dijous, 27 de juny de 2013

Els catalans d'Atenes i Neopàtria. Part III



Continuem la narració d'Antoni Rubió i Lluch, el gran historiador de la Grècia catalana. I amb aquesta entrada tanquem, de moment, els articles sobre els catalans a l'Orient en època medieval.

"Es pot dir que els territoris que la Companyia ocupà preferentment en la terra grega, foren els que en l’actualitat constitueixen les comarques de l’Àtica, la Beòcia i part de la Fòcida i de la Lòcrida oriental, com hem dit en altres ocasions. Hi havia en efecte el centre més dens de viles i llocs poblats per catalans, començant per la ciutat d’Estives (Tebes).


En la ciutat de Tebes és on s’aplegà un nombre més considerable de famílies dels conquistadors catalans. No és estrany, si es considera el paper preponderant de la pàtria d’Epaminondes a l’època catalana. La seva importància i hegemonia entre totes les poblacions de la Grècia continental, li venia ja del temps dels bizantins, quan hi residia el governador militar o estratega del thema o província de l’Hellàs. En l’època dels senyors borgonyons continuà tenint aquella hegemonia i en la dels catalans, “quasi caput et magistra”, fou la veritable capital dels ducats, la ciutat catalana per excel·lència, com Catània a Sicília i Càller a Sardenya, com Barcelona era cap i casal de Catalunya. Principalment fins que la seva pèrdua no traslladà a Atenes l’hegemonia dels ducats i amb ella els avantatges de capitalitat, la ciutat de Tebes, d’altra banda privilegiada per la seva situació, atragué el nucli més nombrós de la colonització catalana. Es tot un poble català, que porta els nostres cognoms més corrents el que se’ns hi presenta viu, preocupat principalment de la seva llibertat i dels seus privilegis, exercint d’altra banda, a través del port de Ripadòstria (Rivadostro) al golf de Corent, el comerç amb Catalunya i Mallorca, sobre tot amb la més gran de les Balears. Dèiem en altre ocasió que la illa de Mallorca fou segurament la terra catalana que més s’aprofità des del punt de vista comercial de les conquestes de la Grècia. No sense motiu repetirem, així mateix, que a Tebes diversos mallorquins desempenyaren alts càrrecs i obtingueren gran prestigi.


Els més forts nuclis de població catalana foren després de Tebes, la ciutat de Cetines (Atenes) i la de Livàdia ciutats que solament en la darrera època de la dominació catalana a Grècia, adquireixen un gran relleu, contrastant amb l’existència obscuríssima que, absorbides per la vida política de Tebes, tingueren abans, sobretot Atenes.

La vida catalana de la immortal ciutat de Teseu ha estat estudiada per nosaltres en altres diverses ocasions la qual cosa ens estalvia de repetir ací els motius que els catalans tenim d’enorgullir-nos en constatar que mercès als documents que se’ns han conservat, l’Atenes catalana amb el seu castell de Cetines (Acròpolis) la Seu de Santa Maria (El Partenon), etc., és bastant coneguda, molt més que la francesa del segle XIII. En la petita Cetines que ocuparen gents que duien els nostres noms, la immigració dels catalans fou més nombrosa que la que coneixem d’altres invasors en tota l’Edat Mitja. La presència dels conquistadors, que no es aventurat suposar que constituïren una tercera part de la ciutat aixoplugada al voltant de l’Acròpolis, modificaria sensiblement la seva fesomia i li donaria un caire força abigarrat. La llengua grega i la catalana deurien barrejar-se per carrers i places contrastant la fonètica diversa d’una i altra, com contrastarien amb les imponents ruïnes de l’antiguitat clàssica, les petites construccions medievals, en alguna de les quals potser eren esculpides les quatre barres de sang, que si hem de creure l’historiador Gabriel Turell, es veien encara en el segle XIV.


També ens hem ocupat anteriorment de Livàdia que, mercès al seu fort castell, disputà a l’Acròpolis atenesa la primacia militar dels territoris grecs dominats per la Companyia. Els fets heroics dels defensors d’aquella fortalesa que avui, en ruïnes, dóna encara una impressió de grandesa i austeritat, permeten sorprendre en els documents dels arxius, bon nombre de famílies catalanes, al costat d’altres de sicilianes i gregues."

Les imatges provenen del còmic històric "L'exèrcit errant" d'Oriol Garcia i Quera, llibre que us recomano des d'aquí.