La Renaixensa: Amer, Santa Brígida, la Barroca, Santa Lena.

8 de febrer de 2014

L’ascens a Santa Brígida des d’Amer és sobtat. En una mitja hora ja hi ets a dalt, però el camí fa una forta pendent. En molt poca distància passes dels 207 metres d’alçada del poble d’Amer als 443 del cim.

La silueta de l’ermita és molt característica del paisatge d’Amer. Es troba situada al capdamunt d’un penyal rocós que s’aixeca per damunt de la població i de la vall. Un cop dalt podem veure l’edifici, coronat per una estelada, que cada primer diumenge de febrer acull l’aplec de Santa Brígida. Jo hi vaig pujar just el dissabte següent. Es tracta d’una ermita d’orígens probablement romànics tot i que completament renovada el segle XVII.

Des del seu cim es pot veure una vista panoràmica de tota la vall d’Amer. És destacable que el terra de tota la muntanya i d’aquelles serres és farcit de milions i milions de petits fòssils nummulits, amb forma de llenties grosses, restes d’un antic mar que hi devia haver a la zona en temps antediluvians. Al costat de la porta de l’ermita hi ha un porxo a sota del qual hi podem trobar l’aixeta de la font de Sant Bernat.

Seguint una sèrie de pistes forestals ben amples vaig arribar a l’església de Sant Andreu de la Barroca –l’etimologia de la qual significa “sobre roca”- situada en una zona plana, a l’altra cantó de la vall d’Amer, al municipi de Sant Aniol de Finestres. L’indret desprèn pau i una certa màgia, pel caràcter feréstec i estranyament inhòspit dels boscos i les muntanyes, dels camps i els masos abandonats. Només els pals elèctrics i la incursió d’algun ciclista i d’excursionistes ens situen en el segle XXI. L’església i els petits edificis adjacents, del tot abandonats i ruïnosos, ens produeixen una sensació irreal. A la porta de la casa que hi ha al costat, que es cau a trossos, hi ha una llinda amb la següent i un punt inquietant inscripció en un català de mitjan segle XVII amb algun castellanisme:

Ioannes / 1664 / Serrat

Servirà Déu / Que lo demés

És cordura / e locura

La presència del cementiri de la parròquia al costat de l’església acaba de donar un caràcter encara més inquietant.

Des d’allí em vaig dirigir, amunt amunt i cap a la dreta, en direcció a l’ermita de la Mare de Déu de Puig d’Elena o de Lena, seguint una colla de pistes de forestals que s’encreuen les unes amb les altres. L’edifici és d’origen romànic, amb importants reconstruccions posteriors al segle XV.

Després de passar per la font de Can Catau i tornar a Santa Brígida, vaig baixar fins a Amer, un altre cop, on vaig visitar l'església parroquial i monestir de Santa Maria d'Amer i la plaça porxada, una de les més grans d'aquestes característiques de Catalunya.