Los Guardianes
del Puente, banda formada per Joan Cardoner (guitarra), Quim Mandado (veu i
baix) i Martín Rodríguez (bateria) van decidir canviar i catalanitzar el nom
del grup (ara es diu Los Guardians del Pont), i escriure en català les lletres
de les seves cançons. D’aquesta renaixença de la banda n’ha sorgit un nou disc
titulat “Sancta Sanctorum”.
I què en podem
dir, d’aquest disc? Doncs que és un disc molt potent que beu de les fonts del
heavy metal més clàssic i que, en certa manera, recull part de l’herència de
Sangtraït, grup del qual en Quim Mandado i en Martín Rodríguez. Suposo que la
influència dels grups del passat d’en Joan Cardoner també hi deu ser present,
però com que no en conec gaire cosa, no ho sé dir.
És un disc
potent, on s’hi reconeix la guitarra contundent d’en Joan Cardoner, el baix (i
sobretot la veu) d’en Quim Mandado i la bateria d’en Martín Rodríguez.
Les lletres de
les cançons parlen de mitologia, història (per exemple, “Traïdors”, que parla
de les diverses traïcions que patí Catalunya durant la guerra de Successió),
amor, natura (“El bosc del silenci” que parla dels boscos cremats de l’Empordà)
i… heavy metal (“Als herois del Rock”), és clar que sí!
Cançons ràpides,
d’altres no tant ràpides però molt heavies, una intro èpica i suggerent (“Camí
de Hiperbórea”), una balada com “Dibuixos en la boira” (en algun moment la
guitarra em recorda a Led Zeppelin), algunes amb forta influència blues com
“Trampes de cotó”, una com “Besiers 1209” (que parla del genocidi aplicat pels
francesos als càtars i als occitans en general durant el segle XIII) amb una
veu femenina que s’ajunta a la d’en Quim...
Si podem criticar
alguna cosa a aquest disc són dues coses, bé, sobretot una. La portada del
disc, una fotografia en primer pla dels tres components del grup. Penso que
haurien pogut aconseguir un artwork
potent i ben adient a la música que fa la banda per a la portada, amb la
presència, per exemple, d’un dels personatges de la mitologia LGP, en
Rockferatu, dibuix que, per cert, ja és dins del llibret del disc.
També podem
criticar que el heavy metal de LGP és “massa” clàssic, poc evolucionat. Jo no
hi sé trobar influències dels grups més actuals que han representat saba nova
per al metall a nivell europeu. Però bé, mentre la música sigui bona, això és
un detall secundari...
De cara al
proper disc, i com a suggeriment que faig des d’aquí als membres de la banda,
voldria recomanar-los que parlin més explícitament de l’Empordà en les lletres
de les cançons. Dels seus pobles, els seus paisatges i els seus personatges. De
la seva història, les seves llegendes, bruixes i castells. I del seu vi!!!!
L’Empordà és una terra que, des d’un punt de vista líric dóna per molt i seria
una bona manera de donar a conèixer una comarca que estimo molt.
Per acabar,
“Sacta Sanctorum” és un disc que, de la mà de tres veterans, porta aire fresc
al heavy metal català. Melodia, potència, sentiment rocker, honestedat, bones
lletres... una combinació perfecta per a un disc que des d’aquí us recomano a
tots que el compreu perquè passareu una molt bona estona escoltant-lo. Salut,
independència i heavy metal!
Aquest és
l’enllaç al seu vídeo oficial de la cançó “Lliures com l’alè del vent”:
Llista de
cançons:
Camí de Hiperbórea
( 01:38 )
Rockferatu (
03:58 )
Presoner dels
errors ( 03:53 )
La mirada de
Medusa ( 04:36 )
Sancta Sanctorum
( 04:13 )
Lliures com
l'alè del vent ( 05:22 )
Traïdors ( 04:34
)
Dibuixos en la
boira ( 04:30 )
Besiers, 1209 (
04:00 )
Trampes de cotó
( 06:42 )
La collita (
03:34 )
El bosc del
silenci ( 04:29 )
Et sento a prop
( 03:34 )
Als herois del
rock ( 04:16 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada