dilluns, 8 de febrer de 2010

Una nova entrega de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Samper, Toldrà, Oltra, Martorell.

El passat mes de juliol de 2009 vaig parlar en aquest blog de l’Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC). En aquella ocasió em referia als dos primers discs de l’orquestra, un de dedicat a Manuel Palau, Enric Morera, Eduard Toldrà i Pau Casals, i l’altre a Matilde Salvador, Joaquim Serra i Jaume Pahissa. En aquella ocasió eren compositors del Principat de Catalunya i el País Valencià. El tercer disc d’aquesta Col·lecció Compositors dels Països Catalans ens ofereix la novetat de redescobrir una obra d’un compositor de les Illes Balears, en aquest cas el mallorquí Baltasar Samper.

L’enregistrament del disc fou en directe en un concert al Teatre Principal de Maó (Menorca) el 27 d’agost del 2008, en el marc de la gira que realitzà l’orquestra per la Catalunya Nord, Mallorca, Menorca i Eivissa (un intent de rememorar potser l’antic Regne de Mallorca d’època medieval, format per les illes Balears i la Catalunya nord-pirinenca?), que, després d’una estada a Pontós (Alt Empordà), la portà a l’església de Sant Pere, de Prada (Conflent), el 23 d’agost, com ja hem dit a Maó el dia 27, Sant Antoni de Portmany (Eivissa) el 29, i el Teatre Principal de Palma (Mallorca) el 30. Salvador Brotons, evidentment, continuà dirigint l’OJIPC.

El disc és editat per Forum Musicae, la Universitat Catalana d’Estiu i Solfa Recordings, amb la col·laboració de Catalunya Música. L’OJIPC rep el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona, el Consell de Mallorca, el Consell Insular de Menorca, el Consell d’Eivissa, el Govern de les Illes Balears, l’Institut d’Estudis Baleàrics i la Fundació Baleària.

Baltasar Samper, Eduard Toldrà i Manuel Oltra són els grans protagonistes del tercer disc de l’OJIPC, autors que desenvoluparen la seva obra durant el segle XX i que tenen en comú el fet que tots tres incorporaren a la seva música influències de la música tradicional dels Països Catalans.

La primera peça del disc és el poema simfònic “L’alimara” (1983), del valencià (nascut el 1922) establert al Principat Manuel Oltra, originalment per a dues cobles i percussió i amb una versió orquestral del mateix autor, que és la que interpreta, lògicament, la OJIPC.

Tot seguit ens trobem amb l’esplèndida suite simfònica “Mallorca” (1929), del compositor mallorquí Baltasar Samper (1888-1966), potser l’obra d’aquest disc en què les influències de la música tradicional són més clarament perceptibles, tant que en certs moments sembla que podem sentir el carcaterístic so de la xeremia mallorquina. D’aquesta suite el pianista Miquel Estelrich, en el llibret que acompanya el CD, en diu que és “una de les obres simfòniques més significatives de la música mallorquina i catalana del seu moment”.

Després de la suite “Mallorca” podem escoltar una altra bella suite simfònica, en aquest cas del compositor de Vilanova i la Geltrú Edurard Toldrà (1895-1962), un dels més grans compositors catalans del segle XX. És la “Suite per a orquestra en Mi” (1919), que com la resta de l’obra de Toldrà s’inspira en la tradició musical popular catalana. Curiosament, tal com explica el llibret del disc, el mateix autor, no del tot convençut de com havia quedat aquesta suite, no deixà que tornés a ésser interpretada després de la segona vegada d’haver estat interpretada, l’any 1921, al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Recentment, Antoni Ros i Marbà convencé la filla del compositor, Narcisa Toldrà, de treure la partitura del calaix que l’havia guardat el seu pare.

Finalment, el disc es clou amb l’obra “La mata de jonc”, del jove compositor de Porreres (Mallorca) Joan Martorell i Adrover (1976). “La mata de jonc” fou encarregada a l’autor per l’OJIPC i s’inspira en el famós exemple del gran cronista i militar medieval català Ramon Muntaner, escrit a la seva “Crònica”. Ramon Muntaner, nascut a Peralada (Alt Empordà), mestre racional de la Companyia Catalana dels almogàvers, ciutadà de Mallorca, ciutadà de València (vivia a la seva alqueria de Xilvella) i batlle d’Eivissa, simbolitza la primigènia unitat dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Com una mata de jonc, si els Països Catalans resten units no podran ésser destruïts, va dir Muntaner.

És de destacar la tasca de la OJIPC de salvaguarda del patrimoni musical (pel que fa la música culta) dels Països Catalans. A més de l’edició dels tres discs esmentats, ha editat obres d’Enric Morera, Jaume Pahissa, i Jaume Mas i Porcel.

Esperem que ben aviat surti al carrer el nou disc de la OJIPC, una orquestra que, a més de fer música, fa país.