Joan Ramon Resina: una visió alternativa de la Guerra de 1936-1939

El passat diumenge 21 de juny vaig llegir la secció “La crònica” del diari “El Punt”, que aquell dia duia per títol “El barretinaire lúcid”, en què el periodista Carles Ribera ens reportava la conferència pronunciada pel professor Joan Ramon Resina (cap del departament d’Estudis Ibèrics i Llatinoamericans de la universitat de Stanford, als Estats Units) el divendres 19 de juny a la Universitat de Girona.

En la seva conferència (titulada “L’angle mort de la memòria històrica: la repressió de Catalunya en l’imaginari històric espanyol”), i segons la crònica del diari “El Punt”, el professor Resina, contràriament a allò que ha defensat majoritàriament la historiografia oficial, afirmà que l’aixecament militar de 1936 que provocà la Guerra dels Tres Anys (1936-1939) fou bàsicament un cop d’estat dut a terme per a liquidar el “problema catalán”. Resina asseverà que “Si els nazis van iniciar un procés de germanització per mitjà d’una dessemitització, a Espanya es va buscar una descatalanització de la política i la cultura espanyoles. [...] En absència dels jueus, el paper de boc expiatori en la construcció del feixisme espanyol el fan els catalans”.

Aquest ideari, afegí Resina, era compartit per bona part de les esquerres republicanes espanyoles del moment, principalment pel president de la República, Manuel Azaña (que havia dit que s’havia de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys per tal de mantenir sotmesos als catalans), i pel president del govern espanyol, Juan Negrín. Recordem també el càstig que fou per a Catalunya la instal·lació a les nostres terres del govern de la República Espanyola, més preocupat en combatre el catalanisme i la cultura catalana que no pas en deturar l’avenç de l’exèrcit feixista espanyol. No en va Manuel Azaña va deixar escrita al seu diari una frase que ho diu tot de la seva ideologia espanyolista: “Y si esas gentes [es refereix al president basc Aguirre i als catalanistes] van a descuartizar España, prefiero a Franco”. Una frase molt semblant a aquella que va ser pronunciada per algun capitost de la rebel·lió espanyolista del 18 de juliol de 1936 i que deia: “Es mejor una España roja, antes que rota”.

El professor Resina, doncs, va atacar les línies de flotació que sostenen el discurs de la historiografia que ha escrit la història oficial de la mal anomenada Guerra Civil Espanyola. És a dir, el mite que s’ha construït que aquella fou, bàsicament, una guerra que enfrontà “les dues Espanyes”: l’Espanya de dretes, fosca, reaccionària, i feixistoide amb una Espanya d’esquerres, moderna, democràtica i avançada socialment, una Espanya aquesta darrera, sigui dit de passada, pretesament respectuosa amb la identitat dels territoris no castellans. Una guerra que representava el primer capítol de l’enfrontament d’abast mundial entre el feixisme i el comunisme. Una guerra, segons aquesta historiografia oficial, que no va pas tenir res a veure amb una agressió militar contra Catalunya, una agressió que tenia com a objectiu el genocidi cultural, lingüístic i fins i tot físic (si haguessin pogut) de la Nació Catalana.

Veiem com hi ha veus dins de la historiografia catalana que no s’amaguen de posar al descobert les trampes que ens han parat aquells que han construït una història de la Guerra de 1936-1939 de cartró-pedra, de bons (el conglomerat republicà) i dolents (els militars revoltats). Una història que ens vol fer empassar rodes de molí, com ara aquella mentida que diu que “hi ha una Espanya que ens entén” (l’Espanya d’esquerres, representada avui en dia pel PSOE i el 1936 per la República Espanyola), contraposada a una Espanya ultradretana (el PP avui; Franco durant quatre dècades). Quan, en realitat, d’Espanya, per als catalans, només n’hi ha una, la de les dretes i les esquerres espanyoles, la que ens vol anorrear com a nació.

Per cloure el seu article, l’autor cita una frase pronunciada per aquest intel·lectual lliure i autocentrat nacionalment (qualitats que potser li provenen pel fet de viure i treballar lluny d’aquesta Catalunya ocupada per Espanya) que demostrà ésser el professor Resina, que tots els catalans ens hauríem de prendre molt seriosament si tenim dignitat i ens estimem la nostra cultura i el nostre país:

“Pensar-se que l’espanyol és una llengua per anar pel món és una prova que conservem la marca de l’esclau. No dominar l’anglès ens fa perdedors.”