Els darrers temps de la seva vida l’eminent historiador reusenc Pere Anguera va voler enllestir la seva tetralogia particular sobre com una sèrie d’elements històrics catalans, convenientment recuperats de l’oblit i la desmemòria de gairebé dos segles d’aculturació, varen esdevenir símbols del renaixement nacional català. L’esmentada tetralogia, convertida en col·lecció de l’editorial Rafael Dalmau, s’anomena “La creació dels símbols nacionals de Catalunya”. Aquests símbols són la bandera de les quatre barres, l’himne “Els Segadors”, el patró sant Jordi i la sardana. L’editorial Rafael Dalmau ha estat la que ha donat forma de llibre a aquestes quatre obres. De moment, ja varen sortir al carrer fa gairebé tres mesos les dues primeres obres, sobre les quatre barres i “Els Segadors”. Aquest sant Jordi les altres dues ja es podran trobar a les parades i llibreries, al costat de les primeres.“Les quatre barres. De bandera històrica a senyera nacional”, llibre 1 de la col·lecció, s’inicia amb una introducció en la qual l’autor exposa com les banderes d’una colla d’altres països varen arribar a ser nacionals.
Després podem veure com la bandera i l’escut de les quatre barres es varen començar a fer servir una altra vegada a les primeries del segle XIX. Ja amb la Renaixença la recuperació de la bandera de les quatre barres, després de quasi dos segles de ser pràcticament eliminada de la vida pública catalana el 1714, començà a ser conscient.
Entre 1898 i 1899 es va estendre encara amb més força, com a conseqüència de la seva important difusió per part de les entitats catalanistes i de les prohibicions per part de les autoritats (com la que es va produir arran dels fets derivats del Missatge al Rei dels Hel·lens el 1897), que feien que encara fós més estimada i tinguda com a pròpia. Sobretot el 1899 una sèrie de fets, entre els quals la difusió massiva de segells de la Unió Catalanista, molts dels quals tenien com a motiu central les quatre barres, varen fer estendre entre la població el sentiment que aquesta era la bandera nacional catalana.
La seva difusió continuà encara amb més força a partir de l’eufòria catalanista desfermada arran la constitució de la Solidaritat Catalana el 1906. La bandera de les quatre barres, ja a la segona dècada del segle XX, era reconeguda com a pròpia per la gran majoria de la societat catalana.
La persecució patida per la nostra bandera durant la Dictadura de Primo de Rivera féu que amb l’època republicana de 1931-1936 encara se’n veiessin més, de banderes catalanes, per tot arreu. Ara la bandera catalana seria la oficial de la Catalunya autònoma republicana. El Govern de la Generalitat declarà el dia de sant Jordi com a Diada de la Bandera Catalana. Era el primer cop des de la pèrdua de les llibertats nacionals segles enrera que les autoritats del país la feien oficial.
L’autor finalitza la seva obra amb un brevíssim capítol, “Ara”, en el qual ens parla de com va arribar a ser bandera de la Comunitat Autònoma Catalana i esmenta l’article de l’estatut vigent que la oficialitza.
Cal destacar l’ús que ha fet Pere Anguera de les publicacions locals i comarcals catalanes de l’època estudiada, com la principal font historiogràfica per a l’elaboració de l’obra.
Esperem que en un futur no massa llunyà esdevingui la bandera nacional d’un Estat Català lliure i independent.
Per a més informació dels llibres de Pere Anguera sobre “La creació dels símbols nacionals de Catalunya” vegeu el web de Rafael Dalmau Editor.
http://www.rafaeldalmaueditor.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada