Catalans a Buenos Aires

L’any 2008 Montserrat Bacardí viatjà a Buenos Aires amb un permís d’estudis que li havia concedit la UAB “a fi de recollir documentació de Jordi Arbonès i de fer algunes perquisicions sobre la traducció catalana a l’Argentina”. Allí hi va conèixer en Fivaller Seras, un català d’Argentina nascut a Buenos Aires el 1930 i traspassat el passat 2009. La coneixença d’aquest patriota català de la diàspora féu que na Montserrat Bacardí es decidís a mirar de convèncer-lo de la conveniència d’escriure les seves memòries. Les fetes de la comunitat catalana d’Argentina, i en especial les activitats de l’independentisme català en aquest país de l’Amèrica austral encara són poc conegudes, i un llibre d’aquestes característiques podia aportar noves dades per al seu estudi. Com que en Fivaller Seras creia que ell no seria prou bo per a escriure’l na Montserrat Bacardí s’oferí per portar a terme aquesta tasca. Després de quatre setmanes intenses de converses, tot el material ja havia estat recollit. Vuitanta anys de la vida de la comunitat catalana de Buenos Aires (a més de tot allò que el pare de Fivaller, Pere Seras, li havia contat dels anys precedents al seu naixement) havien quedat recollits.

En aquest llibre, “Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras” (Pagès Editors, 2008) es descabdellen els records d’aquest català del Plata. Ens parla del Casal Català i del Casal de Catalunya, de les activitats de la secció argentina de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, del Comitè Llibertat, fundat el 1922, que des del 1926 instituí el Dia del Presoner Català, a favor dels presos independentistes catalans, i que edità La Nación Catalana, de l’Obra Cultural Catalana, entitat que una sèrie de joves catalanoargentins, entre els quals es trobava en Fivaller Seras, van crear, i que es dedicava a difondre la cultura i les reivindicacions nacionals catalanes a l’Argentina.

Gràcies a aquesta obra coneixerem a molts destacats catalans de l’Argentina, com en Pere Seras, pare de Fivaller Seras, nascut a Figueres (Alt Empordà) el 1892 i arribat a Argentina el 1913, que de jove, a Catalunya, ja havia estat membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i que fugí a l’Argentina per no haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol. També s’hi parla del gran patriota Hipòlit Nadal i Mallol, nascut al Port de la Selva (Alt Empordà), fill de pescadors i emigrat a l’Argentina el 1912 també per no fer el servei militar, que fundà el 1916 Ressorgiment, la publicació catalana de la diàspora que va durar més anys, puix que va publicar el seu darrer número el 1972.

Aquesta obra (conjuntament amb els estudis de la historiadora argentina Marcela Lucci) és una molt bona eina per aprofundir en la coneixença de l’activíssima colònia catalana de Buenos Aires, potser una de les que va exercir un activisme catalanista i independentista més important i continuat.