Després de la manifestació del passat dissabte 12 de juny a Barcelona s’ha posat de manifest el gran i creixent poder de convocatòria que té l’independentisme al Principat de Catalunya. Personalment pensava que la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) no seria gaire concorreguda. D’una banda tenia la sensació que la PDD no havia sabut fer arribar al poble català que es faria una manifestació amb el lema d’“Autodeterminació és democràcia”, i de l’altra que els mitjans de comunicació massius catalans, públics i privats, televisius, radiofònics i escrits, havien ocultat o minimitzat la convocatòria de la manifestació que s’havia de celebrar.
Segurament totes dues impressions es corresponien força amb la realitat. El buit de ràdios, televisions i diaris als convocants de la manifestació va ser descarat. A TV3 gairebé no en varen dir res, només una petita entrevista d’en Josep Cuní a en Josep Cruanyes de la PDD el divendres abans i poca (o gens) cosa més. Les ràdios i els diaris (a excepció dels escrits en català “El Punt” i “Avui”) del Principat pràcticament no en varen dir res. No és estrany, doncs, que l’assistència a la manifestació no s’acostés, ni de lluny, a la de les massives del 18 de febrer de 2006 i de l’1 de desembre de 2007, que varen rebre el suport decidit de CDC i ERC i de les quals se’n parlà amb anterioritat i amb certa profusió per TV3. Aquest cop no es produí ni una cosa ni l’altra. Tanmateix, l’assistència a la manifestació fou molt important. Mentre els organitzadors parlen de 50.000 persones la Guàrdia Urbana de Barcelona diu que érem uns 5.000. Crec que el nombre real es situa aproximadament entre aquestes dues xifres, unes 30.000 persones. La Via Laietana era plena de gent en tota la seva llargària des de la Plaça Urquinaona fins al Passeig de Colom quan encara no havia començat a desfilar, ni de bon tros, tothom.
Això ens demostra que l’independentisme és la única causa que, des de fa una anys, fa que milers i milers de catalans surtin el carrer a defensar-la, i això en uns moments de crisi econòmica que, en principi, farien pensar, almenys a aquells que prediquen que això de l’independentisme interessa a molt poca gent, que la defensa dels drets socials dels treballadors hauria de ser molt més important que la defensa dels drets col·lectius de la Nació Catalana.
Si només mobilitzant els organitzadors de les consultes sobre la independència i la gent que hi treballa o hi ha treballat darrerament ha sortit al carrer tanta gent, quanta gent es manifestarà el dia que el Tribunal Constitucional espanyol faci pública la seva sentència dirigida a esmicolar l’economia, la cultura i el sentiment nacional dels catalans?
Una altra passa més vers la Independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada