Reedició de “Origen de la bandera independentista”

Amb motiu del centenari de la Senyera Estelada, la Comissió 100 Anys d’Estelada ha engegat una sèrie d’iniciatives per commemorar-ne l’aniversari. Algunes d’aquestes iniciatives han estat la presentació de mocions a diversos ajuntaments del país per col·locar l’estelada en les cases consistorials o en llocs destacats del municipi. Això ha estat motiu de polèmica i ha provocat un cert rebombori polític i mediàtic al país i a l’estranger, especialment a Espanya. Un centenar d’ajuntaments s’han sumat a aquesta iniciativa, entre els quals el de Lloret, però desgraciadament no el de Blanes. La Comissió també va maldar per la inclusió a la Gran Enciclopèdia Catalana d’una entrada per al patriota Vicenç Albert Ballester i Camps, creador de l’estelada tal com la coneixem avui, objectiu que ja s’ha aconseguit. Com també s’ha aconseguit el compromís per part de l’Ajuntament de Barcelona de dedicar un carrer al creador de l’estelada. Una altra de les fites era la portada de l’estelada als cims més alts d’arreu del planeta: l’estelada, a hores d’ara, ja s’ha pujat fins a l’Everest i a d’altres importants cims dels Països Catalans i de la resta del món.

La reedició del llibre de Joan Crexell sobre la història de la senyera estelada era una altra de les fites que es va marcar la Comissió. L’històric llibre del malaguanyat Joan Crexell (1946-1994), “Origen de la Bandera independentista”, ja ha estat reeditat enguany, mercès a l’Editorial Rafael Dalmau, en la seva Col·lecció Al Guió del Temps. El llibre inclou un pròleg a aquesta tercera edició obra del professor Pere Anguera i una munió d’imatges relacionades amb l’estelada que no figuraven a les dues primeres edicions de l’obra (1984 i 1988), procedents de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i de la Biblioteca de Catalunya.

Jo que ja havia tingut a les meves mans la segona edició d’aquesta obra, de la desapareguda Editorial El Llamp, he aprofitat per adquirir-ne aquesta nova edició, que com ja he dit abans, té imatges d’estelades (o de senyeres amb estel) de les més antigues, com la troballa d’una imatge d’una senyera que hi havia l’any 1906 al taller de Manuel Ainaud (el qual també hi és retratat al costat d’alguns dels seus amics) que conté un rombe sobreposat a la seva part superior dreta, el qual rombe inclou un estel blanc de cinc puntes. La lectura d’aquest llibre ens descobreix no només els origens de l’estelada sinó diversos aspectes ideològics de la gènesi del moviment independenstista català. El llibre ressegueix també l’evolució i l’extensió de l’ús de la bandera de la Independència de Catalunya, des de principis de segle fins als temps de la República i la Guerra dels Tres Anys, i posteriorment, a finals de la Dictadura espanyola de Franco, modificada, per part del Partit Socialista d’Alliberament Nacional.