Els almogàvers han esdevingut una de les grans icones de la història militar catalana. Tanmateix, els increïbles fets d’armes que protagonitzaren aquests guerrers catalans i aragonesos, que foren la punta de llança de l’expansió militar medieval catalana vers la Catalunya Nova i el Regne de València, i posteriorment Mediterrània enllà, a Sicília, Tunísia, l’Imperi Bizantí i els dominis francs de Grècia, no han pas sigut divulgats a les escoles i instituts del nostre país, tot i els esforços de les editorials que han publicat els excel·lents treballs historiogràfics dels experts que els han estudiat.
Sobre els almogàvers puc mencionar alguns llibres que he anat adquirint amb el temps i que són una referència per al seu coneixement:
El magnífic llibre “Almogàvers. La història” (L’Esfera dels Llibres, 2005), del doctor Ernest Marcos, una obra que podríem qualificar de definitiva; “L’expedició dels almogàvers”, de Rafael Tasis, publicat per Rafael Dalmau Editor; d’Antoni Rubió i Lluch, un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans i el gran historiador de la Grècia Catalana, Llibres de l’Índex n’ha editat darrerament “L’expedició catalana a l’Orient vista pels grecs” (2004). També Lluís Nicolau d’Olwer historià els fets dels almogàvers a Grècia i l’Anatòlia a la seva obra “L’expansió de Catalunya en la Mediterrània Oriental”, publicada per l’editorial Barcino el 1926 i reeditada per Edicions Proa el 1974.
L’any 1993 apareixia “L’exèrcit errant. La darrera gran batalla dels almogàvers”, editat per Signament Edicions i signat per Xavier Escura i Dalmau, Francesc Riart i Jou i Oriol Garcia i Quera, autor, aquest darrer, de les il·lustracions del còmic. L’edició que en tinc a les mans és del 2004 (CIM Edicions), conté una introducció que ens situa, a grans trets, en el context històric de l’època a la Mediterrània i una cloenda titulada “Els Almogàvers: Herois de llegenda o mercenaris de l’infern?”. Destaquem també la presència en aquesta cloenda d’un extens apartat en què se’ns descriuen les evolucions dels exèrcits català i franc a la batalla del riu Cefís o llac Copais, amb l’ajut de mapes de la zona. També trobem apartats on, gràcies a il·lustracions, se’ns descriuen els arnesos militars catalans de l’època, l’abillament i l’armament dels soldats almogàvers i dels francs de Grècia, l’arquitectura de la Grècia franca i l’heràldica dels dos bàndols i dels principals llinatges aristocràtics de la zona.
El llibre, que es basa en els fets relatius a l’expedició dels catalans a l’Orient narrats per Ramon Muntaner en la seva “Crònica” i a l’anterior obra esmentada de Lluís Nicolau d’Olwer, ens conta els darrers dies de l’epopeia dels almogàvers en terres gregues, quan es posen al servei del Gran Duc franc d’Atenes Gautier de Brienne el 1310. Un dels personatges centrals de la història és Roger Desllor, un cavaller català del Rosselló que servia el duc franc (i que va acabar esdevenint mariscal de la Companyia Catalana amb la victòria del Cefís), que fou l’encarregat, donat el seu origen català, de convèncer els caps almogàvers de posar-se sota el servei del de Brienne. El personatge fictici d’Atanasi (basat en el personatge històric del monjo Atanasi el Meteorita) és el d’un almogàver d’origen grec que, a la ficció d’aquest còmic, i igual que Roger Desllor, acabarà els seus dies convertit en monjo cristià ortodox d’un monestir de la regió grega de Meteora.
El còmic ens mostra les tenses relacions entre el poder francès de Grècia i els seus mercenaris catalans, pels quals els francs sentien una estranya barreja de menyspreu, donat l’origen social humil dels almogàvers (al còmic és, sobretot, Guy de Carles el cavaller francès que més denigra els catalans) i d’admiració per la seva eficàcia al camp de batalla.
Sobre els almogàvers puc mencionar alguns llibres que he anat adquirint amb el temps i que són una referència per al seu coneixement:
El magnífic llibre “Almogàvers. La història” (L’Esfera dels Llibres, 2005), del doctor Ernest Marcos, una obra que podríem qualificar de definitiva; “L’expedició dels almogàvers”, de Rafael Tasis, publicat per Rafael Dalmau Editor; d’Antoni Rubió i Lluch, un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans i el gran historiador de la Grècia Catalana, Llibres de l’Índex n’ha editat darrerament “L’expedició catalana a l’Orient vista pels grecs” (2004). També Lluís Nicolau d’Olwer historià els fets dels almogàvers a Grècia i l’Anatòlia a la seva obra “L’expansió de Catalunya en la Mediterrània Oriental”, publicada per l’editorial Barcino el 1926 i reeditada per Edicions Proa el 1974.
L’any 1993 apareixia “L’exèrcit errant. La darrera gran batalla dels almogàvers”, editat per Signament Edicions i signat per Xavier Escura i Dalmau, Francesc Riart i Jou i Oriol Garcia i Quera, autor, aquest darrer, de les il·lustracions del còmic. L’edició que en tinc a les mans és del 2004 (CIM Edicions), conté una introducció que ens situa, a grans trets, en el context històric de l’època a la Mediterrània i una cloenda titulada “Els Almogàvers: Herois de llegenda o mercenaris de l’infern?”. Destaquem també la presència en aquesta cloenda d’un extens apartat en què se’ns descriuen les evolucions dels exèrcits català i franc a la batalla del riu Cefís o llac Copais, amb l’ajut de mapes de la zona. També trobem apartats on, gràcies a il·lustracions, se’ns descriuen els arnesos militars catalans de l’època, l’abillament i l’armament dels soldats almogàvers i dels francs de Grècia, l’arquitectura de la Grècia franca i l’heràldica dels dos bàndols i dels principals llinatges aristocràtics de la zona.
El llibre, que es basa en els fets relatius a l’expedició dels catalans a l’Orient narrats per Ramon Muntaner en la seva “Crònica” i a l’anterior obra esmentada de Lluís Nicolau d’Olwer, ens conta els darrers dies de l’epopeia dels almogàvers en terres gregues, quan es posen al servei del Gran Duc franc d’Atenes Gautier de Brienne el 1310. Un dels personatges centrals de la història és Roger Desllor, un cavaller català del Rosselló que servia el duc franc (i que va acabar esdevenint mariscal de la Companyia Catalana amb la victòria del Cefís), que fou l’encarregat, donat el seu origen català, de convèncer els caps almogàvers de posar-se sota el servei del de Brienne. El personatge fictici d’Atanasi (basat en el personatge històric del monjo Atanasi el Meteorita) és el d’un almogàver d’origen grec que, a la ficció d’aquest còmic, i igual que Roger Desllor, acabarà els seus dies convertit en monjo cristià ortodox d’un monestir de la regió grega de Meteora.
El còmic ens mostra les tenses relacions entre el poder francès de Grècia i els seus mercenaris catalans, pels quals els francs sentien una estranya barreja de menyspreu, donat l’origen social humil dels almogàvers (al còmic és, sobretot, Guy de Carles el cavaller francès que més denigra els catalans) i d’admiració per la seva eficàcia al camp de batalla.
“L’exèrcit errant”, és una molt bona eina per donar a conèixer l’aventura dels almogàvers a l’Orient (si més no en els seus darrers moments, fins a la batalla del riu Cefís) a les generacions més joves (deixem clar, però, que no és, ni de bon tros, un còmic destinat només al públic juvenil) mercès a la rigorositat dels textos que ens situen en el context històric, una trama creïble i la seva impecable inserció en els fets històrics. Capítol a part mereixen les impressionants il·lustracions de l’Oriol Garcia i Quera, en la que és, segurament, la seva primera gran obra.
Podreu trobar aquesta obra i totes les de l’Oriol Garcia i Quera a la Fira d’Entitats, el proper 11 de Setembre, Diada Nacional, a l’Arc de Triomf de Barcelona. Allí hi trobareu, com els darrers anys, l’Oriol signant exemplars dels seus còmics.
Podreu trobar aquesta obra i totes les de l’Oriol Garcia i Quera a la Fira d’Entitats, el proper 11 de Setembre, Diada Nacional, a l’Arc de Triomf de Barcelona. Allí hi trobareu, com els darrers anys, l’Oriol signant exemplars dels seus còmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada