dissabte, 20 de febrer de 2010

Palestra. L’Organització Nacional de la Joventut Catalana (1930-1939)

Del catalanisme del primer terç del segle XX en sorgí una entitat d’abast nacional que podríem definir com a “total”, sobretot pel que fa els seus ambiciosos plantejaments de formació integral (d’“escola de ciutadania”, com la definí Pompeu Fabra) de la joventut catalana. Aquesta entitat fou Palestra. El professor Lluís Duran* historia i analitza Palestra en la seva obra “Intel·ligència i caràcter. Palestra i la formació dels joves (1928-1939)” (Afers, 2007).

A finals de la dècada de 1920 a Catalunya es va viure un intens debat en la intel·lectualitat nostrada sobre el jovent català i la seva formació. Calia educar els joves de l’època del nostre país en els valors de l’erudició acadèmica o bé en la consecució d’un caràcter resolut, ben dotat per al comandament? D’aquest debat en sorgí la convicció que calia crear una organització orientada a la formació del caràcter (i també de l’intel·lecte) dels elements més joves de la societat catalana.

Una sèrie de personalitats com ara Josep Maria Batista i Roca, J.V. Foix o Pompeu Fabra, que en fou el president, encapçalaren Palestra, la nova Organització Nacional de la Joventut Catalana, que es presentà públicament en un acte al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 30 de novembre de 1930. Abans, però, els principals diaris del Cap i Casal (“La Publicitat”, “La Veu de Catalunya” i “El Matí”) i segurament moltes altres publicacions de caire local i comarcal (el “Recvll” de Blanes en va ser una), varen publicar el manifest fundacional de l’entitat, titulat “Als joves de Catalunya”.

En el seu discurs al Palau de la Música, Pompeu Fabra digué el següent de la gent de Palestra: “No tenim un estret nacionalisme. Vivim de cara al món i si volem la plena sobirania és per millorar la qualitat dels nostres conciutadans i per obtenir que Catalunya, intensament civilitzada, pugui oferir una efectiva col·laboració en l’obra de millorament i progrés de la humanitat”.

El manifest de Palestra fou signat bàsicament per gent propera a Acció Catalana, Acció Republicana, el grup de “L’Opinió”, la Lliga, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, per elements que acabaran formant part de la futura Unió Democràtica de Catalunya, i de forma testimonial per un membre d’Estat Català. Parlem també de personalitats com el prestigiós historiador Ferran Soldevila, l’eminent filòleg Joan Coromines, el futur president del F.C. Barcelona assassinat pels franquistes, Josep Sunyol, aleshores president de la Federació Catalana de Futbol, l’esmentat escriptor J.V. Foix (que fou qui probablement redactà el manifest), l’arquitecte Isidre Puig i Boada o el metge Josep M. Girona. Altres personatges que col·laboraren amb Palestra foren homes de la talla de Ramon d’Alòs-Moner, Lluís Nicolau d’Olwer, Pau Vila, Pere Coromines, Jaume Massó-Torrents, Ramon Aramon i Serra i Antoni Rovira i Virgili.

L’entitat arribà a tenir més de 5000 socis arreu del Principat i a la resta de Països Catalans, amb delegacions locals a tot el territori.

Com hem dit, Palestra pretenia la formació del jovent, i ho volia fer en el sentit més ample. S’organitzaren cursets de diverses matèries com Història, Llengua, Dret i sobretot Economia i Geografia. Es va promoure la creació de biblioteques arreu del país, impulsades per les respectives seccions locals de Palestra, així com s’impulsà la formació professional dels joves amb tota mena d’iniciatives, com ara cursos de taquigrafia, d’idiomes o d’infermeria.

Les commemoracions històriques també formaven part de les activitats de Palestra. Cal recordar especialment la del Centenari de la Renaixença a Ripoll i la Crida del Foc, una iniciativa que tenia els seus antecedents els primers anys del segle XX en les foguerades patriòtiques de la nit de Sant Joan.

Es creà també l’Obra Social de Palestra, que pretenia educar social, física i moralment els joves catalans i prevenir i guarir tota mena de malalties. En aquest sentit, s’organitzà un campament l’agost de 1930 a Cala Llorell, que fou visitat pel president de l’entitat, Pompeu Fabra. La crònica del diari “La Publicitat” ens diu: “El campament marítim de l’Obra Social de Palestra està instal·lat a la cala Llorell, entre Tossa de Mar i Lloret, a 15 minuts de la carretera de Blanes i Sant Feliu [de Guíxols]. Fou inaugurat el dia 9 i no aixecà les seves tendes fins al 5 de setembre. Una vintena de minyons hi ha plantat set tendes”.

A Malgrat de Mar, l’entitat Acció Cultural Malgratenca, propera als ideals de Palestra, estudià la seva adhesió a l’organització patriòtica de joves. Sembla, però, que aquesta adhesió finalment no s’arribà a produir. Tanmateix, la primavera de 1931 Acció Cultural Malgratenca organitzà unes conferències en col·laboració amb Palestra. Així, per exemple, en Josep Maria Batista i Roca, veritable ànima de Palestra havia de venir a Malgrat el 18 d’abril d’aquell any per dissertar sobre “La Joventut i els ideals”.

Palestra fou també una entitat esportiva. La seva activitat excursionista i les seves sovintejades relacions amb el món de l’escoltisme són prou conegudes. Força més desconeguda és l’activitat que realitzà en els camps de l’aviació i de la navegació. Palestra tenia una secció de vol a vela, els Falziots, la qual organitzà cursos d’aviació en un planejador adquirit per l’entitat (més endavant Palestra en construïria de propis). Calia formar una generació de joves pilots catalans que havien de convertir Catalunya en una potència en aviació, en una nació que tingués les seves pròpies línies aèries, i en aquesta tasca comptaven amb la col·laboració de l’aviador Josep Canudas, el qual els cedia les seves instal·lacions al Prat de Llobregat per fer pràctiques. El Club Mare Nostrum, entitat sorgida de Palestra, tenia com a objectiu la formació dels joves mariners catalans. Catalunya, nació d’arrelada tradició marinera des de l’Edat Mitjana, havia de recuperar la seva pròpia Marina Mercant, i per això calia que els joves catalans tornessin a navegar. Mare Nostrum organitzava cursos de patró de iot i de pilot mariner.

Palestra desaparegué amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya. La seva obra, que de ben segur que hagués estat encara més fructífera amb més temps per desenvolupar-se, quedà així estroncada. Abans, però, va tenir temps de formar una jove generació de catalans que durant la Dictadura de Franco contribuïren a sostenir el país (culturalment, política i econòmica) en unes circumstàncies totalment adverses.


Altres fonts consultades:

“Ciutadania” de Malgrat de Mar, 5 abril 1931 (Arxiu Municipal de Malgrat de Mar)

Pomés, Jordi “Associacionisme popular a Catalunya (1850-1950). Una població paradigmàtica: Malgrat de Mar”, Ajuntament de Malgrat de Mar, Malgrat de Mar, 2002


* Acabem de tenir notícia de la recentíssima publicació per part d’aquest prestigiós historiador d’una obra de síntesi sobre la història del catalanisme, des dels seus llunyans orígens el segle XIX fins avui. Es tracta de “Breu història del catalanisme. I. Del segle XIX a la Dictadura de Primo de Rivera” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). La segona part abarcarà des de la proclamació de la República Catalana fins els nostres dies. El llibre pretén segons el mateix autor, “arribar a més gent, per oferir elements de coneixement, criteri i conviccions en un moment transcendent pel futur de Catalunya”, a la vegada que fomentar la consciència nacional dels catalans. Mirarem de parlar-ne amb profunditat més endavant.