dissabte, 28 de desembre de 2013

“Sancta Sanctorum”, de Los Guardians del Pont



Los Guardianes del Puente, banda formada per Joan Cardoner (guitarra), Quim Mandado (veu i baix) i Martín Rodríguez (bateria) van decidir canviar i catalanitzar el nom del grup (ara es diu Los Guardians del Pont), i escriure en català les lletres de les seves cançons. D’aquesta renaixença de la banda n’ha sorgit un nou disc titulat “Sancta Sanctorum”. 

I què en podem dir, d’aquest disc? Doncs que és un disc molt potent que beu de les fonts del heavy metal més clàssic i que, en certa manera, recull part de l’herència de Sangtraït, grup del qual en Quim Mandado i en Martín Rodríguez. Suposo que la influència dels grups del passat d’en Joan Cardoner també hi deu ser present, però com que no en conec gaire cosa, no ho sé dir.

És un disc potent, on s’hi reconeix la guitarra contundent d’en Joan Cardoner, el baix (i sobretot la veu) d’en Quim Mandado i la bateria d’en Martín Rodríguez. 

Les lletres de les cançons parlen de mitologia, història (per exemple, “Traïdors”, que parla de les diverses traïcions que patí Catalunya durant la guerra de Successió), amor, natura (“El bosc del silenci” que parla dels boscos cremats de l’Empordà) i… heavy metal (“Als herois del Rock”), és clar que sí!

Cançons ràpides, d’altres no tant ràpides però molt heavies, una intro èpica i suggerent (“Camí de Hiperbórea”), una balada com “Dibuixos en la boira” (en algun moment la guitarra em recorda a Led Zeppelin), algunes amb forta influència blues com “Trampes de cotó”, una com “Besiers 1209” (que parla del genocidi aplicat pels francesos als càtars i als occitans en general durant el segle XIII) amb una veu femenina que s’ajunta a la d’en Quim...

Si podem criticar alguna cosa a aquest disc són dues coses, bé, sobretot una. La portada del disc, una fotografia en primer pla dels tres components del grup. Penso que haurien pogut aconseguir un artwork potent i ben adient a la música que fa la banda per a la portada, amb la presència, per exemple, d’un dels personatges de la mitologia LGP, en Rockferatu, dibuix que, per cert, ja és dins del llibret del disc.

També podem criticar que el heavy metal de LGP és “massa” clàssic, poc evolucionat. Jo no hi sé trobar influències dels grups més actuals que han representat saba nova per al metall a nivell europeu. Però bé, mentre la música sigui bona, això és un detall secundari...

De cara al proper disc, i com a suggeriment que faig des d’aquí als membres de la banda, voldria recomanar-los que parlin més explícitament de l’Empordà en les lletres de les cançons. Dels seus pobles, els seus paisatges i els seus personatges. De la seva història, les seves llegendes, bruixes i castells. I del seu vi!!!! L’Empordà és una terra que, des d’un punt de vista líric dóna per molt i seria una bona manera de donar a conèixer una comarca que estimo molt.

Per acabar, “Sacta Sanctorum” és un disc que, de la mà de tres veterans, porta aire fresc al heavy metal català. Melodia, potència, sentiment rocker, honestedat, bones lletres... una combinació perfecta per a un disc que des d’aquí us recomano a tots que el compreu perquè passareu una molt bona estona escoltant-lo. Salut, independència i heavy metal!

Aquest és l’enllaç al seu vídeo oficial de la cançó “Lliures com l’alè del vent”:

Llista de cançons:


Camí de Hiperbórea ( 01:38 )
Rockferatu ( 03:58 )
Presoner dels errors ( 03:53 )
La mirada de Medusa ( 04:36 )
Sancta Sanctorum ( 04:13 )
Lliures com l'alè del vent ( 05:22 )
Traïdors ( 04:34 )
Dibuixos en la boira ( 04:30 )
Besiers, 1209 ( 04:00 )
Trampes de cotó ( 06:42 )
La collita ( 03:34 )
El bosc del silenci ( 04:29 )
Et sento a prop ( 03:34 )
Als herois del rock ( 04:16 )

Cap comentari: