dimecres, 12 de març del 2014

Amer, Rocasalva, Sant Roc i Sant Climent d’Amer

Rocasalva

9 de febrer de 2014

Cingles de Sant Roc
L’endemà vaig sortir d’Amer a dos quarts de deu del matí en direcció a l’ermita de Sant Roc. Vaig agafar la carretera en direcció a Sant Climent d’Amer i abans de girar cap a aquest petit nucli de població vaig tombar cap a l’esquerra, on hi havia un indicador que dirigia cap a  la Barroca. A partir d’aquest indicador comença una pista forestal que es va enfilant per la muntanya. Abans de començar la pujada forta es pot admirar la torre de Rocasalva (coneguda també per torre d’Amer), una mena de gran masia fortificada o petit castell amb forma de masia, situada a la falda del Puigdalí, habitada, per sort, i molt ben conservada. 

Amunt amunt, es pot veure l’indicador que assenyala que a mà dreta comença el corriol que porta a Sant Roc. El caminoi que s’endinsa enmig de bosc està molt ben indicat i després d’una hora ben bona de caminar a un bon ritme hom ja pot atènyer l’ermita de Sant Roc (602 m.). Poc abans d’arribar-hi, cap a un quart de dotze, a mà dreta, hi ha un mirador sobre els cingles amb unes vistes espectaculars. Uns minuts després vaig arribar a Sant Roc, ermita construïda el 1447.

Cingles de Sant Roc
Després de reposar una bona estona, vaig girar cua i vaig desfer el camí que acabava de recórrer. Cap a dos quarts de dues vaig arribar al petit i tranquil nucli de població (una església i alguna casa) de Sant Climent d’Amer, amb un temple del segle XVII. Segons em van explicar, Sant Climent, fins fa no massa temps era del tot deshabitat. Ara hi torna a viure gent. 
Cingles de Sant Roc
El camí
Paisatge des del mirador abans d'arribar a Sant Roc
Paisatge des del mirador d'abans de Sant Roc




Sant Roc

Sant Roc
Sant Climent d'Amer



Sant Climent d'Amer

Cementiri de l'església de Sant Climent d'Amer




divendres, 7 de març del 2014

Amer, Santa Brígida, la Barroca, Santa Lena.



8 de febrer de 2014

L’ascens a Santa Brígida des d’Amer és sobtat. En una mitja hora ja hi ets a dalt, però el camí fa una forta pendent. En molt poca distància passes dels 207 metres d’alçada del poble d’Amer als 443 del cim. 

La silueta de l’ermita és molt característica del paisatge d’Amer. Es troba situada al capdamunt d’un penyal rocós que s’aixeca per damunt de la població i de la vall. Un cop dalt podem veure l’edifici, coronat per una estelada, que cada primer diumenge de febrer acull l’aplec de Santa Brígida. Jo hi vaig pujar just el dissabte següent. Es tracta d’una ermita d’orígens probablement romànics tot i que completament renovada el segle XVII.

Des del seu cim es pot veure una vista panoràmica de tota la vall d’Amer. És destacable que el terra de tota la muntanya i d’aquelles serres és farcit de milions i milions de petits fòssils nummulits, amb forma de llenties grosses, restes d’un antic mar que hi devia haver a la zona en temps antediluvians. Al costat de la porta de l’ermita hi ha un porxo a sota del qual hi podem trobar l’aixeta de la font de Sant Bernat.

Seguint una sèrie de pistes forestals ben amples vaig arribar a l’església de Sant Andreu de la Barroca –l’etimologia de la qual significa “sobre roca”- situada en una zona plana, a l’altra cantó de la vall d’Amer, al municipi de Sant Aniol de Finestres. L’indret desprèn pau i una certa màgia, pel caràcter feréstec i estranyament inhòspit dels boscos i les muntanyes, dels camps i els masos abandonats. Només els pals elèctrics i la incursió d’algun ciclista i d’excursionistes ens situen en el segle XXI. L’església i els petits edificis adjacents, del tot abandonats i ruïnosos, ens produeixen una sensació irreal. A la porta de la casa que hi ha al costat, que es cau a trossos, hi ha una llinda amb la següent i un punt inquietant inscripció en un català de mitjan segle XVII amb algun castellanisme:
 
Ioannes / 1664 / Serrat
Servirà Déu / Que lo demés
És cordura / e locura

La presència del cementiri de la parròquia al costat de l’església acaba de donar un caràcter encara més inquietant.

Des d’allí em vaig dirigir, amunt amunt i cap a la dreta, en direcció a l’ermita de la Mare de Déu de Puig d’Elena o de Lena, seguint una colla de pistes de forestals que s’encreuen les unes amb les altres. L’edifici és d’origen romànic, amb importants reconstruccions posteriors al segle XV.

Després de passar per la font de Can Catau i tornar a Santa Brígida, vaig baixar fins a Amer, un altre cop, on vaig visitar l'església parroquial i monestir de Santa Maria d'Amer i la plaça porxada, una de les més grans d'aquestes característiques de Catalunya. 



                                                              Font de Sant Bernat



                                                          Grans pedres a Santa Brígida





                                                          Paisatge des de Santa Brígida





                                                                      La Barroca



                                                                      La Barroca



                                                                     La Barroca




                                                                         Santa Lena














                                                                  Font de Can Catau



                                                  El Canigó des de dalt de Santa Brígida




                                                                Santa Maria d'Amer




                                                                 Plaça porxada d'Amer