Després d’uns mesos recuperem el tercer i
darrer article de la sèrie dedicada a l’Associació Protectora de l’Ensenyança
Catalana (APEC), una entitat que va treballar, tant a nivell de país com des de
Blanes, per potenciar l’escola en català durant el primer terç del segle XX. En
el primer article vam parlar del naixement i dels primers anys de l’APEC a
nivell nacional i vàrem donar algun apunt de quina era la situació de l’escola
en català a Blanes. En el segon article vam començar a parlar dels primers
passos de l’APEC a la nostra vila. En el present article explicarem la situació
de l’APEC durant la dècada dels 30 i donarem pistes de la seva actuació a
Blanes, a través de la seva delegació local. També donarem a conèixer, en
aquest article, les fonts emprades, tant bibliogràfiques com documentals.
Amb la caiguda de la monarquia i l’adveniment
de la República el 1931 l’APEC va poder normalitzar les seves activitats.
L’entitat féu campanya a favor de l’Estatut de Núria de 1931, votat per la
immensa majoria de catalans, que establia que les competències en educació i la
facultat per crear centres docents havien d’ésser per al govern autònom català.
Aquesta reivindicació va ser retallada de l’Estatut. A més, la Constitució de
la República Espanyola deia que: “Es obligatorio el estudio de la lengua
castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los
centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas”. Per
tant, la República Espanyola tornava a excloure el català de l’ensenyament
públic, com en temps de la monarquia borbònica d’Alfons XIII. El català, doncs,
entre 1931 i 1936 només es va fer servir a l’ensenyament per la bona voluntat
de determinats mestres i gràcies a l’acció de la Protectora.
L’APEC, entre 1931 i 1936, es va veure
recolzada per l’acció individual dels pares i mares d’alumnes i també dels
mestres que hi col•laboraven, per un ric teixit associatiu català, tant d’àmbit
local com nacional, amb el qual mantenia excel•lents relacions (Futbol Club
Barcelona, Associació Nacional de Radiodifusió i Federació Nacional
d’Estudiants de Catalunya, principalment). Donat l’esperit de catalanisme
unitari de l’APEC l’entitat va poder recollir també els suports dels partits i
agrupacions polítics catalans (Esquerra Republicana de Catalunya, Lliga
Catalana, Acció Catalana Republicana, Unió Socialista de Catalunya, Estat
Català, Unió Democràtica de Catalunya, Bloc Obrer i Camperol, Partit Català
Proletari, Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols!...).
A Blanes, l’any 1930, durant el règim de
l’anomenada “Dictablanda” del general Berenguer, la Comissió delegada local de
l’APEC va presentar una instància a l’Ajuntament perquè el batlle de la nostra
vila “s’adreci als senyors directors de totes les escoles públiques i privades
de Blanes, pregant-los i recomenant-los-hi de la manera mes eficient possible,
que en el nou curs escolar introdueixin en llur programa els que ja no haguessin
fet l’ensenyament de la llengua Catalana, lectura, escriptura, gramàtica i
Història de Catalunya”. Tot això perquè “Es un fet ben absurd i dolorós per
cert, que a la totalitat de les Escoles de la nostra vila, no es ensenyada la
nostra llengua” (“Recull” 6 setembre 1930).
El Primer Casino, adherit a la Lliga
Catalana, es va inscriure com a soci col•lectiu de l’APEC el 1932. Abans, el
1931, trobem l’Acció Catalanista de Blanes, entitat política adherida també a
la Lliga, com a entitat que organitzà a la nostra vila cursos de català de la
Protectora. El 1931 se n’organitzaren dos, de cursos de català de la Protectora
a Blanes, i fins el 1936 se’n va fer un cada any (excepte 1935, per la
repressió governamental conseqüència dels fets del 6 d’octubre de 1934). També
es feien conferències d’Història de Catalunya. D’altra banda, tal com va
constatar Caterina de Quers, el març de 1936 es van fer uns cursets de cultura
catalana al col•legi de la Vila, organitzats per l’Associació de Pares
d’Alumnes i la delegació local de l’APEC, la qual entregà a la biblioteca de
l’escola un lot de vint-i-set llibres.
Fins el 2 d’abril de 1933 la comissió
delegada de l’APEC a Blanes era formada per Benet Ribas, Josep Maria Roig i
Burcet i Josep Mestres.
La Protectora creà una Biblioteca Popular al
Primer Casino de Blanes[i].
Altres activitats de la Protectora a la
nostra vila han estat citades per Lluís Duran a la seva monografia sobre
l’entitat, com per exemple la commemoració del Centenari de la Renaixença el
1933, organitzada per la delegació blanenca de l’APEC. Cal esmentar també que
l’Ajuntament de Blanes s’adherí a la Protectora com a soci col•lectiu.
També cal dir que l’APEC de Blanes va
contribuir a fundar una delegació de l’APEC a Tordera, amb l’ajut dels torderencs
Manuel Pinatelli i Francesc Viñas. Gràcies a aquestes gestions l’APEC nacional
proveí de llibres, professors i diners l’escola catalana que s’havia de fer a
Tordera.
Un altre àmbit de l’actuació de l’APEC els
anys de la República fou el de les campanyes pel català i per la
recatalanització en general de la vida quotidiana al Principat. L’APEC engegà
el Comitè pro Catalanització i posteriorment el Comitè de Catalanització
juntament amb altres entitats culturals amb l’objectiu d’aconseguir la plena
normalització lingüística de la vida pública catalana. En aquest sentit cal dir que l’APEC de Blanes
s’oferí per catalanitzar rètols dels comerciants i industrials de la nostra
vila.
Amb l’inici de la guerra de 1936-1939 i
l’acció dels elements de la FAI a la reraguarda les activitats de la Protectora
foren seriosament obstaculitzades. La victòria del bàndol franquista en
significà la total desaparició, però la seva obra educativa i recatalanitzadora
perdurà en tots aquells nens i nenes que varen poder rebre la seva educació en
la llengua del seu país.
Fonts consultades:
Duran, Lluís “Pàtria i escola. L’Associació
Protectora de l’Ensenyança Catalana”, Afers, Catarroja (País Valencià), 1997
“La Costa de Llevant” (LCDL), Arxiu Municipal
de Blanes
“La Vanguardia”, Hemeroteca en línia (1931 –
1936)
Quers, Caterina de “Ramon Cases: disset anys
de magisteri a Blanes (1928-1945)”, dins “Blanda. Publicació de l’Arxiu
Municipal de Blanes” nº5, Ajuntament de Blanes, Blanes, 2002
Rabassa i Martí, Fèlix “Un segle de cooperativisme
agrari a Blanes. En el 60è aniversari de la Cooperativa Agrícola de Blanes”,
Ajuntament de Blanes i Cooperativa Agrícola de Blanes, Blanes, 2006
“Recull” de Blanes, Arxiu Municipal de Blanes
Article publicat a "Celobert" de Blanes, nº118.
[i]A finals de 1933 la Biblioteca ja
funcionava. El bibliotecari era Josep Maria Roig i Burcet. Contribuïren a la
biblioteca en diners i llibres el mateix Josep Maria Roig, Enric Bofarull i
Artés, Ramon Ramos, Narcís Serra i Galí, i Francesc Castells (“La Vanguardia”, 06/10/1933,
pàg. 22).
8 de febrer de 2014
Des del seu cim es pot veure una vista
panoràmica de tota la vall d’Amer. És destacable que el terra de tota la
muntanya i d’aquelles serres és farcit de milions i milions de petits fòssils
nummulits, amb forma de llenties grosses, restes d’un antic mar que hi devia
haver a la zona en temps antediluvians. Al costat de la porta de l’ermita hi ha
un porxo a sota del qual hi podem trobar l’aixeta de la font de Sant Bernat.
