dilluns, 29 de desembre de 2008

A Blanes i als Països Catalans fem cagar el tió!

Els darrers anys hem estat testimonis de la introducció massiva a la nostra terra d’una sèrie de costums que ens són alienes, producte del procés de globalització cultural i econòmica que viu el planeta. Arreu del món s’imposen els models culturals anglosaxons i els Països Catalans, desgraciadament, no en són una excepció. A la nostra nació, però, els efectes negatius d’aquest fenòmen fan encara més mal, donat que la llengua i la cultura catalanes, a casa nostra mateix, viu un procés de marginalització i apartheid cultural a favor de la llengua i la cultura espanyoles. Veiem, doncs, com el dia de Sant Valentí, el Halloween o el Pare Noel s’estan introduint amb calçador al nostre país, quan ja tenim festes pròpies que fa generacions que es celebren a la nostra terra: la diada de Sant Jordi, Tots Sants i fer cagar el tió.

Centrant-nos en les festes de Nadal, fa uns anys hem vist un gran auge de la figura del Pare Noel als Països Catalans. En veiem de drap penjats als balcons, en veiem a les botigues, a la televisió... A Blanes també n’hi ha per tot arreu. Fa pena veure com molts botiguers en posen als seus establiments, menyspreant (potser involuntàriament) la tradició blanenca i catalana de fer cagar el tió i traient-se de la màniga un personatge que no té res a veure amb la forma de ser del nostre poble i del qual els nostres avis ni tan sols no n’havien sentit a parlar, perquè ells ja en tenien prou amb fer cagar el tió i anar a rebre els reis mags.

Encara sort d’Acció Cultural es Viver a Blanes, que davant d’aquest procés de substitució cultural i de pèrdua de referents blanencs i catalans, el 2003 va començar a organitzar un cagatió popular cada dia 24 de desembre, vigília de Nadal, que atreu cada any centenars d’infants de Blanes i de pobles dels voltants. A desgrat d’aquesta feina desinteressada de recuperació dels referents culturals propis, que representa una important contribució a la idea de fer poble i fer país, encara hem de veure comerços d’aquí (segurament en molts casos per ignorància) que segueixen promocionant el Pare Noel i tota la parafernàlia de rens i trineus que, evidentment, no tenen res a veure amb la tradició d’un país mediterrani i relativament càlid com el nostre.

Ras i curt, la tradició del Pare Noel no és d’aquí i és tan absurd i recargolat veure Pares Noels repartint joguines als nens i nenes catalans com ho seria veure la canalla novaiorquesa o londinenca fent cagar el tió i cantant “Tió, tió, caga turró...”.

Esperem que tots aquells catalans que com autòmats segueixen promocionant el Pare Noel “perquè tothom ho fa”, pensin una mica per ells mateixos i com a catalans, i se’n recordin de quan eren petits i feien cagar el tió amb els seus avis.
Imatges: Pare Noel patètic penjat en un carrer de Blanes; El Tió de Blanes d'Acció Cultural es Viver.