dijous, 30 de gener del 2014

L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) i l’escola catalana a Blanes. 3a part



Després d’uns mesos recuperem el tercer i darrer article de la sèrie dedicada a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC), una entitat que va treballar, tant a nivell de país com des de Blanes, per potenciar l’escola en català durant el primer terç del segle XX. En el primer article vam parlar del naixement i dels primers anys de l’APEC a nivell nacional i vàrem donar algun apunt de quina era la situació de l’escola en català a Blanes. En el segon article vam començar a parlar dels primers passos de l’APEC a la nostra vila. En el present article explicarem la situació de l’APEC durant la dècada dels 30 i donarem pistes de la seva actuació a Blanes, a través de la seva delegació local. També donarem a conèixer, en aquest article, les fonts emprades, tant bibliogràfiques com documentals.

Amb la caiguda de la monarquia i l’adveniment de la República el 1931 l’APEC va poder normalitzar les seves activitats. L’entitat féu campanya a favor de l’Estatut de Núria de 1931, votat per la immensa majoria de catalans, que establia que les competències en educació i la facultat per crear centres docents havien d’ésser per al govern autònom català. Aquesta reivindicació va ser retallada de l’Estatut. A més, la Constitució de la República Espanyola deia que: “Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas”. Per tant, la República Espanyola tornava a excloure el català de l’ensenyament públic, com en temps de la monarquia borbònica d’Alfons XIII. El català, doncs, entre 1931 i 1936 només es va fer servir a l’ensenyament per la bona voluntat de determinats mestres i gràcies a l’acció de la Protectora.

L’APEC, entre 1931 i 1936, es va veure recolzada per l’acció individual dels pares i mares d’alumnes i també dels mestres que hi col•laboraven, per un ric teixit associatiu català, tant d’àmbit local com nacional, amb el qual mantenia excel•lents relacions (Futbol Club Barcelona, Associació Nacional de Radiodifusió i Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, principalment). Donat l’esperit de catalanisme unitari de l’APEC l’entitat va poder recollir també els suports dels partits i agrupacions polítics catalans (Esquerra Republicana de Catalunya, Lliga Catalana, Acció Catalana Republicana, Unió Socialista de Catalunya, Estat Català, Unió Democràtica de Catalunya, Bloc Obrer i Camperol, Partit Català Proletari, Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols!...). 

A Blanes, l’any 1930, durant el règim de l’anomenada “Dictablanda” del general Berenguer, la Comissió delegada local de l’APEC va presentar una instància a l’Ajuntament perquè el batlle de la nostra vila “s’adreci als senyors directors de totes les escoles públiques i privades de Blanes, pregant-los i recomenant-los-hi de la manera mes eficient possible, que en el nou curs escolar introdueixin en llur programa els que ja no haguessin fet l’ensenyament de la llengua Catalana, lectura, escriptura, gramàtica i Història de Catalunya”. Tot això perquè “Es un fet ben absurd i dolorós per cert, que a la totalitat de les Escoles de la nostra vila, no es ensenyada la nostra llengua” (“Recull” 6 setembre 1930).

El Primer Casino, adherit a la Lliga Catalana, es va inscriure com a soci col•lectiu de l’APEC el 1932. Abans, el 1931, trobem l’Acció Catalanista de Blanes, entitat política adherida també a la Lliga, com a entitat que organitzà a la nostra vila cursos de català de la Protectora. El 1931 se n’organitzaren dos, de cursos de català de la Protectora a Blanes, i fins el 1936 se’n va fer un cada any (excepte 1935, per la repressió governamental conseqüència dels fets del 6 d’octubre de 1934). També es feien conferències d’Història de Catalunya. D’altra banda, tal com va constatar Caterina de Quers, el març de 1936 es van fer uns cursets de cultura catalana al col•legi de la Vila, organitzats per l’Associació de Pares d’Alumnes i la delegació local de l’APEC, la qual entregà a la biblioteca de l’escola un lot de vint-i-set llibres.

Fins el 2 d’abril de 1933 la comissió delegada de l’APEC a Blanes era formada per Benet Ribas, Josep Maria Roig i Burcet i Josep Mestres.

La Protectora creà una Biblioteca Popular al Primer Casino de Blanes[i].

Altres activitats de la Protectora a la nostra vila han estat citades per Lluís Duran a la seva monografia sobre l’entitat, com per exemple la commemoració del Centenari de la Renaixença el 1933, organitzada per la delegació blanenca de l’APEC. Cal esmentar també que l’Ajuntament de Blanes s’adherí a la Protectora com a soci col•lectiu.

També cal dir que l’APEC de Blanes va contribuir a fundar una delegació de l’APEC a Tordera, amb l’ajut dels torderencs Manuel Pinatelli i Francesc Viñas. Gràcies a aquestes gestions l’APEC nacional proveí de llibres, professors i diners l’escola catalana que s’havia de fer a Tordera.

Un altre àmbit de l’actuació de l’APEC els anys de la República fou el de les campanyes pel català i per la recatalanització en general de la vida quotidiana al Principat. L’APEC engegà el Comitè pro Catalanització i posteriorment el Comitè de Catalanització juntament amb altres entitats culturals amb l’objectiu d’aconseguir la plena normalització lingüística de la vida pública catalana.  En aquest sentit cal dir que l’APEC de Blanes s’oferí per catalanitzar rètols dels comerciants i industrials de la nostra vila.

Amb l’inici de la guerra de 1936-1939 i l’acció dels elements de la FAI a la reraguarda les activitats de la Protectora foren seriosament obstaculitzades. La victòria del bàndol franquista en significà la total desaparició, però la seva obra educativa i recatalanitzadora perdurà en tots aquells nens i nenes que varen poder rebre la seva educació en la llengua del seu país.
 


Fonts consultades:

Duran, Lluís “Pàtria i escola. L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana”, Afers, Catarroja (País Valencià), 1997
“La Costa de Llevant” (LCDL), Arxiu Municipal de Blanes
“La Vanguardia”, Hemeroteca en línia (1931 – 1936)
Quers, Caterina de “Ramon Cases: disset anys de magisteri a Blanes (1928-1945)”, dins “Blanda. Publicació de l’Arxiu Municipal de Blanes” nº5, Ajuntament de Blanes, Blanes, 2002
Rabassa i Martí, Fèlix “Un segle de cooperativisme agrari a Blanes. En el 60è aniversari de la Cooperativa Agrícola de Blanes”, Ajuntament de Blanes i Cooperativa Agrícola de Blanes, Blanes, 2006
“Recull” de Blanes, Arxiu Municipal de Blanes

Article publicat a "Celobert" de Blanes, nº118.


[i]A finals de 1933 la Biblioteca ja funcionava. El bibliotecari era Josep Maria Roig i Burcet. Contribuïren a la biblioteca en diners i llibres el mateix Josep Maria Roig, Enric Bofarull i Artés, Ramon Ramos, Narcís Serra i Galí, i Francesc Castells (“La Vanguardia”, 06/10/1933, pàg. 22).