és la continuació d’una altra petita gran obra de l’historiador medievalista i professor de la UAB Josep-David Garrido i Valls, “Jaume I i el regne de Múrcia”, obra en la qual l’autor explica la campanya murciana que el rei En Jaume I va endegar per tornar a la sobirania del monarca de Castella Alfons X, el seu gendre, un territori en el qual la població andalusina es revoltà contra els seus nous amos cristians (i castellans) a mitjans del segle XIII.

“La conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II” continua amb l’argument principal que ens trobem en el seu llibre precedent: la catalanitat de la conquesta i la repoblació del sud del País Valencià i del territori murcià durant la segona meitat del segle XIII i principis del segle XIV. Aquest argument, demostrat de forma palmària pels documents, tanmateix, no és precisament compartit per la historiografia espanyola, que dóna a Castella una importància excessiva pel que fa la conquesta i repoblació d’aquest territori en època medieval i en minimitza la participació catalana (gairebé tots els conqueridors i la majoria de colonitzadors de les terres de l’antiga Múrcia andalusina eren catalans) dins la Corona catalano-aragonesa.

L’autor, en primer lloc –millor dit, després d’un primer capítol introductori- ens parla de la conquesta de Jaume I, esdevinguda trenta anys abans de la conquesta del seu nét, per situar-nos en el context històric del moment. Posteriorment ens parla de la política ibèrica i mediterrània endegada pels dos monarques que precediren el protagonista d’aquest llibre –el seu pare Pere el Gran i el seu germà Alfons el Franc- i a continuació ens ennova dels anys de regnat del rei Jaume II mateix abans de la seva primera campanya murciana. A partir d’aquí Josep-David Garrido ens relata els fets militars esdevinguts durant les campanyes militars de Múrcia en diversos capítols, amb un molt petit parèntesi per parlar-nos de les següents campanyes militars catalano-aragoneses a Sicília i el sud de la península itàlica. Finalment ens trobem un capítol que ens explica com catalans i castellans es repartiren l’antic reialme andalusí de Múrcia i un altre sobre “L’estructura política del regne català de Múrcia”. Després l’autor inclou en el llibre diversos apèndixs en els quals ens trobem amb la transcripció de diversos importants documents originals que es troben a l’Arxiu Reial de Barcelona (pareu esment que l’autor, amb bon criteri, anomena aquest arxiu “Arxiu Reial de Barcelona”, la seva denominació tradicional, no pas “Arxiu de la Corona d’Aragó”, nom contemporani, tot i que absolutament impropi, d’aquesta institució, que en descatalanitza la naturalesa).

En aquesta obra l’autor analitza com Jaume II voldrà continuar la tasca conqueridora i repobladora –catalanitzadora- que el seu avi Jaume I efectuà de terres antigament sarraïnes.

Després del tractat d’Anagni (1295), en el qual el papat féu que la Corona catalano-aragonesa renunciés a la possessió de Sicília a canvi de la investidura als reis del Casal de Barcelona de les illes de Còrsega i Sardenya, Jaume II va centrar tots els seus esforços en enfrontar-se al temible enemic de l’oest: Castella. El nét de Jaume I volia foragitar definitivament els castellans de terres murcianes (recordem-ho, l’actual regió castellana de Múrcia i l’actual sud del País Valencià) i s’hi va posar de veres. Josep-David Garrido ens relata com es produí la conquesta catalana, victorejada pels habitants del territori, vers catalans de nació i de llengua, que segons el cronista Ramon Muntaner parlaven “lo pus bell catalanesc del món”.

No explicarem pas ací els diversos fets militars que es van esdevenir durant la campanya conqueridora catalana. Tanmateix, segons explica l’autor, tot i que la conquesta catalana va ser un èxit, com a conseqüència d’allò que es va pactar al tractat de pau de Torrellas, el reialme de Múrcia es partí. L’actual sud del País Valencià passà a sobirania definitiva de la Corona catalano-aragonesa i s’integrà al Regne de València i l’actual territori de la regió de Múrcia passà a sobirania castellana, deixant uns quants milers de catalans a l’altra banda de la frontera. Els catalans vam cedir i molts compatriotes van quedar sota sobirania de Castella. Per això la llengua catalana es va parlar a tota la terra murciana fins ben entrat segle XV, però va acabar desapareixent d’aquell país sota la pressió demogràfica i legal castellana.

“La conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II” és un llibre que, a més d’una innegable erudició i rigor acadèmics, atresora un discurs netament desacomplexat a nivell nacional que malauradament no és gaire comú en la nostra historiografia. Volem agrair a Josep-David Garrido i Valls els seus treballs, que donen llum al nostre passat medieval i contribueixen a crear una veritable historiografia (Història) nacional catalana, i a l’editorial Rafael Dalmau Editor que publica les seves obres i moltes altres que ajuden a l’enfortiment de la nostra cultura i al coneixement de la nostra història.

Sí, com hem dit ara mateix, cal bastir una Història Nacional Catalana per dotar d’arguments el discurs d’aquells que volem contribuir a l’envigoriment de la consciència nacional dels catalans per assolir la nostra anhelada normalitat: la independència de la Nació Catalana. Aquesta obra i les altres de l’autor en són grans aportacions.