Ahir dilluns es va morir en Feliu Matamala i Teixidor, l’home de Les Voltes, per mi la llibreria de referència de les comarques gironines. Quan encara tenia 96 anys, aquest mateix 2009, després d’haver lluitat per la nostra cultura durant tota la llarga nit del franquisme i els trenta anys de democràcia vigilada que representa l’actual restauració borbònica, segons una entrevista per al diari “El Punt”, en Feliu Matamala afirmava amb tota rotunditat i clarividència que el que li cal a la nostra nació és la independència.
En Feliu Matamala va néixer a Amer (la Selva) el 21 de setembre de 1912. Començada la guerra, el 1936 va ser detingut en el bàndol republicà dominat pels anarquistes simplement per ser militant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC). Això el portà a passar-se al bàndol franquista, a lluitar en el terç de requetès de la Mare de Déu de Montserrat, format únicament de catalans. Un exemple més de com la repressió de la FAI en territori republicà va empènyer a molts catalans, que, en d’altres circumstàncies, mai de la vida haurien donat suport a l’alçament franquista, a passar-se al bàndol dels militars revoltats. El fet de combatre al costat de requetès i falangistes no fou per a ell una experiència agradable. “Per mi, que pertanyia al sector més progressista del catolicisme, allò va ser un cop molt fort”, afirmà en Feliu Matamala en una entrevista al “El Punt” el 1982 que avui recordava el mateix diari.
Acabada la guerra engegà l’empresa Stein, que serví d’aixopluc per a les activitats de resistència cultural catalanista. En una de les reunions, en què participà un altre gran patriota, en Josep Espar Ticó, es gestà la idea de la creació d’una llibreria a Girona pensada per a la difusió del llibre en català. El maig de 1963, doncs, es va constituir una societat limitada la qual, de bon principi, tenia 43 socis, i que donà lloc a la llibreria Les Voltes ( http://www.lesvoltes.cat/ ), que es troba a la Casa Carles, propietat del bisbat de Girona, al costat de l’edifici on hi ha l’Ajuntament de Girona, sota les característiques voltes, a la plaça del Vi. Es donà el cas que quan es demanà a les autoritats de Madrid el registre de Les Voltes fou denegat com “Incurso en la orden de 20-5-1940 No podran ser admitidas las denominaciones en idioma extranjero”.
Les Voltes fou la primera llibreria gironina en posar una parada de llibres al carrer per la diada de Sant Jordi. Una altra de les iniciatives patriòtiques que fa temps que es porta a terme des de la llibreria Les Voltes és l’emissió d’un Carnet de Nacionalitat Catalana.
Tornant a en Feliu Matamala, a més de la llibreria, a finals dels anys 60 del segle passat inicià a Girona la campanya “En català, si us plau”. Ell mateix es va fer un estri que podia pujar cinc o sis metres, que li servia per enganxar els adhesius de la campanya en aquells establiments que no respectaven la llengua del país. Els anys 70 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit en el qual encara ara militava.
Per agrair-li tots els anys en defensa del país i de la llengua i la cultura catalanes, el 7 de juny de 2008 es celebrà un acte al Punt de Trobada de la Rambla de Girona, organitzat pels Amics del Museu d’Art i el Gremi de Llibreters de Girona, en homenatge seu. Darrerament, també va rebre el premi Ciutadania de l’Ajuntament de Girona, per la seva incansable trajectòria d’activisme cultural. Com a colofó a tots aquests homenatges, enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Ara que en Feliu Matamala ja no hi és, el futur de la llibreria Les Voltes penja d’un fil. El propietari del local, el bisbat de Girona, sempre ha tingut uns altres plans per l’edifici. Tanmateix, esperem que el bisbat es mostri sensible amb la llengua i la cultura catalanes i garanteixi la continuïtat d’una llibreria que estimen els gironins i molts catalans que hem tingut la sort de conèixer-la.
En Feliu Matamala ha deixat aquest món, de ben segur que d’allò més esperançat pel futur dels Països Catalans, en un moment en què els referèndums locals per la Independència que començaran aquest proper 13 de desembre sembla que obren un nou camí per a l’alliberament de la nostra nació.
Jo encara el recordaré a la seva estimada llibreria del centre de Girona, lúcid i amable, tot un senyor, com un dia que ens preguntà a un amic meu i a mi si ja teníem el Carnet de Nacionalitat Catalana, per ell una eina d’allò més útil per a l’alliberament nacional.
Maldem tots plegats per fer-nos dignes del capteniment que un veritable patriota com en Feliu Matamala esperaria de nosaltres.
En Feliu Matamala va néixer a Amer (la Selva) el 21 de setembre de 1912. Començada la guerra, el 1936 va ser detingut en el bàndol republicà dominat pels anarquistes simplement per ser militant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC). Això el portà a passar-se al bàndol franquista, a lluitar en el terç de requetès de la Mare de Déu de Montserrat, format únicament de catalans. Un exemple més de com la repressió de la FAI en territori republicà va empènyer a molts catalans, que, en d’altres circumstàncies, mai de la vida haurien donat suport a l’alçament franquista, a passar-se al bàndol dels militars revoltats. El fet de combatre al costat de requetès i falangistes no fou per a ell una experiència agradable. “Per mi, que pertanyia al sector més progressista del catolicisme, allò va ser un cop molt fort”, afirmà en Feliu Matamala en una entrevista al “El Punt” el 1982 que avui recordava el mateix diari.
Acabada la guerra engegà l’empresa Stein, que serví d’aixopluc per a les activitats de resistència cultural catalanista. En una de les reunions, en què participà un altre gran patriota, en Josep Espar Ticó, es gestà la idea de la creació d’una llibreria a Girona pensada per a la difusió del llibre en català. El maig de 1963, doncs, es va constituir una societat limitada la qual, de bon principi, tenia 43 socis, i que donà lloc a la llibreria Les Voltes ( http://www.lesvoltes.cat/ ), que es troba a la Casa Carles, propietat del bisbat de Girona, al costat de l’edifici on hi ha l’Ajuntament de Girona, sota les característiques voltes, a la plaça del Vi. Es donà el cas que quan es demanà a les autoritats de Madrid el registre de Les Voltes fou denegat com “Incurso en la orden de 20-5-1940 No podran ser admitidas las denominaciones en idioma extranjero”.
Les Voltes fou la primera llibreria gironina en posar una parada de llibres al carrer per la diada de Sant Jordi. Una altra de les iniciatives patriòtiques que fa temps que es porta a terme des de la llibreria Les Voltes és l’emissió d’un Carnet de Nacionalitat Catalana.
Tornant a en Feliu Matamala, a més de la llibreria, a finals dels anys 60 del segle passat inicià a Girona la campanya “En català, si us plau”. Ell mateix es va fer un estri que podia pujar cinc o sis metres, que li servia per enganxar els adhesius de la campanya en aquells establiments que no respectaven la llengua del país. Els anys 70 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit en el qual encara ara militava.
Per agrair-li tots els anys en defensa del país i de la llengua i la cultura catalanes, el 7 de juny de 2008 es celebrà un acte al Punt de Trobada de la Rambla de Girona, organitzat pels Amics del Museu d’Art i el Gremi de Llibreters de Girona, en homenatge seu. Darrerament, també va rebre el premi Ciutadania de l’Ajuntament de Girona, per la seva incansable trajectòria d’activisme cultural. Com a colofó a tots aquests homenatges, enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Ara que en Feliu Matamala ja no hi és, el futur de la llibreria Les Voltes penja d’un fil. El propietari del local, el bisbat de Girona, sempre ha tingut uns altres plans per l’edifici. Tanmateix, esperem que el bisbat es mostri sensible amb la llengua i la cultura catalanes i garanteixi la continuïtat d’una llibreria que estimen els gironins i molts catalans que hem tingut la sort de conèixer-la.
En Feliu Matamala ha deixat aquest món, de ben segur que d’allò més esperançat pel futur dels Països Catalans, en un moment en què els referèndums locals per la Independència que començaran aquest proper 13 de desembre sembla que obren un nou camí per a l’alliberament de la nostra nació.
Jo encara el recordaré a la seva estimada llibreria del centre de Girona, lúcid i amable, tot un senyor, com un dia que ens preguntà a un amic meu i a mi si ja teníem el Carnet de Nacionalitat Catalana, per ell una eina d’allò més útil per a l’alliberament nacional.
Maldem tots plegats per fer-nos dignes del capteniment que un veritable patriota com en Feliu Matamala esperaria de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada