divendres, 22 de maig de 2009

La batalla d’Almansa. 1707-2009: 302 anys d’opressió nacional. Manifestacions a València i Palma

Un 25 d’abril de fa 302 anys, el 1707, les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria foren vençudes per les de Felip de Borbó a Almansa (Castella). Aquesta derrotà suposà l’inici de la fi de la llibertat del Regne de València i de la resta de territoris de la Corona Catalano-aragonesa.

El conflicte successori a la Corona hispànica entre l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, nét del rei de França i futur Felip V de Castella, motivà l’inici de les hostilitats entre els partidaris d’ambdós candidats. Els diversos territoris de la Corona d’Aragó, tant els catalans (Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca) com els aragonesos (Regne d’Aragó), es posaren al costat de l’austríac, el qual havia promès respectar la llibertat dels catalans i afavorir-los comercialment. Castella, tanmateix, es decantà pel candidat francès, partidari d’una Corona hispànica dominada pel regne castellà.


Els episodis bèl·lics començaren tot seguit i al País Valencià, l’antic Regne de València, Joan Baptista Basset amb les seves tropes desembarcava triomfant a Dénia (Marina Alta). Les classes populars valencianes van donar suport a les tropes de Basset, amb l’esperança que amb el triomf de l’arxiduc Carles s’abolirien els tributs senyorials. El temor al centralisme i absolutisme borbònics acabaren de decantar les classes més desafavorides del bàndol maulet, és a dir, antiborbònic. Bona part de la burgesia urbana valenciana s’afegí també als maulets, mentre que la major part de l’aristocràcia dirigent es declarà proborbònica (els partidaris de Felip de Borbó eren anomenats despectivament “botiflers” pel poble). Mentrestant, l’exèrcit de Basset i el coronel Rafel Nebot vencia les tropes filipistes d’Antonio Domingo de Mendoza, marquès de Villagarcía. Un cop Basset i els seus homes entraren a la ciutat de València, el desembre de 1705, substituïren l’anterior lloctinent filipista per Josep de Cardona i d’Erill.

Després d’una sèrie d’èxits militars de Carles d’Àustria, un exèrcit franco-espanyol borbònic vencia els austriacistes (portuguesos, anglesos i holandesos) a Almansa, una població de Castella molt propera a la frontera amb el Regne de València. Era el 25 d’abril de 1707. Amb la derrota austriacista, les tropes borbòniques entraren sense oposició al Regne de València. La resistència dels maulets fou debades i Xàtiva (Costera) (que va ser rebatejada pels espanyols amb el nom de San Felipe) i Vila-real (Plana Baixa) foren cremades per haver ofert resistència a l’exèrcit franco-espanyol. Encara avui, als habitants d’aquestes dues poblacions del País Valencià se’ls anomena “socarrats”, en record de l’incendi d’ambdues ciutats.

Molts valencians, després de la derrota, van haver de fugir cap al nord. Barcelona encara resistia, i els valencians que s’hi trobaven refugiats (el general Basset entre ells) s’organitzaren en dos batallons per defensar la ciutat: el de “sant Vicent Ferrer” i el de la “Marededéu dels Desemparats”.

Com a conseqüència de la derrota d’Almansa s’aplicà un decret de Nova Planta al Regne de València. El País Valencià fou annexionat a Castella, el seu règim constitucional abolit i la seva llengua, el català, prohibida.

La mateixa sort va córrer el Principat de Catalunya. L’11 de setembre de 1714 Barcelona era conquerida per l’exèrcit franco-espanyol. Mallorca, el darrer reducte de resistència catalana, va caure el 1715, després d’haver ajudat activament els assetjats de Barcelona.

En record d’aquella derrota i per a reivindicar la llibertat de la Nació Catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer les entitats valencianes en defensa de la llengua, el territori i la nació es manifesten cada 25 d’abril. Enguany, dins la campanya “300 anys d’Ocupació, 300 anys de Resistència” (integrada per les organitzacions CAJEI, Endavant, Maulets, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Alerta Solidària i COS) es va convocar una manifestació a la ciutat de València per al passat dissabte 25 d’abril, a la qual hi assistiren entre 2.000 i 3.000 persones. La manifestació va rebre el suport d’un centenar d’entitats, així com de diversos regidors d’arreu de la Nació Catalana, els quals han signat un manifest en què es recorda “la pèrdua dels furs i les institucions diferenciades i la incorporació total i forçada de la major part dels nostres territoris al projecte borbònic espanyol”.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) convocà els ciutadans a manifestar-se a València (“capital del País Valencià i dels Països Catalans”) el passat dissabte 9 de maig, sota el lema “Junts podem. Televisió sense fronteres. Per TV3 al País Valencià”. Per a acudir a aquesta manifestació Òmnium Cultural organitzà el tren Jaume I, per dur gent a València des del Principat. Segons la organització foren 30.000 persones que omplenaren els carrers del Cap i Casal del País Valencià de consignes a favor de la llengua catalana i de la unitat dels Països Catalans. ACPV aquest any passà el protagonisme de la reivindicació a les organitzacions juvenils valencianes, polítiques, culturals, sindicals i d’estudiants, que s’uniren en defensa de la llengua i la nació.

D’altra banda, l’Obra Cultural Balear va convocar una gran cadena humana el mateix 9 de maig a les 6 de l’horabaixa a Palma, per respondre a les agressions contra la llengua catalana que contínuament reben els ciutadans de les Illes Balears. La cadena humana (de tanta gent que hi havia, se’n varen fer dues, de cadenes) es va fer entre la plaça Major i la seu del Parlament Balear. Segons la organització hi acudiren entre 15.000 i 20.000 persones, encara que (cosa estranya!) la policia local de Palma i la policia espanyola afirmaren que es tractava només de com a màxim 4.000 persones (!). També es va fer una ballada popular a la plaça Major, una festa infantil a la plaça de Cort, a més de la participació de bandes de xeremiers que amenitzaren tot el recorregut de la cadena humana.

El vent que ve d’Almansa segueix bufant, avui, amb força, arreu de la nostra nació. Tanmateix, el poble català segueix lluitant per què aquesta ponentada no apagui la flama que manté viu el nostre poble.

Per a més informació de la campanya i les manifestacions:

http://www.acpv.cat/
http://www.300anys.cat/
http://www.ocb.cat/