divendres, 26 de juliol de 2013

L’Ajuntament de Blanes i la difusió de la cultura i la història autòctones



Escric aquest article a tomb de la notícia que a Blanes, coincidint amb la festa major d’enguany, s’hi inaugura la Ruta Bolaño, que recorda la figura de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, establert a Blanes fa una colla d’anys i que va morir a la nostra vila el 2003. És indubtable, segons la crítica literària, que Bolaño fou un gran escriptor en llengua castellana. I va viure una colla d’anys a Blanes, des de mitjans de la dècada de 1980 fins a la seva mort. L’Ajuntament del PSOE (sí, sí, del PSOE, em nego a acceptar que el partit que governa Blanes pugui dur la C de català a les seves sigles), sembla que hi ha esmerçat força recursos econòmics, en aquesta ruta. Això són fets. I que consti que, de ben segur, Roberto Bolaño es mereix un homenatge a Blanes.

La meva crítica ve donada pel fet que aquest interès, almenys aparent, de l’Ajuntament de Blanes per donar a conèixer un escriptor en llengua castellana vinculat amb la nostra vila contrasta amb la manca de recursos destinats a donar a conèixer els nostres personatges històrics, alguns dels quals anomenaré a continuació: 

Joaquim Ruyra, molt bona part de l’obra literària del qual, tot i no ser blanenc de naixement, és de tema blanenc.

Jaume Ferrer de Blanes, cèlebre cosmògraf dels segles XV i XVI.

Gaspar Roig i Jalpí, eclesiàstic, escriptor i historiador, bona part de l’obra historiogràfica del qual és plena de falsedats.

Josep Cortils i Vieta, polític, folklorista i escriptor, iniciador del moviment catalanista i de la Renaixença a Blanes.

Josep Alemany i Borràs, periodista i escriptor.

El desinterès de l’actual Ajuntament de Blanes per donar a conèixer i dignificar el nostre patrimoni històric i arquitectònic és evident. El Blanes d’època medieval i moderna és un gran desconegut pel nostre jovent. I no només pels joves, sinó pel comú de la població. Quanta gent sap que l’església de Santa Maria és quelcom més que un temple religiós? Quanta gent sap que és (fou) el palau dels vescomtes de Cabrera, edificat el segle XIV? Quanta gent sap que fou assetjat per tropes espanyoles, com tota la vila, l’any 1652, i que els defensors foren exterminats o enviats a galeres? Quanta gent sap que els pescadors blanencs varen fer la vida impossible als vaixells espanyols que s’acostaven a la costa de la vila i que en van arribar a capturar algun durant la guerra dels Segadors? Quanta gent sap que Blanes tenia una muralla, amb diversos portals? L’Ajuntament voldrà posar en valor tot aquest patrimoni històric i el posarà a disposició dels blanencs i visitants a la nostra vila? No ho crec pas. La crisi econòmica és un llençol molt gros que serveix per tapar moltes vergonyes. D’altra banda, la crisi no impedeix pas a l’Ajuntament fer altres despeses. Coneixerem Bolaño, però no sabrem res Gaspar Roig i Jalpí.


Davant d’aquest panorama, pensar que l’Ajuntament de Blanes col·laborarà amb els grans actes del Tricentenari de 1714 que s’estan duent a terme a nivell nacional és del tot ingenu. Per aquesta gent del PSOE nostrat la Història de Catalunya els és incòmoda. El record d’una Catalunya plenament normal a nivell cultural, on la immigració que arribava al país s’integrava culturalment i lingüística amb naturalitat a la societat catalana, el record d’un poble català que s’expressava únicament en català, el record d’una Catalunya políticament lliure no agrada als del PSOE català. És per això que menyspreen la cultura arrelada mil·lenàriament al país i fomenten la llengua i la cultura que se’ns va començar a imposar fa 300 anys. És per això que a l’entrada del poble tenim un esgarrifós homenatge al “café para todos” amb les banderes de “las diecisiete comunidades autónomas”.

Com sempre haurà de ser la societat civil, les entitats de cultura popular, i els individus que de forma desinteressada o des del seu lloc de treball dignifiquen la nostra cultura i el nostre patrimoni històric els que hauran de fer la feina que els polítics espanyolitzats no volen fer. Serà aquest exèrcit d’amants de la cultura, de les tradicions i de la Història autòctones de Blanes i de la Nació Catalana qui ens ajudarà a ser més lliures i a ser més nosaltres mateixos.