L’extensió de la Televisió Digital Terrestre (TDT) arreu del territori de la Nació Catalana ha significat una important reducció del percentatge de televisió en català que poden sintonitzar els ciutadans dels Països Catalans. L’Estat espanyol, a més, en el seu afany secular per minoritzar i fer desaparèixer la llengua catalana, evidentment, des de fa dècades juga també la carta de la televisió com a eina d’espanyolització lingüística del poble català. En això, la dreta i l’esquerra espanyola sempre han estat d’acord. Els anys vuitanta, el PSOE va dificultar al màxim al govern de la Generalitat del Principat la creació d’una televisió pública catalana i en català. Avui, el govern de la Generalitat valenciana del PP (amb el silenci còmplice del PSOE) tanca els repetidors que han permès sintonitzar TV3 al País Valencià.
Efectivament, el govern de Francisco Camps no s’ha estat de res a l’hora de prohibir la recepció per part de centenars de milers de valencians dels canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A la dècada dels vuitanta la determinació de la gent d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), mitjançant la instal·lació de tretze repetidors, va permetre que TV3 i el Canal 33, aleshores els dos únics canals de televisió pública del Principat, es poguessin rebre entre el Sénia i el Segura. Però el 2007 el govern del PP valencià va començar a tancar repetidors, de manera que la recepció de TV3, 33, etc... a diverses comarques del sud del País Valencià ja no és possible.
D’altra banda, des de febrer de 2009 l’agència de freqüències francesa ha tallat l’emissió dels canals del Principat a la Catalunya del Nord en TDT; ara només es pot sintonitzar per analògic, però el 2010 arribarà l’apagada analògica a l’Estat francès.
A les Illes Balears la situació no és gaire millor. Des del 31 de maig de 2009, “Televisió de Catalunya substitueix a les Balears les emissions digitals de TV3 per les del canal TV3CAT, nom del que fins uns mesos abans havia estat el canal internacional de la cadena. A través de TV3CAT, els telespectadors no tenen accés a documentals, ni films ni sèries de producció externa” (“El Temps”, 15 setembre 2009, pàg. 19).
Davant d’aquesta greu situació, ACPV va proposar-se de tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en defensa de la lliure percepció de les televisions catalanes arreu del territori nacional, per sobre de fronteres autonòmiques i estatals. S’han de recollir 500.000 signatures perquè la ILP es pugui debatre al Congrés dels Diputats espanyol. El termini acaba el proper 24 de març de 2010. De manera que manquen uns quatre mesos i mig per acabar de recollir el mig milió de signatures. El projecte de llei redactat per ACPV té com a objectiu que les emissions de ràdio i televisió en llengua catalana (com en llengua basca i gallega) dels diferents territoris es puguin rebre lliurement en d’altres territoris de la mateixa llengua, d’acord amb la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. L’aprovació d’aquesta llei comportaria que, segons el mercat únic que promou la Unió Europea i l’esmentada Carta Europea, les emissions en català de les televions del Principat, el País Valencià i les Illes serien possibles també a la Catalunya sota administració francesa.
El triomf d’aquesta ILP significaria el primer gran pas cap al somiat espai de comunicació de tots els Països Catalans que tant anhelem. La unificació en un sol mercat televisiu i radiofònic dels 13 o 14 milions d’habitants dels Països Catalans faria augmentar les possibilitats de negoci a moltes empreses que volen treballar en llengua catalana. És a dir, la llengua catalana seria un molt bon negoci. I potser això faria que un grup privat volgués engegar una gran televisió en català per a tots els Països Catalans...
De moment això només és un somni, però els somnis només es converteixen en realitats si lluitem per aconseguir-los. I el primer pas és aconseguir mig milió de signatures per la ILP.
I com ho hem de fer per recollir signatures per la ILP?
Transcric el què en diu la revista “El Temps” en el seu número del 15 de setembre de 2009:
“La captació de signatures, però, requereix una passa prèvia: esdevenir-ne fedatari. Qui pot ser-ho? Qualsevol ciutadà de l’estat espanyol [per tant, pot signar qualsevol persona que tingui DNI espanyol] que òmpliga la declaració jurada emesa per l’organització [...], un full [cerqueu-lo a http://www.acpv.cat/, on el podreu imprimir] que haurà d’enviar, emplenat i acompanyat d’una fotocòpia del seu document d’identitat, a l’oficina central de la campanya, situada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12, 46001, València). A fi d’esvair dubtes, l’organització facilita –amb els fulls de signatures- un manual pràctic a cada fedatari. Les diverses entitats col·laboradores –associacions, partits polítics, sindicats...- també posaran a l’abast de qui vulga actuar com a fedatari tot el material escaient. Per a més informació, accediu a http://www.televisiosensefronteres.cat/, on trobareu tots els detalls de la campanya en qüestió, o adreceu-vos a fedataris@acpv.cat”.
Des de La Renaixensa animo i encoratjo a tothom a fer-se fedatari per recollir les signatures que ens calen per fer un pas de gegant, importantíssim, en la veritable normalització de la llengua catalana. Jo ja me n’he fet i fa una setmana que estic recollint signatures, perquè fer-se fedatari no costa res; de ben segur que tots coneixem molta gent que signaria gustosament per la nostra llengua. I aquí citaré “l’eximpli” de la mata de jonc d’en Ramon Muntaner, un dels pares de la Nació Catalana i de la llengua catalana com a llengua de cultura universal:
“La mata de jonc ha aquella força qui, si tota la mata lligats amb una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tirin, no l’arrencaran e encara con gaire més si preguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sols un jonc no hi quedarà”.
Si anem units, tots plegats, catalans de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, tard o d’hora aconseguirem l’anhelada Llibertat.
Efectivament, el govern de Francisco Camps no s’ha estat de res a l’hora de prohibir la recepció per part de centenars de milers de valencians dels canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A la dècada dels vuitanta la determinació de la gent d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), mitjançant la instal·lació de tretze repetidors, va permetre que TV3 i el Canal 33, aleshores els dos únics canals de televisió pública del Principat, es poguessin rebre entre el Sénia i el Segura. Però el 2007 el govern del PP valencià va començar a tancar repetidors, de manera que la recepció de TV3, 33, etc... a diverses comarques del sud del País Valencià ja no és possible.
D’altra banda, des de febrer de 2009 l’agència de freqüències francesa ha tallat l’emissió dels canals del Principat a la Catalunya del Nord en TDT; ara només es pot sintonitzar per analògic, però el 2010 arribarà l’apagada analògica a l’Estat francès.
A les Illes Balears la situació no és gaire millor. Des del 31 de maig de 2009, “Televisió de Catalunya substitueix a les Balears les emissions digitals de TV3 per les del canal TV3CAT, nom del que fins uns mesos abans havia estat el canal internacional de la cadena. A través de TV3CAT, els telespectadors no tenen accés a documentals, ni films ni sèries de producció externa” (“El Temps”, 15 setembre 2009, pàg. 19).
Davant d’aquesta greu situació, ACPV va proposar-se de tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en defensa de la lliure percepció de les televisions catalanes arreu del territori nacional, per sobre de fronteres autonòmiques i estatals. S’han de recollir 500.000 signatures perquè la ILP es pugui debatre al Congrés dels Diputats espanyol. El termini acaba el proper 24 de març de 2010. De manera que manquen uns quatre mesos i mig per acabar de recollir el mig milió de signatures. El projecte de llei redactat per ACPV té com a objectiu que les emissions de ràdio i televisió en llengua catalana (com en llengua basca i gallega) dels diferents territoris es puguin rebre lliurement en d’altres territoris de la mateixa llengua, d’acord amb la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. L’aprovació d’aquesta llei comportaria que, segons el mercat únic que promou la Unió Europea i l’esmentada Carta Europea, les emissions en català de les televions del Principat, el País Valencià i les Illes serien possibles també a la Catalunya sota administració francesa.
El triomf d’aquesta ILP significaria el primer gran pas cap al somiat espai de comunicació de tots els Països Catalans que tant anhelem. La unificació en un sol mercat televisiu i radiofònic dels 13 o 14 milions d’habitants dels Països Catalans faria augmentar les possibilitats de negoci a moltes empreses que volen treballar en llengua catalana. És a dir, la llengua catalana seria un molt bon negoci. I potser això faria que un grup privat volgués engegar una gran televisió en català per a tots els Països Catalans...
De moment això només és un somni, però els somnis només es converteixen en realitats si lluitem per aconseguir-los. I el primer pas és aconseguir mig milió de signatures per la ILP.
I com ho hem de fer per recollir signatures per la ILP?
Transcric el què en diu la revista “El Temps” en el seu número del 15 de setembre de 2009:
“La captació de signatures, però, requereix una passa prèvia: esdevenir-ne fedatari. Qui pot ser-ho? Qualsevol ciutadà de l’estat espanyol [per tant, pot signar qualsevol persona que tingui DNI espanyol] que òmpliga la declaració jurada emesa per l’organització [...], un full [cerqueu-lo a http://www.acpv.cat/, on el podreu imprimir] que haurà d’enviar, emplenat i acompanyat d’una fotocòpia del seu document d’identitat, a l’oficina central de la campanya, situada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer de Sant Ferran, 12, 46001, València). A fi d’esvair dubtes, l’organització facilita –amb els fulls de signatures- un manual pràctic a cada fedatari. Les diverses entitats col·laboradores –associacions, partits polítics, sindicats...- també posaran a l’abast de qui vulga actuar com a fedatari tot el material escaient. Per a més informació, accediu a http://www.televisiosensefronteres.cat/, on trobareu tots els detalls de la campanya en qüestió, o adreceu-vos a fedataris@acpv.cat”.
Des de La Renaixensa animo i encoratjo a tothom a fer-se fedatari per recollir les signatures que ens calen per fer un pas de gegant, importantíssim, en la veritable normalització de la llengua catalana. Jo ja me n’he fet i fa una setmana que estic recollint signatures, perquè fer-se fedatari no costa res; de ben segur que tots coneixem molta gent que signaria gustosament per la nostra llengua. I aquí citaré “l’eximpli” de la mata de jonc d’en Ramon Muntaner, un dels pares de la Nació Catalana i de la llengua catalana com a llengua de cultura universal:
“La mata de jonc ha aquella força qui, si tota la mata lligats amb una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tirin, no l’arrencaran e encara con gaire més si preguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sols un jonc no hi quedarà”.
Si anem units, tots plegats, catalans de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, tard o d’hora aconseguirem l’anhelada Llibertat.
1 comentari:
No hauries d'escriure Renaixença, amb ce trencada?
Publica un comentari a l'entrada