El desembre de 2018 l’editorial Rafael Dalmau –la tasca ingent de la qual a favor de la divulgació de la nostra Història mereix un article a part- va publicar el llibre Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720). El llibre era obra de l’historiador Antoni Muñoz, que havia traspassat aquell mateix any. Antoni Muñoz (1947-2018) era un historiador que havia estudiat de forma incansable la Història de la Guerra de Successió a Catalunya i de la Guerra dels Catalans, així com els anys posteriors a la infausta derrota de 1714. Gràcies a ell i a historiadors com ell el nostre coneixement d’aquells anys en què la nostra nació es veia atacada i fragmentada per les potències veïnes, Espanya i França, és molt més profund.
Els països normals
només es projecten al futur de forma adient gràcies al coneixement del seu
passat. I Catalunya ha de saber que va ser víctima d’una cruel guerra de
conquesta per part de la Corona de Castella, a la qual van fer front milers d’herois
catalans anònims que s’hi enfrontaren i que hi van deixar la vida. Altres, com
n’Antoni Vidal i Talarn i en Pere Joan Barceló no ho van pas ser, d’anònims, i
els seus noms han arribat al present envoltats pels llorers de les heroïcitats
que van protagonitzar en defensa de l’Estat Català i de les Constitucions
Catalanes vigents que protegien els catalans de les arbitrarietats del monarca
i de la noblesa.
El llibre d’Antoni
Muñoz contextualitza les accions bèl·liques que els dos defensors de la terra
van portar a terme en el marc de la guerra de Successió, de la guerra dels
Catalans, dels alçaments pagesos contra les taxes arbitràries imposades pels
castellans a les poblacions un cop eren conquerides i de la Guerra de la
Quàdruple Aliança, en què els catalans van veure una escletxa d’oportunitat per
recuperar l’estat i les constitucions que els havien arrabassat els invasors
castellans.
Gràcies a aquest
llibre, ple de referències documentals que acrediten la veracitat de la documentació
esmentada –cosa que no entorpeix en cap moment la lectura de l’obra, àgil i
fluïda-, podem resseguir els itineraris que van seguir aquests dos personatges
en les seves aventures per alliberar el Principat de l’odiat invasor. I sí, dic
aventures, perquè més enllà de ser un llibre ple d’erudició i de dades, a
voltes aquesta obra es converteix en un llibre d’aventures, perquè moltes de
les peripècies d’aquests dos defensors de la terra bé prou s’haurien de
novel·lar o convertir en una sèrie televisiva d’aventures.
La lectura d’aquesta
obra m’ha ennovat del fet que n’Antoni Vidal i Talarn, després de morir en l’acció
que els seus miquelets van dur a terme per conquerir Falset als castellans poc
abans de l’ensulsiada de Barcelona de 1714, va ser enterrat a la tomba de la
Confraria del Roser de l’església de Sant Francesc de Falset. Era el 6 de
setembre de 1714. La tomba d’aquest heroi no es pot visitar perquè l’església
de Sant Francesc avui ja no existeix. L’església, en mal estat de conservació,
va ser enderrocada a mitjans del segle XIX. Per tant, avui no podem honorar n’Antoni
Vidal i Talarn a l’indret on reposen les seves despulles, perquè la seva
sepultura va desaparèixer.
Us recomano a tots
plegats i sense cap mena de dubtes la lectura d’aquesta obra que us transportarà
en aquells anys en què els catalans defensaven amb les armes la seva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada