divendres, 8 de maig del 2015

Ciudadanos, l’odi al català i el sobiranisme bilingüista



Francisco Caja és l'individu amb barba al costat d'Albert Rivera

Una suposada prudència o correcció política ens obliga, de vegades, a autocensurar-nos i a voler evitar una sèrie de debats que per a molta gent poden arribar a ser incòmodes, però que no per això és menys necessari posar-los al damunt de la taula. Un d’aquests debats és el de la llengua a Catalunya.

L’independentisme o sobiranisme més, diguem-ne, “oficial” ha tendit a voler obviar aquest debat, i quan l’ha encetat ha estat per voler imposar una determinada visió de la qüestió, molt allunyada de les tesis tradicionals que, sobre el tema de la llengua, sempre havia mantingut l’independentisme. Aquest sobiranisme “oficial”, darrerament, manté que, en una Catalunya independent, la llengua castellana hauria de gaudir d’un estatus de cooficialitat legal. Vaja, que en termes lingüístics, el projecte de Catalunya independent de l’oficialisme sobiranista no seria massa diferent de la situació de bilingüisme en la qual ens trobem actualment.

Doncs bé, mentre el mainstream sobiranista fa concessions a l’espanyolisme oferint a la llengua castellana la cooficialitat en una hipotètica Catalunya independent, els colonialistes espanyols (PP, Ciudadanos…) no amaguen el seu odi envers la llengua del nostre poble. El diari digital Directe.cat, fa unes setmanes, va fer públic un correu electrònic –l’existència del qual no ha estat desmentida pels interessats- que els va arribar, enviat per Francisco Caja –conegut dirigent espanyolista, el principal objectiu del qual és la castellanització total de l’escola catalana- a Albert Rivera, dirigent de Ciudadanos. En aquest correu Caja afirma que “el momento de noquear al catalán y devolverlo a las masías vendrá con la evolución del momento político”. Una altra “perla” del document és quan diu que “entre todos, devolveremos al catalán a su situación anterior a 1978. Es decir, matarlo de hambre y despojarlo del prestigio que ha obtenido a costa del castellano”. Caja continua dient el següent: “Incluso si la secesión fuera adelante, pienso que el tema de la lengua  sería una  herramienta   formidable para  fulminar  el  nuevo  "estado"  resultante.” O sigui, consideren el català com una llengua de pagerols (“devolverlo a las masías”), a la qual cal treure tot prestigi, i tornar-la a la situació en la qual es trobava durant el franquisme: el cop de gràcia definitiu a la nostra llengua. I continua dient que cal fer servir el castellà com a eina per a dinamitar l’estabilitat d’una futura Catalunya independent. Caja segueix amb la seva “argumentació” dient que quan els catalans volguem “imposar” la nostra llengua caldrà fer revoltar “la población mayoritariamente castellanoparlante”. I afegeix: “Esto no será como Estonia y Lituania, donde a los rusos se les paró los pies. Y no será así porque la comodidad que tiene la gente con nuestro idioma, y su incomodidad con el catalán, hará que la gente se rebele. Más tarde o más temprano el castellano volverá a señorear en Cataluña”. El document acaba afirmant que el partit que acabarà sortint beneficiat d’aquesta “guerra de la llengua”, tal com ell l’anomena, ha de ser Ciudadanos, una guerra que, segons Caja, ells guanyaran “contra los que nos quieren imponer un idioma del pasado que por desgracia Franco no acabó de poner en su sitio”.

La missiva, doncs, no deixa cap dubte de quines són les intencions de Francisco Caja, i del partit d’Albert Rivera, Ciudadanos, respecte la llengua catalana: fer-la desaparèixer, i també fer servir la llengua castellana i la població castellanoparlant contra l’independentisme, però sobretot contra la llengua catalana. Bé, tampoc calia conèixer el contingut d’aquesta carta per saber que aquesta gent odien la nostra llengua i la volen bandejar, com a mínim, dels principals àmbits d’ús, però serveix per a conèixer quina és l’estratègia que volen fer servir per fer complir els seus objectius.

Que el principal enemic de la llengua catalana el tenim a dins del nostre país, no pas a Madrid, això ja ho sabíem. El més trist de tot plegat és que el sobiranisme oficial els fa la gara-gara, tot cridant als quatre vents que el castellà, una llengua imposada en el nostre país per la força de les armes i d’unes lleis forasteres repressores, serà cooficial en una Catalunya independent. Aquesta és la principal victoria de Francisco Caja, Albert Rivera i companyia. Que el sobiranisme, interioritzi, ni que sigui de forma inconscient, el discurs dels enemics de la llengua catalana. El que no podem fer és acceptar de lliurar aquesta batalla en l’escenari, amb les regles i amb les armes que triïn els nostres enemics. Som nosaltres qui hem de posar les normes, som nosaltres qui hem de decidir, perquè la batalla es lliura, desgraciadament, a Catalunya, no pas a Castella. I sí, hem de ser conscients que ens trobem en una guerra, una guerra sense fusells i sense tancs, un torcebraç entre Catalunya i la seva dignitat com a nació, d’una banda, i la Castella imperial, opressora i tancada de sempre. I hem de ser conscients que qualsevol concessió a uns enemics que volen veure morta la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat és un pas més cap al nostre suïcidi com a poble. Siguem-ne conscients, doncs, i actuem en conseqüència.

Article publicat a Celobert.