L'Aran i el futur Estat Català independent

Ara ja feia més de dos anys que no penjava un post nou al blog. A partir d’ara La Renaixensa ressorgirà d’un llarg període de silenci. Potser la periodicitat dels articles que hi aniré penjant no serà tan sovintejada com abans, però no el deixaré pas de banda.

El següent article el vaig escriure fa uns mesos, però avui encara és igual de vigent que aleshores.

El debat polític i mediàtic sobre “l’encaix” de l’Aran en el futur Principat de Catalunya independent encara no s’ha dut a terme, ni tan sols de forma superficial. Aquesta hauria de ser una qüestió que es resolgués de forma ràpida i satisfactòria, car dins de Catalunya mateix hi tenim una altra qüestió nacional que hauríem de gestionar d’una faisó radicalment diferent de com l’Estat espanyol ha tractat el “problema català”. I aquest debat (i les conclusions que se’n derivessin) s’hauria de dur a terme, si pogués ser, abans de la independència.

Els catalans hauríem de demostrar a la comunitat internacional com en som de diferents dels espanyols a l’hora de resoldre els “conflictes” nacionals interns. I el de la Vall d’Aran n’és un. De fet n’és l’únic. La opinió pública i les cancelleries internacionals haurien de poder visualitzar com els catalans som radicalment tolerants amb les nostres pròpies “minories” (aquest mot aplicat a l’Aran o a qualsevol comunitat nacional en la seva situació no m’agrada gens però és l’únic que se m’ha acudit) lingüístiques, territorials, històriques i culturals.

Com tots sabem l’Aran és una comarca del Principat de Catalunya, de llengua occitana en la seva variant gascona. Forma part de Catalunya des del segle XIII, incorporació que fou ratificada l’any 1312. El 1313 s’establí la Querimònia o lleis pròpies de la vall, que sempre foren respectades per l’estat català mentre va existir fins el 1714.

Per tant, en un estat català independent que tingués les mateixes fronteres que l’actual Comunitat Autònoma Catalana, l’Aran seria l’únic territori, la única comarca amb una llengua, cultura i nació autòctones occitanes, per tant no catalanes.

I doncs, quin hauria de ser el capteniment de l’Estat Català independent amb l’Aran, segons el meu criteri?

En primer lloc, aplicar el dret d’autodeterminació a la vall. L’Aran no és un territori ètnicament (en sentit cultural, no pas racial, és clar) català, sinó occità. En aquest sentit l’aplicació d’aquest dret a l’Aran hauria de ser automàtic. Els aranesos han de decidir a quin estat volen formar part (Catalunya, Espanya, França... o esdevenir un petit estat occità independent).

Segonament, i en cas que decidissin formar part de la Catalunya independent, l’Aran hauria de gaudir de les més altes quotes d’autogovern. L’Aran s’hauria de constituir en territori autònom i lliure, i el seu contracte d’unió amb l’Estat Català es podria rescindir unilateralment en qualsevol moment. Però mentre formés part de la Catalunya independent l’Aran podria gaudir de total autonomia política, econòmica i fiscal i cultural. Els aranesos, si volguessin, podrien tenir seleccions esportives pròpies.

En tercer lloc, l’autonomia lingüística i cultural hauria de ser total. L’occità hauria de ser la única llengua oficial a l’Aran. Les administracions regionals i locals de la vall haurien de tenir l’occità com a llengua d’ús preferent i únic, s’hauria de promocionar la llengua pròpia en els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, diaris, internet...), en la retolació dels establiments, etc... L’occità hauria de ser llengua oficial del nou Estat Català. Però això no voldria pas dir que empordanesos, barcelonins o ebrencs haurien d’aprendre obligatòriament l’occità (tot i que penso que l’estat hauria de promocionar l’aprenentatge de l’occità per part dels catalanoparlants, donat que és la llengua dels nostres veïns del nord). Aquesta oficialitat de l’occità a nivell català es traduiria en el fet que l’estat assumeix com a pròpia la llengua occitana i la promou al màxim tan a l’Aran com a la resta de territori català i a nivell internacional.

En aquest sentit, penso que el govern de la Catalunya independent hauria de crear a l’Aran alguna casta d’ens transfronterer de promoció de l’occità amb el propòsit d’irradiar la Occitània sota administració francesa i sota administració italiana. L’Estat Català hauria de promoure la conversió de l’Aran en un gran centre de difusió de la cultura occitana tant a nivell occità com a nivell internacional. Aquest ens hauria de promoure la literatura, la música (organització de festivals de música en occità...), els mitjans de comunicació occitans, l’aprenentatge d’aquesta llengua i de la cultura i la història occitanes. L’Estat Català hauria de convertir l’Aran en un petit gran centre de la cultura occitana que, a més, podria dinamitzar la vall a nivell econòmic com una alternativa al turisme basat en les estacions d’esquí.

La constitució d’una República Catalana independent, d’aquesta faisó, podria ajudar no només els altres territoris catalans (País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Franja de Ponent, Andorra, l’Alguer i el Carxe) a prendre consciència de llur fet nacional sinó que també podria donar un alè d’esperança, a través de la Vall d’Aran, a la nació occitana, la nostra germana bessona del nord.