dijous, 6 de maig del 2021

“Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720)”, d’Antoni Muñoz

 


El desembre de 2018 l’editorial Rafael Dalmau –la tasca ingent de la qual a favor de la divulgació de la nostra Història mereix un article a part- va publicar el llibre Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720). El llibre era obra de l’historiador Antoni Muñoz, que havia traspassat aquell mateix any. Antoni Muñoz (1947-2018) era un historiador que havia estudiat de forma incansable la Història de la Guerra de Successió a Catalunya i de la Guerra dels Catalans, així com els anys posteriors a la infausta derrota de 1714. Gràcies a ell i a historiadors com ell el nostre coneixement d’aquells anys en què la nostra nació es veia atacada i fragmentada per les potències veïnes, Espanya i França, és molt més profund.

Els països normals només es projecten al futur de forma adient gràcies al coneixement del seu passat. I Catalunya ha de saber que va ser víctima d’una cruel guerra de conquesta per part de la Corona de Castella, a la qual van fer front milers d’herois catalans anònims que s’hi enfrontaren i que hi van deixar la vida. Altres, com n’Antoni Vidal i Talarn i en Pere Joan Barceló no ho van pas ser, d’anònims, i els seus noms han arribat al present envoltats pels llorers de les heroïcitats que van protagonitzar en defensa de l’Estat Català i de les Constitucions Catalanes vigents que protegien els catalans de les arbitrarietats del monarca i de la noblesa.

El llibre d’Antoni Muñoz contextualitza les accions bèl·liques que els dos defensors de la terra van portar a terme en el marc de la guerra de Successió, de la guerra dels Catalans, dels alçaments pagesos contra les taxes arbitràries imposades pels castellans a les poblacions un cop eren conquerides i de la Guerra de la Quàdruple Aliança, en què els catalans van veure una escletxa d’oportunitat per recuperar l’estat i les constitucions que els havien arrabassat els invasors castellans.

Gràcies a aquest llibre, ple de referències documentals que acrediten la veracitat de la documentació esmentada –cosa que no entorpeix en cap moment la lectura de l’obra, àgil i fluïda-, podem resseguir els itineraris que van seguir aquests dos personatges en les seves aventures per alliberar el Principat de l’odiat invasor. I sí, dic aventures, perquè més enllà de ser un llibre ple d’erudició i de dades, a voltes aquesta obra es converteix en un llibre d’aventures, perquè moltes de les peripècies d’aquests dos defensors de la terra bé prou s’haurien de novel·lar o convertir en una sèrie televisiva d’aventures.

La lectura d’aquesta obra m’ha ennovat del fet que n’Antoni Vidal i Talarn, després de morir en l’acció que els seus miquelets van dur a terme per conquerir Falset als castellans poc abans de l’ensulsiada de Barcelona de 1714, va ser enterrat a la tomba de la Confraria del Roser de l’església de Sant Francesc de Falset. Era el 6 de setembre de 1714. La tomba d’aquest heroi no es pot visitar perquè l’església de Sant Francesc avui ja no existeix. L’església, en mal estat de conservació, va ser enderrocada a mitjans del segle XIX. Per tant, avui no podem honorar n’Antoni Vidal i Talarn a l’indret on reposen les seves despulles, perquè la seva sepultura va desaparèixer.

Us recomano a tots plegats i sense cap mena de dubtes la lectura d’aquesta obra que us transportarà en aquells anys en què els catalans defensaven amb les armes la seva llibertat.