 |
| Fageda sortint de Bellmunt |
Divendres 27 de
juny de 2014
Vaig sortir del
santuari de Bellmunt més tard del que hauria volgut, cap a les 11 del matí, amb
la idea d’anar a Vidrà. Volia fer una ruta circular de Bellmunt a Vidrà i de
Vidrà a Bellmunt i, tal dit tal fet. Ha valgut realment la pena. Tan bon punt
vaig començar a baixar per les escales de darrera del santuari no vaig parar de
baixar per un camí xop de l’aigua del dia anterior i de les darreres jornades.
El camí passa enmig d’una esponerosa fageda i la pluja l’havia fet veritablement
relliscós. Vaig haver de parar esment per no fotre’m de lloros fins que vaig
arribar a una cruïlla amb diversos indicadors.
 |
| El camí |
Allí vaig tombar cap a la dreta,
en direcció a Vidrà passant per la Tosca de Degollats, tal com ho posa en el
corresponent indicador. Vaig anar baixant baixant, primer voltat de fagedes i
després de rouredes fins a un indicador que et fa tombar cap a mà dreta, per si
vols veure la Tosca de Degollats. Un cop allí, agafes el trencant i avances uns
metres fins que la veus a mà dreta. La Tosca de Degollats (o potser de
Degotalls?) és una imponent roca que regalima aigua des de sobre fent un efecte
ben curiós, màgic fins i tot. Per això m’estranya que arreu se l’anomeni Tosca
de Degollats, quan en realitat penso que hauria de ser Tosca de Degotalls. Però
bé, d’això no en trauré pas l’entrellat.
Aleshores vaig
recular i vaig tornar a agafar el camí cap a Vidrà, el qual em menà a una pista
forestal. Allí la vaig prendre cap a mà esquerra. No patiu, que tot està ben
senyalitzat amb ratlles blanques i grogues de pintura. Vaig anar seguint la
pista fins que em vaig trobar un indicador que et fa sortir de la pista i et fa
baixar cap a mà dreta, cap al Salt del Molí.
 |
| La Tosca de Degollats o Degotalls |
Vaig anar
baixant baixant per aquest caminoi fins al salt. Espectacular. El salt és
preciós, i encara més perquè aquell dia el riu Ges anava ben ple per les
darreres pluges. Tot seguit el vaig travessar per uns pilars de formigó que hi
ha al bell mig del riu. A l’altra banda em vaig haver d’enfilar a una pedra per
poder arribar a la riba sense quedar ben xop.
Vaig anar
seguint el camí marcat amb ratlles blanques i grogues fins que vaig trobar-me
el pont romànic de Salgueda, que torna a travessar el Ges i que ens serveix per
seguir el camí. El corriol arriba un altre cop a la riba del Ges, que s’ha de
travessar, teòricament per sobre d’unes pedres que s’hi ha col·locat per evitar
al caminant de mullar-se. Però com que segurament el riu anava més ple que de
costum les pedres van quedar força per sota del nivell de l’aigua. Per tant,
vaig optar per treure’m les vambes i travessar per dins de l’aigua.
A l’altra banda
el camí continua fins arribar a una pista asfaltada. La vaig prendre cap a l’esquerra,
en direcció cap a Vidrà, evidentment, fins que em vaig trobar un indicador a l’esquerra
de la pista, que fa pujar amunt amunt per un corriol. Són només uns centenars
de metres per mig de bosc fins a Vidrà, poble que a la tercera carlinada va
tenir la seva importància. Vaig donar un volt pel nucli històric i després de
dinar uns entrepans vaig tornar a posar-me en camí, ara cap a Bellmunt, pel
coll de Vidrà i el coll de Hi-era-de-massa.
 |
| El camí abans d'arribar al salt del Molí |
S’ha d’agafar la
carretera en direcció cap a Santa Maria de Besora i girar cap a l’esquerra per
enganxar el camí, la pista forestal, per ser més precisos, que ens convé. La
pista comença a la carretera, al costat d’un mas amb una bassa (ja hi ha un
indicador que ens informa que anem bé per anar cap a Bellmunt). La pista passa
enmig de rouredes i a mà esquerra hi ha moments que es poden contemplar
boniques vistes d’aquestes muntanyes.
S’ha d’anar
seguint la pista, convenientment senyalitzada, fins a la cruïlla amb els
indicadors que t’informen que per anar a Bellmunt has d’anar de dret (cap a l’esquerra
tornes a Vidrà passant per la Tosca de Degollats o Degotalls i cap a la dreta
es va cap a Santa Maria de Besora). Anem de dret, doncs, cap a Bellmunt.
Comencem a pujar enmig de boscos de faigs i en uns vint minuts ja som a
Bellmunt. Hem fet tot aquest recorregut circular en sis hores i mitja, incloent
pauses per contemplar els paisatges, tirar fotos, dinar, reposar i prendre
alguna cosa al bar-restaurant Els Caçadors de Vidrà. |
| El salt del Molí, al riu Ges |
Un cop sóc a
Bellmunt, i després d’una bona dutxa, he estat parlant amb en Jordi Cervera,
ermità de Bellmunt, de la història, la natura i el territori dels voltants del
santuari. I si en voleu saber alguna cosa més, de Bellmunt, us recomano la
monografia de n’Antoni Pladevall i Font, La
Mare de Déu de Bellmunt. Història i tipisme d’un vell santuari marià, un
llibre que podeu trobar al santuari mateix, i que ens endinsa una mica en la
història, la tradició, la gent d’aquesta “ermita al cel suspesa” que fa més d’un
segle ens cantà mossèn Cinto Verdaguer.
Per acabar l’article,
vull donar les gràcies a en Jordi i a en Laurent, del santuari de Bellmunt, pel
seu bon tracte i amabilitat... i per cuinar tant bé! Fins a la propera!
 |
| El pont romànic de Salgueda |
 |
| L'església parroquial de Sant Hilari de Vidrà |
  |
| Una altra vista de l'església de Vidrà |
 |
| Un paisatge mirant cap a Santa Maria i Sant Quirze de Besora |
 |
| Ens acostem a Bellmunt |
