dimecres, 25 de febrer de 2015

Serralavella, un costum oblidat de Malgrat



En aquest article volem recordar l’antic costum malgratenc i d’altres pobles del Maresme anomenat “serralavella”. El cronista malgratenc de la revista maresmenca “La Costa de Llevant” (14 de març de 1915) explicava així aquest costum (hem respectat l’ortografia pre-normativa pròpia de l’època):

“D’any en any se va perdent aquesta costúm. Consisteix ella, en anar, al ésser a mitja Quaresma, la quixalla dividida en colles y armats de fustes a les cases ahont hi há alguna dona vella y situantse en llur portal cridar serralavella, serralavella y diguent la següent estrofa o be una consemblant:
El fret es fora / serrim serrám / guardeu els cous / per un altre any.
Y aixís continuen ab actitut de serrar fins y tant que se’ls hi dona alguna fruyta com son: taronges, orellanes, figues seques etc; rompent si poden els dits cous, que no son altre cosa que olletes de terrissa plenes de foch que per escalfarse, les dones velles se posaven en mitg les cames dessota la roba.
Sols una colla n’hem vist aquest any, dedicada a tan típich sport.”

Mossèn Fèlix Paradeda també féu referència al costum de “serralavella” en el seu llibre “Proses i versos històric – folklòrics” de l’any 1929. En aquest llibre, citat per la revista “La Voz de Malgrat” (1 maig 1965), Paradeda descriu un episodi de la diada de “serralavella”, en el qual una colla de bordegassos del poble s’arribaren al mas Viader i trencaren els cous a bastonades tot cantant alguna altra cançoneta, com les dues següents:

“Serra la vella / serra l’escudella / porteu cansalada / que la serra és embossada / porteu vi / que la serra no vol seguir”.

“Serra la vella / terra d’escudella / serrem al vell / que seu a l’escambell; / avui que és dijous / mestressa porteu ous / per fer la brenada / deu-nos cansalada / i per passar el camí, / un porronet de vi”.