dimarts, 29 de maig del 2018

“El confident dels reis”, d’Assumpció Cantalozella


La història ens conta que Guillem de Cervera o Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda i Castelldans, va ser el fidel conseller de dos monarques catalans, Pere el Catòlic i el seu fill Jaume I el Conqueridor.

N’Assumpció Cantalozella treu aquest interessant personatge del bagul de la història i el converteix en matèria literària per a la seva novel·la “El confident dels reis”.

La novel·la, escrita en primera persona per Guillem de Cervera com si fos un dietari en el qual ens conta els episodis més importants de la seva vida i dels dos reis durant aquells anys, comença l’any 1207 a Montpeller, narrant l’estrambòtica i còmica concepció de Jaume I per part dels seus progenitors, el rei Pere I de Catalunya i Aragó i la seva esposa Maria de Montpeller en aquesta ciutat del Llenguadoc. I d’aquest episodi no n’explicarem res més, deixarem que sigueu els lectors que el gaudiu durant la lectura de la novel·la. Els fets narrats per Guillem de Cervera en la novel·la s’acaben l’any 1229, amb el començament de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I el Conqueridor.

Guillem de Cervera és testimoni excepcional de la Croada contra els càtars d’Occitània, promoguda pel papa Innocenci III i a la qual s’hi afegí amb entusiasme el rei Felip II August de França. En aquest context, l’autora fa aparèixer en la novel·la un episodi que ens parla de la tragèdia dels càtars. En un indret a la vora dels Alps on es trobava Guillem de Cervera, el protagonista va a parar, en una nit plujosa, a una humil cabana enmig del bosc on hi viuen n’Artur i na Magalí, una parella de càtars amb els seus fills Roger, Perot i Guerau. En Guillem els ajudarà a fugir dels croats i s’acabaran establint a Catalunya. Aquesta microhistòria dins la gran història que ens conta aquesta novel·la és, al meu entendre, un exemple de l’èxode occità vers Catalunya, motivat per una persecució religiosa en aquest cas, que va servir per repoblar els territoris deshabitats de la Catalunya Vella i les terres conquerides als musulmans a la Catalunya Nova, una repoblació que, segons la meva opinió, va donar la seva identitat a bona part del país i que forma part de la gènesi de la nostra nació.

La novel·la també ens mostra els sentiments amorosos de Guillem de Cervera envers Elvira de Sobirats, esposa de l’ancià comte d’Urgell, un bon amic seu. El comte d’Urgell ja és vell i es troba molt malalt, té la mort molt a la vora i, tanmateix, Guillem de Cervera sospira per la seva esposa, sabent que relativament es quedarà vídua i aleshores podran estar junts. I així és, el comte d’Urgell mor i Guillem i Elvira es casen. Coneixerem també Aurembiaix, la filla del comte d’Urgell i Elvira, quan encara és una criatura entremaliada i molt intel·ligent, la qual admira Guillem, que primer és un bon amic del seu pare i després serà el seu padrastre.

A “El confident dels reis” serem testimonis de la mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret i de com el jove Jaume I es va fent gran, primer sota la custòdia del francès Simó de Montfort, gran enemic del seu pare, i després al castell de Montsó, sota la tutela de l’Orde dels Templers, on demostra el seu tremp i la seva força física desmesurats.

Assumpció Cantalozella en aquesta novel·la torna a escriure una història amb un estil literari exquisit. Llegir qualsevol de les novel·les històriques de l’escriptora de Santa Coloma de Farners representa un enorme plaer literari i “El confident dels reis” no és cap excepció a aquesta regla.



divendres, 11 de maig del 2018

“El falcó del comte”, d’Assumpció Cantalozella


L’any 2003 es va publicar aquesta novel·la històrica d’Assumpció Cantalozella, la qual va arribar a ser finalista del premi Sant Jordi (que atorga Òmnium Cultural) de l’any 2002.


L’acció d’aquesta novel·la es situa cronològicament entre l’any 1022 i el 1082 i geogràficament als comtats catalans. La història ens l’explica el seu protagonista, Otger Guitard. L’autora fa servir el recurs de la troballa en l’actualitat d’uns antiquíssims documents soterrats a les restes d’un mas, que són la biografia d’Otger Guitard escrita en primera persona.


Tal com hem dit, el protagonista de la història és n’Otger Guitard, un personatge que, quan era molt petit, va ser portat per gent molt important a una parella de pagesos que havien acabat de perdre el seu fill i que vivien en un alou d’un indret que interpreto que és a la vora de Santa Coloma de Farners. La criatura es va criar, doncs amb n’Ènnec Guitard i la seva esposa, na Nuvília, que el van pujar com si fos fill seu, fins que en un moment de la seva adolescència el van venir a buscar perquè la gent important que l’havia portat amb n’Ènnec i na Nuvília ara el reclamaven.


N’Otger, doncs, va deixar els seus pares adoptius i fou portat a Girona, a la cort comtal, on va conèixer n’Ermessenda de Carcassona, la dona que, de ben segur, va tenir més poder de tota la història medieval de Catalunya. N’Otger començà un aprenentatge en lleis, al costat d’una colla de nois de la seva edat, fills de les cases nobiliàries més importants dels comtats. A Girona va conèixer també Elisenda, la filla d’Ermessenda de Carcassona, a qui havien casat amb un soldat mercenari normand anomenat Roger de Tosny.


L’aprenentatge de n’Otger el portà a Ripoll i més endavant a Barcelona, i mentrestant el seu neguit per saber qui era, per conèixer els seus orígens s’anava fent cada cop més gran. El jove Otger volia saber qui eren els seus pares i començà a investigar, a fer preguntes pel seu compte, però ningú li ho volia dir. Semblava que hi havia una gran conspiració organitzada per amagar-li els seus orígens.


Aquest és el principal misteri de la novel·la. N’Otger vol saber qui és.


Allò que n’Otger sí que sap és que és lleial a la casa comtal de Barcelona i Girona i als valors que representa:


Unitat: n’Otger és conscient que cal aconseguir la unió dels comtats catalans en un estat en el qual imperi la justícia i els nobles no imposin la força de les armes als pagesos.


Pau: El país només prospera econòmicament i cultural amb la pau i per això cal la unitat dels comtats en una casa comtal que posi fre a la violència dels nobles que van en el camí de convertir-se en feudals. Per això la comtessa Ermessenda maldà, al costat d’Oliba, el bisbe de Vic, per instaurar la pau i treva arreu dels comtats.


“El falcó del comte” és una novel·la excel·lent. Té de tot. Ens mostra la Catalunya que s’estava formant amb una gran mestria. Els pagesos que s’establien en les terres ermes propietat de la casa comtal, allò que pensaven, les seves creences religioses, les restes del seu paganisme. Ens ensenya la Catalunya dels monjos de Ripoll, que en el seu monestir maldaven per preservar i difondre la cultura dels antics. Ens mostra també la Catalunya dels nobles que governen el país i les seves lluites pel poder. I també la lluita d’Ermessenda i els seus partidaris per construir un país pròsper, culte i en pau. “El falcó del comte” també té aventures i misteris, amb n’Otger Guitard i la seva lluita per conèixer els seus orígens com a protagonistes. “El falcó del comte” és un llibre escrit de forma magistral, creant atmosferes suggestives que ens insereixen en aquell món medieval dels començaments de Catalunya com a nació, amb un model de llengua genuí, ric, que fuig del catanyol dominant en moltes obres de la literatura catalana actual. Ací sota us en deixo una petita mostra de la pàgina 20. Tranquils, que no hi ha cap spòiler:


“Una nou ufanosa, això ho sap tothom, conté dintre seu tots els secrets del món, conté totes les persones, les aus, els llops, els tigres i els lleons. Conté els conills i les llebres i les petites granotes i els escurçons que piquen i les diminutes formigues. Conté les fades del bosc, les bruixes i els bruixots, les goges i les dones d’aigua. Els nans i els follets, els rius i els gorgs, els corriols, els camins, l’aigua dels llacs. Tots els colors dels cels, els mars, les constel·lacions. El poder dels rics i les misèries dels pobres. Totes les malastrugances i totes les benaurances. La sort i la dissort. El naixement i la mort. / Conté, també, tots els sentiments dels homes i de les dones.”


Què més us puc dir? Que aneu corrents cap a la vostra llibreria i compreu aquesta joia de la nostra novel·la històrica. La gaudireu molt, sense cap mena de dubte!