dilluns, 9 de novembre de 2009

350 aniversari del Tractat dels Pirineus. Correllengua a Perpinyà, 7 de novembre de 2009

Per cloure el Correllengua de cada any, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) convoca una manifestació a Perpinyà la primera setmana de novembre. Enguany la manifestació ha coincidit, dia per dia, amb el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus, que es va signar a l’illa dels Faisans (País Basc) el 7 de novembre de 1659, acord al qual varen arribar Espanya i França per partir en dos trossos el Principat de Catalunya, un dels quals, el del nord, passaria a dependre de la monarquia francesa i deixaria de formar part de l’Estat català, essent-ne prohibida la llengua catalana i anorreat el sistema institucional propi.

Per això, varen acudir a Perpinyà centenars de catalans de tota la nació (la presència valenciana fou molt important), uns 5000 segons la organització i 1500 segons la policia francesa. Personalment, la meva opinió és que els manifestants devíem ésser uns 2500, de totes formes més del doble de la gent que hi vàrem anar l’any passat. Hi havia representació de diversos moviments polítics dels Països Catalans, la més nombrosa, segurament, la de l’Esquerra Independentista, però també hi havia força membres de les joventuts de CDC, gent d’ERC, Reagrupament i Unitat Catalana, partit de la Catalunya del Nord. Com hem dit, hi havia força gent vinguda del País Valencià, una part dels quals portaven una pancarta demanant la lliure recepció dels canals públics de televisió del Principat (TV3, Canal 33, 3/24, 300/Súper 3) al sud de la nació.

Tres independentistes blanencs ens vàrem desplaçar també a la capital del nord català en aquella data assenyalada. Després d’arribar a Perpinyà ens acostàrem a la plaça de Catalunya, on començaria la manifestació, que va transcórrer des de les quatre de la tarda i fins a les sis, aproximadament, pels carrers del centre de la ciutat. Els manifestants, mentrestant, vam poder gaudir de la música de dos intèrprets de música tradicional catalana, amb la coixinera o sac de gemecs i el flabiol i el tamborí. La manifestació va acabar al Castellet, per la part del casc antic de la ciutat. Allí, gent de la Catalunya del Nord se’ns adreçà als manifestants vinguts arreu de la nació. Hervé Pi denuncià l’ocupació francesa, es referí al procés d’autodeterminació començat a Arenys de Munt, atacà durament la repressió contra el català al País Valencià i es pronuncià en contra de la línia de Molt Alta Tensió que afectarà les comarques del Nord del Principat. Allí mateix, una coral dirigida pel blanenc instal·lat a la Catalunya del Nord i professor de la Bressola, en Francesc Bitlloch, interpretà els himnes nacionals Els Segadors i La Balanguera. Uns dolçainers interpretaren també La Muixeranga.

Mentre esperàvem l’inici de la Marxa de Torxes vàrem anar a donar una volta pel centre de Perpinyà. Al carrer que desemboca al Castellet des del casc antic vàrem visitar una botiga, anomenada Xot, que venia samarretes de tema català, molt divertides, moltes de les quals fent referència al burro català.

La Marxa de Torxes va començar a tres quarts de vuit, i tots els que hi vàrem participar ens dirigírem fins el lloc on finalitzava, la Casa de la Música de Perpinyà, també anomenada l’Arsenal, la mateixa sala de concerts on es va fer el de l’any passat. Allí vàrem estar força estona fent cua per comprar les entrades pel concert, sota una freda tramuntanada que ens va deixar força glaçats.

El concert començava a les nou, i nosaltres no vàrem poder entrar fins a un quart de deu, de manera que ens perdérem el començament de l’actuació de la mítica banda de música tradicional valenciana Al Tall. Tanmateix, vàrem ser a temps de poder escoltar cançons com “La Muixeranga”, “El Cant de Maulets” i “Tio Canya”, molt aplaudides. El concert d’Al Tall fou, definitivament, simbòlic. Sentir cançons com les esmentades, d’arrel tradicional valenciana, en aquelles terres septentrionals de la nació va ser tot un símbol de la unitat dels Països Catalans, a desgrat d’ocupacions i d’atacs a la nostra llengua i la nostra cultura. En aquest sentit, assenyalar la presència a la Casa de la Música de gent d’Acció Cultural del País Valencià, informant els assistents al concert de la Iniciativa Legislativa Popular que pretén possibilitar la recepció de TV3 al País Valencià.

La següent actuació fou la de Ralph Dumas & The Primaveras, oferint una eclèctica barreja de música de cobla (hi havia una cobla de la Catalunya del Nord al damunt de l’escenari) i música moderna. Entre d’altres cançons vàrem escoltar curioses versions com ara la de l’himne nacional Els Segadors, Muntanyes del Canigó o fins i tot la d’una cançó de Michael Jackson, entre d’altres.

Finalment, Allioli Clash, hip-hop de gent de Pirat’s Sound Sistema i d’un grup occità que va fer ballar a tothom fins a les dues de la matinada i que va posar fi a la jornada de reivindicació cultural i nacional.

1 comentari:

Àngel ha dit...

Avui he descobert el teu bloc, em sembla força interessant, per cert jo hi vaig ser a Perpinyà, us puc assegurar hi havia un ambient molt carregat de sentiments cap al nostre País, era diferent d'altres vegades, per cert vaig aprofitar per fer-me el DNI català.
Seguiré el teu bloc.
Salut i Llibertat !!!!