dijous, 13 de juny de 2013

Els catalans d'Atenes i Neopàtria. Part I



En aquest blog també vull parlar de la dominació dels catalans a la Grècia medieval. No pas com a justificació del colonialisme o l’imperialisme català d’Edat Mitjana, de cap de les maneres. Sinó perquè aquest és un episodi força desconegut de la nostra història, si més no en els seus detalls. 

Després que els almogàvers catalans fossin cridats per l’Imperi Bizantí per lluitar contra els turcs i de la seva arribada a Constantinoble el 1303 les batalles d’aquests guerrers professionals nostrats contra les armes otomanes foren incomptables. Paral·lelament, els crims comesos per aquest exèrcit de soldats de fortuna foren també incomptables. Després de l’assassinat de Roger de Flor, cap dels almogàvers, i de centenars dels seus homes a mans dels grecs, les victòries dels mercenaris catalans sobre l’exèrcit bizantí s’anaren esdevinguent l’una rere l’altra. Després d’una colla d’anys peregrinant pels territoris grecs, l’any 1311, els almogàvers catalans s’enfrontaren amb els francs, que dominaven la Grècia central i el Peloponès.

Amb la victòria almogàver del riu Cefís sobre l’exèrcit franc (1311) els catalans s’empararen del ducat d’Atenes, potser sense saber que allò era el principi de setanta-set anys (1311-1388) de domini català a Atenes i la seva regió, l’Àtica, el bressol de la civilització occidental. 

Llavors calia organitzar un nou estat català, que sorgia  a l’altre extrem de la Mediterrània. Els almogàvers triaren com a nou cabdill un dels pocs supervivents de l’exèrcit enemic, Roger Desllor, un català del Rosselló. Sota el seu guiatge la Companyia Catalana demanà a Frederic II (monarca del regne català de Sicília i nét de Jaume I el Conqueridor) un dels seus fills com a duc. L’elegit fou Manfred, el futur duc Manfred I d’Atenes.

Mentrestant, els almogàvers, al costat de les seves famílies, s’instal·laren en les terres del ducat d’Atenes. D’altres es casaren amb les vídues dels cavallers francesos morts a la batalla del Cefís. Antoni Rubió i Lluch diu d’aquests almogàvers establerts a Grècia que eren “d’origen obscur”. Aquells almogàvers i llurs famílies foren el gruix de la població catalana als ducats (el 1318 els catalans conqueriren el ducat de Neopàtria). Però no foren els únics compatriotes en travessar la Mediterrània per arrelar als ducats d’Atenes i Neopàtria.

En aquest punt reproduïrem un fragment (tot obviant-ne les cites, per donar agilitat al relat) d’un article d’Antoni Rubió i Lluch, el gran historiador de la Grècia catalana. El fragment en qüestió és “La població de la Grècia catalana en el XIVè segle”, publicat a les Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona, 1933).

Reproduïrem aquesta cita, però, en el proper post.

Les imatges emprades són del còmic "L'exèrcit errant", d'Oriol Garcia i Quera.