“Rebels a tramuntana”, de Joan Soler i Amigó

La resistència dels catalans del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya a incorporar-se a França a mitjan segle XVII mereixia ser contada magistralment, tal com ho ha fet l’escriptor badaloní Joan Soler i Amigó a la seva excel·lent novel·la “Rebels a tramuntana” (Columna, 2003), que fou guardonada l’any 2002 amb el III Premi Leandre Colomer de Novel·la d’Història de Catalunya.

La novel·la relata la revolta liderada per Josep de la Trinxeria, pagès de Prats de Molló, i els patriotes guerrillers anomenats “angelets” que es va desenvolupar entre 1667 i 1675, i el complot de Vilafranca de Conflent. Hi apareixen personatges entranyables com en Nazari, un jove pastor del Conflent, o la Blaia, filla d’una família immigrant occitana instal·lada a Badalona, així com una colla d’angelets de la terra fidels a en Trinxeria, que lluitaran contra els francesos a les comarques del nord i del sud del Pirineu. Altres angelets, personatges de ficció, són en Temme, dit Bordegàs Gavatx, la seva amistançada Gracieta, anomenada la Vailet, en Ferriol, en Carana, en Caragravada o mossèn Hug, i d’altres foren reals, com en Joan Miquel Mestre, dit l’Hereu Just, en Lambert Manera, en Damià Noell i en Martí Llutero. Els nobles catalans, Manuel de Descatllar i Carles de Llar, que dirigiren el complot de Vilafranca de Conflent, que també pretenia expulsar els francesos dels comtats del nord, al costat de la frívola filla de Carles de Llar, són presentats a la recta final del llibre. Festes populars nord-catalanes com el ball de l’Ós de Prats de Molló o la Setmana Santa de Perpinyà són descrites amb mestria per l’autor, especialista en cultura popular.

L’obra és ben escrita, conté moltes dades històriques que ajuden a contextualitzar els fets, sense que això sigui un inconvenient per a una lectura àgil i atrapa el lector, amb les seves aventures, des de bon principi, transportant-lo al Conflent, el Vallespir i el Rosselló del segle XVII. “Rebels a tramuntana” hauria de ser lectura obligatòria a tots els instituts de la Catalunya del Nord on s’hi ensenya en català, però també als Països Catalans sota administració espanyola, perquè a través d’una lectura amena, els joves estudiants aprendrien que a mitjan segle XVII els catalans varen lluitar, alçant-se en armes contra els exèrcits estrangers que ocupaven el nostre país.

Imatge: La imatge inferior forma part d'un mural que hi ha a Sant Llorenç de Cerdans. S'hi representen diverses escenes de la cultura popular d'aquest poble del Vallespir i aquesta que reproduïm aquí és la que correspon al ball de l'ós.