diumenge, 8 de maig del 2022

Recatalanitzem Blanes!

Blanes, vila de Jaume Ferrer, eminent cartògraf, cosmògraf i navegant dels segles XV i XVI.

Blanes, vila assetjada i presa pels castellans l’any 1652 durant la Guerra dels Segadors, quan 300 dels seus defensors foren condemnats a galeres pels invasors.

Blanes, els costums i les tradicions de la qual van ser recollides per Josep Cortils i Vieta, pare del catalanisme radical a la nostra vila.

Blanes, cantada per Joaquim Ruyra, mestre insigne de les Lletres Catalanes, el qual donà veu als terrassans i pescadors blanencs en les seves narracions, immortalitzant el català local.

Aquesta vila de Blanes, que tenia poc més de 6.000 habitants l’any 1939 i 20.000 l’any 1980, on és ara?

Una vila degradada, lletja, bruta, descatalanitzada, superpoblada, on la llengua catalana hi és en franca minoria.

Durant el franquisme arribaren milers de nous habitants a Blanes, la majoria dels quals vinguts de les Castelles i una minoria de poblacions de comarques veïnes i de la resta de Catalunya. Aquest trasbals demogràfic ja va fer minoritari el català al municipi i va donar el cop de gràcia a la variant dialectal pròpia.

D’altra banda, a partir de la dècada de 1980, la població va continuar creixent, arribant a la nostra vila gent de parla castellana, majoritàriament. I a partir de finals dels anys 90, a més, la immigració de la resta del món que, en trobar-se una població on la majoria dels seus habitants parlaven en castellà, es va “integrar” (i dic “integrar” amb moltes cometes) en llengua castellana. Arribats a aquest punt, avui Blanes té uns 40.000 habitants, només una minoria dels quals som de parla, de tradicions i de nació catalanes.

Què resta d’aquella vila catalana de Blanes glossada per Ruyra? Què s’ha conservat del Blanes on en Pau de sa coixinera tocava el sac de gemecs per amenitzar les enramades que es celebraven als diferents barris i veïnats? Què ens resta, culturalment i identitàriament parlant, del Blanes que van viure els meus avis, abans de la Guerra, un Blanes on tothom parlava en català? Què resta del Blanes on florien iniciatives patriòtiques com els Pomells de Joventut, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana o l’Orfeó de Blanes?

D’aquella vila de Blanes en queda ben poca cosa o gairebé res. El parlar salat s’ha perdut gairebé del tot, la llengua catalana hi és ben minoritària i mig acastellanada i les nostres tradicions han perdut bona part de la seva espontaneïtat i s’han acabat folkloritzant, tot esdevenint del tot minoritàries. Són molt més nombrosos els infants blanencs que ballen sevillanes que no pas els que ballen sardanes, posem per cas. La retolació en castellà s’escampa arreu, com si no fóssim a Blanes sinó a Móstoles o Navalcarnero, en les pissarres dels restaurants, a les botigues i a tota casta de negocis, i la llengua ambiental és el castellà, de forma abassegadora. Els catalans ens sentim estrangers a casa nostra, a Blanes. El Blanes d’abans de la guerra on TOTHOM parlava en català ha desaparegut. Ara els catalans som una minoria cada cop més petita a la nostra vila, a la terra dels nostres avantpassats.

I quines polítiques lingüístiques i d’identitat a favor de la catalanitat i la cultura autòctona de Blanes fa el nostre govern municipal, presidit per un batlle d’ERC? La pregunta és del tot retòrica perquè tots sabem que no en fa cap ni una. Cap iniciativa per la llengua, cap ajut a les tradicions blanenques. L’Ajuntament no penja banderes catalanes per enlloc, ni a la rotonda dels focs ni tan sols a la plaça de Catalunya (!!!), on hi ha diversos pals on se n’hi podrien posar. Les úniques banderes catalanes que podem veure són al cim de Sa Palomera (per iniciativa d’un grup de patriotes catalans, no pas de l’Ajuntament) i al castell de Sant Joan.

És per això que afirmem que cap dels partits polítics blanencs actuals no ha fet, ni fa, ni farà res per restituir la catalanitat de la nostra vila. Ni tan sols ho faran els partits (JxC, ERC i CUP) suposadament independentistes (processistes a la pràctica), que tenen altres prioritats que no tenen res a veure amb la restauració de la catalanitat lingüística, cultural i identitària a Blanes.

JxC, ERC i CUP són partits acomplexats nacionalment, rendits a Espanya o que simplement la independència i la catalanitat tant se’ls en fot.

És per això que cal bastir una alternativa política a tot aquest desastre. I també cal bastir una alternativa cultural de la base estant que sigui un contrapès a l’hegemonia del processisme figaflor, rendicionista i descatalanitzat.

Cal fer NACIONALISME CATALÀ a Blanes!