“El confident dels reis”, d’Assumpció Cantalozella

La història ens conta que Guillem de Cervera o Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda i Castelldans, va ser el fidel conseller de dos monarques catalans, Pere el Catòlic i el seu fill Jaume I el Conqueridor.

N’Assumpció Cantalozella treu aquest interessant personatge del bagul de la història i el converteix en matèria literària per a la seva novel·la “El confident dels reis”.

La novel·la, escrita en primera persona per Guillem de Cervera com si fos un dietari en el qual ens conta els episodis més importants de la seva vida i dels dos reis durant aquells anys, comença l’any 1207 a Montpeller, narrant l’estrambòtica i còmica concepció de Jaume I per part dels seus progenitors, el rei Pere I de Catalunya i Aragó i la seva esposa Maria de Montpeller en aquesta ciutat del Llenguadoc. I d’aquest episodi no n’explicarem res més, deixarem que sigueu els lectors que el gaudiu durant la lectura de la novel·la. Els fets narrats per Guillem de Cervera en la novel·la s’acaben l’any 1229, amb el començament de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I el Conqueridor.

Guillem de Cervera és testimoni excepcional de la Croada contra els càtars d’Occitània, promoguda pel papa Innocenci III i a la qual s’hi afegí amb entusiasme el rei Felip II August de França. En aquest context, l’autora fa aparèixer en la novel·la un episodi que ens parla de la tragèdia dels càtars. En un indret a la vora dels Alps on es trobava Guillem de Cervera, el protagonista va a parar, en una nit plujosa, a una humil cabana enmig del bosc on hi viuen n’Artur i na Magalí, una parella de càtars amb els seus fills Roger, Perot i Guerau. En Guillem els ajudarà a fugir dels croats i s’acabaran establint a Catalunya. Aquesta microhistòria dins la gran història que ens conta aquesta novel·la és, al meu entendre, un exemple de l’èxode occità vers Catalunya, motivat per una persecució religiosa en aquest cas, que va servir per repoblar els territoris deshabitats de la Catalunya Vella i les terres conquerides als musulmans a la Catalunya Nova, una repoblació que, segons la meva opinió, va donar la seva identitat a bona part del país i que forma part de la gènesi de la nostra nació.

La novel·la també ens mostra els sentiments amorosos de Guillem de Cervera envers Elvira de Sobirats, esposa de l’ancià comte d’Urgell, un bon amic seu. El comte d’Urgell ja és vell i es troba molt malalt, té la mort molt a la vora i, tanmateix, Guillem de Cervera sospira per la seva esposa, sabent que relativament es quedarà vídua i aleshores podran estar junts. I així és, el comte d’Urgell mor i Guillem i Elvira es casen. Coneixerem també Aurembiaix, la filla del comte d’Urgell i Elvira, quan encara és una criatura entremaliada i molt intel·ligent, la qual admira Guillem, que primer és un bon amic del seu pare i després serà el seu padrastre.

A “El confident dels reis” serem testimonis de la mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret i de com el jove Jaume I es va fent gran, primer sota la custòdia del francès Simó de Montfort, gran enemic del seu pare, i després al castell de Montsó, sota la tutela de l’Orde dels Templers, on demostra el seu tremp i la seva força física desmesurats.

Assumpció Cantalozella en aquesta novel·la torna a escriure una història amb un estil literari exquisit. Llegir qualsevol de les novel·les històriques de l’escriptora de Santa Coloma de Farners representa un enorme plaer literari i “El confident dels reis” no és cap excepció a aquesta regla.