La diada de la Mare de Déu de Gràcia, es celebrava a Lloret de Mar, per vot de vila des del 1703, cada 1 de maig a l’ermita de Sant Pere del Bosc, però des de les darreries del segle XIX, l’aplec adquirí una gran popularitat a Lloret i a tota la comarca. El diumenge 1 de maig de 1898, diada de la Mare de Déu de Gràcia, Lloret de Mar va viure un magne esdeveniment que va tenir ressò arreu de la comarca. Aquell 1 de maig de 1898 s’inauguraren les obres de restauració de l’ermita de Sant Pere del Bosc i del conjunt modernista dels seus voltants. El propietari del santuari, Nicolau Font i Maig (un “americano” lloretenc enriquit a Cuba i retornat a la seva vila nadiua acompanyat de la seva immensa fortuna), endegà una sèrie d’ambicioses reformes al santuari. La restauració anà a càrrec de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, que aleshores només tenia trenta-un anys, i del pintor Enric Monserdà i Vidal. Al cor de l’església s’hi instal·là un orgue, ricament decorat, obra de l’orguener barceloní senyor Bertran.
Enric Monserdà decorà l’església segons els cànons del barroc català i dirigí la confecció d’un tern d’estil renaixement i la bandera de Sant Pere i Sant Jordi. L’obra de Puig i Cadafalch a Sant Pere del Bosc consisteix en el pedró o capelleta de la Mare de Déu que es troba en el camí del santuari i en les creus de terme.
La creu de terme de Lloret fou construïda amb pedra de Montjuïc i d’estil neogòtic, obra de Puig i Cadafalch, i al mig del fust hi ha dues estàtues de sant Pere, patró de l’indret, i sant Jordi, patró de Catalunya, matant el drac (obra de l’escultor Eusebi Arnau i Mascort), a sobre de les quals hi ha els escuts de sant Pere i el de les Quatre Barres catalanes. També hi ha una estatueta de Jesucrist, “ab los signes dels Evangelistas”, i una de la Verge amb quatre àngels adorant-la.
Al voltant de la creu de terme hi ha una artística cadena decorada amb diversos escuts de les quatre barres i de la creu de Sant Jordi, col·locats alternativament, tota de ferro forjat.
Ens trobem en un context històric de plena efervescència del catalanisme, tant en la seva vessant cultural i artística com política. No és estrany que aquell aplec de la Mare de Déu de Gràcia es convertís en una manifestació més de catalanitat. Els símbols catalans (la senyera de les quatre barres, la creu de Sant Jordi, el patró de Catalunya matant el drac) ressorgien a través d’un nou art autòcton, el modernisme català, que bevia de les fonts de la rica tradició artística de la nostra terra, preferentment del passat medieval, una època que el catalanisme considerava de plenitud nacional de Catalunya.
Veiem, doncs, com la simbologia catalana apareix i es fa ben visible en la creu de terme de Lloret. Podem apreciar, presidint la creu de terme, un poderós Sant Jordi matant el drac, coronat per un escut de les quatre barres. La creu és voltada, com hem dit abans d’una cadena amb tot d’escuts amb les quatre barres i de la Creu de Sant Jordi, un altre antic símbol català (recordem que els almogàvers portaren les quatre barres i la creu de Sant Jordi fins els llunyans confins asiàtics de l’Imperi Bizantí a principis del segle XIV), que renaixia aquells anys d’esplendor de la cultura catalana.
Les cròniques de l’època ens conten que de bon matí ja hi havia una gentada al lloc de l’aplec, que hi havia arribat de diversos indrets, a peu, en carros i tartanes. Tot seguit es celebrà ofici solemne en la qual s’hi cantà, sota la direcció del mestre barceloní Càndid Candi, la missa d’en Calvo i Puig, participant-hi, entre d’altres intèrprets, el senyor Coll, músic lloretenc. El sermó de la missa anà a càrrec del poeta i canonge de Vic, en Jaume Collell, i tot seguit es cantaren els goigs de la Mare de Déu de Gràcia, dels quals se n’imprimiren nous exemplars i en el revers del qual hi havia el “Càntic a la Creu de Sant Pere del Bosc”, amb música del mestre Candi i lletra de mossèn Cinto Verdaguer.
Després es féu l’acte de benedicció de la bandera dissenyada per Enric Monserdà. El setmanari La Costa de Llevant ens la descriu així:
“La bandera no pot pas esser mes catalana: te uns divuyt pams de llarch per deu d’ample, es de domás vermell y groch, te la forma de las de la edad mitja y tota l’ocupan las cuatre barras; en lo centre y de un tamany gran, hi ha la imatje de Sant Jordi á caball destacant per clar, matant lo drach que es de entonació fosca; está brodada de una manera primorosíssima ab or, plata y aplicacións de vellut y satí; lo pal te vinticinch pams en qual cim hi ha un remat de bronze repujat ab cuatre escuts de Catalunya, una corona de primcep y la creu del gloriós Patró de nostra terra; penjan de dit remat unas grosas medallas dauradas lligadas ab unas cintas de blau clar com á present de Ntra. Sra. de Gracia”.Després una gentada es va dirigir cap a la creu de terme per veure’n la benedicció. Un cop la processó hi arribà s’introduïren en el clot practicat vora els fonaments de la creu alguns exemplars de periòdics catalanistes i una acta escrita en català firmada per una sèrie de personalitats de relleu. Tot seguit es van deixar anar una colla de coloms missatgers per portar la nova de l’esdeveniment a Mataró, Barcelona i Cabrils, mentre la cobla de Santa Coloma tocava acompanyada d’un cor.
Cap a les dues de la tarda, un cop beneïda la creu de terme, les principals personalitats assistents a l’acte van dinar al menjador del santuari. Assistiren al dinar, entre d’altres, el rector de Lloret, així com mossèn Jaume Collell, la poetessa Dolors Monserdà de Macià, el mestre Candi, l’arquitecte Puig i Cadafalch acompanyat de la seva esposa, el pintor Enric Monserdà, i diversos artistes i representants de periòdics catalanistes.
Per la tarda el jovent assistent a l’aplec va posar-se a ballar sardanes i altres danses nostrades davant de l’ermita, i encara posteriorment es van tornar a cantar els goigs a l’interior del temple.
Així va acabar una jornada festiva digna d’ésser recordada per molt de temps a Lloret i arreu de la comarca.
Transcripció de l’acta enterrada al peu de la creu de terme:
“En nom de Deu lo dia I de Maig del any MDCCCXCVIII fou colocada aquesta pedra en lo basament de la Creu de pedra que la pietat de D. N..... J..... y M..... vehí de Lloret de Mar, volgué erigir á major gloria de Deu y de la Verge María que sots la invocació de Mare de la Divina Gracia’s venera en la hermita que desde aquet revol de camí los romers oviran; de Sant Jordi gloriós, patró de Catalunya y de Sant Pere antich advocat de aquesta rodalia dita de Sant Pere del Bosch terme de la vila de Lloret de Mar.
En los temps presents de guerras que la maldat dels homes compatricis y extrangers han encés pera dissort d’aquesta malhaurada terra, s’ha erigit aquesta Creu al estil de las que en altres temps afitavan tota la Catalunya, pera que fos com una pregaria permanent al cel y com un para-llamps, que detingue sobre nostra patria la má ayrada de la Divina justicia.
Donant testimoni de tot aixó’s firma aquet document á peu d’obra.”
Ampliació de l’article “L’aplec de la Mare de Déu de Gràcia de 1898”, publicat a “Celobert” de Lloret de Mar (nº25, abril 2007)
Fonts consultades:
Domènech i Moner, Joan “Lloret de Mar”, Quaderns de la Revista de Girona núm. 38, Diputació de Girona / Caixa de Girona, Girona, 1992
“La Costa de Llevant”, 15 maig 1898, núm. 20, Any V (Arxiu Municipal de Blanes - AMBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada