dijous, 1 de juliol de 2010

Contra les fogueres

Ja fa més de cent anys, quan el naixent catalanisme cultural i polític s’anava estenent pels diversos estaments de la societat del Principat, que els poders que mantenien junyida la nostra nació al decadent imperi espanyol maldaven per deturar aquell indeturable procés de conscienciació nacional. Ahir, com ara, l’espanyolisme esgrimia la legislació vigent contra la voluntat d’autogovern dels catalans. El 1906 el govern espanyol féu entrar en vigor una Llei de Jurisdiccions expressa per reprimir el catalanisme.

Els cacics polítics que encara regien en molts pobles catalans, membres dels partits polítics dinàstics espanyols, liberals i conservadors, representants del bipartidisme imperant a l’Estat espanyol post-1898 (equiparable a l’actual bipartidisme espanyol PSOE-PP), posaven tants pals a les rodes com podien a les entitats catalanistes locals per al desenvolupament de les seves activitats polítiques i culturals.

Durant les foguerades patriòtiques de Sant Joan de 1906 (també se’n feren els anys següents, i de les quals hem parlat anteriorment en aquest blog) els cacics de molts pobles catalans miraren de prohibir-les en molts indrets del país. Així ho recollí el setmanari catalanista radical “La Tralla” (29 juny 1906 pàg. 2), en un article titulat “Contra les fogueres” i signat pel pseudònim Korb. El transcrivim a continuació com a mostra d’un periodisme satíric, que denunciava els atacs que es feien contra Catalunya i el catalanisme i que contribuí a forjar la nostra identitat nacional:


Contra les fogueres

A la sola idea de que’ls nacionalistes catalans voliem fer un imponent acte de solidaritat encenent fogueres en totes les montanyes catalanes, els odis de nostres sistemátichs contraris varen encendres y al calor de les flames que’ls socarrimen la vergonya y la decencia maquinaren mil plans de prohibició de fogueres.

Hem rebut moltes cartes de companys de fora, indignats pels maquiavélichs plans posats en us pels cremats y encesos caciquets rurals, fins al punt de donar com á ordres governatives les seves secretes y severes disposicions qu’al sorpendre la bona fe d’alguns companys, lograren els seus propósits privant quelcunes fogueres.

Com que no’s poden expansionar d’altra manera, ni saben com llensar la bilis que’ls fa verdet pels racons de les barres els nostres sañudos enemichs han usat de la seva perspicacia pera destorbar en quelcunes comarques les fogueres nacionals.

No hi fa res, l’any vinent els servirá més de trágala y sortint del foch que’ls ha cremat tant els llensarém á les brases perque’ls abrusin totes les males passions y les serpetes que’ls corren per dintre.