El passat diumenge 19 juliol s’esdevingué la diada patriòtica del Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu, Berguedà), que enguany celebrava la seva trentena edició des que, d’ençà de 1980, es fa el tercer diumenge de juliol. La organització de l’esdeveniment anava a càrrec dels ajuntaments de Castellar del Riu i Berga, així com del Casal Panxo de Berga i dels Geganters d’Espinalbet.
Vàrem arribar en cotxe al Pi cap a les onze del matí i abans de les 12 del migdia ja començava l’acte cultural davant del Pi Vell, amb presentació a càrrec del berguedà Fermí Riu. Els que érem aplegats en aquell indret muntanyenc, davant del majestuós pi que mossèn Cinto Verdaguer immortalitzà en el seu poema “Lo Pi de les Tres Branques”, vàrem poder gaudir d’una cercavila encapçalada pel rei En Jaume, encara infant, amb la seva cort d’infants i assistents, els gegants d’Espinalbet i un grup de grallers berguedans.
Ja davant del Pi Vell es féu lectura, a càrrec també de dos infants, na Salut i en Melcior Puig, del poema “Lo Pi de les Tres Branques” del poeta nacional per excel·lència de la Renaixença, mossèn Cinto Verdaguer. Cal destacar que tots dos petits van recitar el poema a la perfecció. Just després es féu la ofrena floral al Pi.
En acabat, una sèrie de representants de les principals entitats dels diferents tres grans territoris dels Països Catalans, aplegades en la Federació Llull, ens adreçaren els patriòtics missatges de llurs respectives entitats. En primer lloc, en Toni Reig, d’Òmnium Cultural, seguit d’en Tomeu Martí, de l’Obra Cultural Balear i finalment n’Antoni Lluís Trobat, d’Acció Cultural del País Valencià. Posteriorment, dos altres representants de la societat civil catalana feren llurs parlaments: en Víctor Cucurull, que va venir de part d’Acte de Sobirania, i el músic Francesc Ribera (Titot), el qual ens encomanà llur optimisme i llurs ganes de treballar per la nostra independència nacional. Per cloure aquest acte la Cobla Pirineu féu una audició de sardanes, al so de les quals una part del públic es va posar a ballar.
Posteriorment, al Pi Jove, es féu un acte polític, en què van parlar el regidor de la CUP de Berga, Natxo Romero i l’estudiant Tomàs Sayés.
Cal destacar la presència de força paradetes d’entitats patriòtiques, que venien material independentista i llibres d’història i cultura catalana, en una de les quals vaig adquirir una preciosa postal, obra del pintor Ramon Casas, amb la figura del rei En Jaume, creada amb motiu del setè centenari del naixement del Conqueridor (1208-1908), que reprodueixo aquí. Destaco també una parada de joves patriotes (als quals els vaig comprar una samarreta) i la de la gent de les conegudes samarretes de Catimperium ( http://www.catimperium.cat/ ), moltes de les quals amb il·lustracions de l’amic i gran dibuixant Oriol Garcia i Quera.
A les dues ens vam posar a dinar. Una colla de voluntaris havien fet un arròs popular, que vàrem devorar amb delit juntament amb un bon entrepà de botifarra preparat pel jovent del Casal Panxo de Berga, que havien muntat també un servei de barra.
Mentrestant, de fons, sota els arbres i mentre dinàvem, sentíem les versions de populars cançons catalanes interpretades pels Improvisats i la Brigada Avel·lina.
Cap a les quatre de la tarda, vàrem enfilar el camí de retorn cap a Blanes, tot i que, segons el programa d’actes, encara mancava la xerrada d’en Joan Soler i Amigó (autor de la gran novel·la “Rebels a tramuntana”, Editorial Columna, 2003, sobre la lluita dels angelets de la terra de la Catalunya Nord el segle XVII), titulada “El sentit tradicional i actual dels aplecs”, una cantada de cançons populars i una rotllana de comiat amb el cant de “L’estaca” i “L’hora dels adéus”.
Vàrem arribar en cotxe al Pi cap a les onze del matí i abans de les 12 del migdia ja començava l’acte cultural davant del Pi Vell, amb presentació a càrrec del berguedà Fermí Riu. Els que érem aplegats en aquell indret muntanyenc, davant del majestuós pi que mossèn Cinto Verdaguer immortalitzà en el seu poema “Lo Pi de les Tres Branques”, vàrem poder gaudir d’una cercavila encapçalada pel rei En Jaume, encara infant, amb la seva cort d’infants i assistents, els gegants d’Espinalbet i un grup de grallers berguedans.
Ja davant del Pi Vell es féu lectura, a càrrec també de dos infants, na Salut i en Melcior Puig, del poema “Lo Pi de les Tres Branques” del poeta nacional per excel·lència de la Renaixença, mossèn Cinto Verdaguer. Cal destacar que tots dos petits van recitar el poema a la perfecció. Just després es féu la ofrena floral al Pi.
En acabat, una sèrie de representants de les principals entitats dels diferents tres grans territoris dels Països Catalans, aplegades en la Federació Llull, ens adreçaren els patriòtics missatges de llurs respectives entitats. En primer lloc, en Toni Reig, d’Òmnium Cultural, seguit d’en Tomeu Martí, de l’Obra Cultural Balear i finalment n’Antoni Lluís Trobat, d’Acció Cultural del País Valencià. Posteriorment, dos altres representants de la societat civil catalana feren llurs parlaments: en Víctor Cucurull, que va venir de part d’Acte de Sobirania, i el músic Francesc Ribera (Titot), el qual ens encomanà llur optimisme i llurs ganes de treballar per la nostra independència nacional. Per cloure aquest acte la Cobla Pirineu féu una audició de sardanes, al so de les quals una part del públic es va posar a ballar.
Posteriorment, al Pi Jove, es féu un acte polític, en què van parlar el regidor de la CUP de Berga, Natxo Romero i l’estudiant Tomàs Sayés.
Cal destacar la presència de força paradetes d’entitats patriòtiques, que venien material independentista i llibres d’història i cultura catalana, en una de les quals vaig adquirir una preciosa postal, obra del pintor Ramon Casas, amb la figura del rei En Jaume, creada amb motiu del setè centenari del naixement del Conqueridor (1208-1908), que reprodueixo aquí. Destaco també una parada de joves patriotes (als quals els vaig comprar una samarreta) i la de la gent de les conegudes samarretes de Catimperium ( http://www.catimperium.cat/ ), moltes de les quals amb il·lustracions de l’amic i gran dibuixant Oriol Garcia i Quera.
A les dues ens vam posar a dinar. Una colla de voluntaris havien fet un arròs popular, que vàrem devorar amb delit juntament amb un bon entrepà de botifarra preparat pel jovent del Casal Panxo de Berga, que havien muntat també un servei de barra.
Mentrestant, de fons, sota els arbres i mentre dinàvem, sentíem les versions de populars cançons catalanes interpretades pels Improvisats i la Brigada Avel·lina.
Cap a les quatre de la tarda, vàrem enfilar el camí de retorn cap a Blanes, tot i que, segons el programa d’actes, encara mancava la xerrada d’en Joan Soler i Amigó (autor de la gran novel·la “Rebels a tramuntana”, Editorial Columna, 2003, sobre la lluita dels angelets de la terra de la Catalunya Nord el segle XVII), titulada “El sentit tradicional i actual dels aplecs”, una cantada de cançons populars i una rotllana de comiat amb el cant de “L’estaca” i “L’hora dels adéus”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada