dijous, 7 de juny de 2018

"L'any dels francs", d'Albert Villaró


Els darrers vint-i-cinc anys la literatura catalana ha experimentat un gran augment, quantitatiu i qualitatiu, de la novel·la històrica. Hem vist com apareixien novel·les situades en èpoques molt diferents les unes de les altres, de manera que hem pogut llegir històries situades a la pre-Catalunya d’època romana, a la Catalunya (i l’Occitània) de l’Edat Mitjana i en època moderna, sobretot en els dos grans conflictes bèl·lics i socials que assotaren el nostre país en aquells segles: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, que culminà dramàticament a Barcelona l’11 de setembre de 1714.

Avui parlarem d’una novel·la situada a les boires de l’Alta Edat Mitjana, quan el nostre país encara no estava gaire unificat, cada comtat campava per les seves i la nostra terra, que sapiguem, encara no s’anomenava Catalunya. Es tracta de “L’any dels francs” (Columna Edicions, 2003), una novel·la de l’escriptor urgellenc Albert Villaró, l’acció de la qual arrenca a la capital de l’actual comarca de l’Alt Urgell, la Seu, l’any 1010. Aleshores feia just 25 anys que el gran cabdill sarraí Al-Mansur va arrasar una bona pila de ciutats catalanes, saquejant sense pietat Barcelona. era l’any 985. Aquella data significà la culminació de la superioritat militar dels alarbs sobre els comtats catalans. Però a partir de llavors aquest domini musulmà començà un lent declivi que els diversos comtats catalans aprofitaren per donar el tret de sortida a una lenta política de petites conquestes militars als sarraïns de les terres de frontera.

L’any 1010 es presentà la oportunitat per als diversos comtes catalans de venjar la humiliació rebuda l’any 985 de mans d’Al-Mansur. Muhàmmad Al-Mahdí, un dels dos pretendents al tron del califat de Còrdova, necessitava comptar amb les espases dels rudes guerrers cristians dels Pirineus de llevant, i demanà als seus comtes que es posessin del seu costat per deposar el seu rival, Sulaiman ibn-Hakam.

D’aquesta faisó, el comte de Barcelona, Ramon Borrell, i el comte d’Urgell, Ermengol I, acceptaren l’oferiment d’Al-Mahdí i es posaren en camí cap a Còrdova com a exèrcit mercenari, amb l’objectiu d’obtenir grans riqueses que, un cop tornats als comtats, servirien per enriquir el país.

La novel·la, doncs, narra l’aventura d’aquests guerrers que s’endinsaren molt en territori enemic per obtenir riqueses, fama, glòria... i altres coses. L’autor situa dins d’aquesta  gran aventura èpica una altra aventura, de dimensions molt més reduïdes, i centrada en la figura d’un noi molt jove, en Dacó Miró, fill bord del senyor de Tost, que s’unirà a l’expedició, però no pas sota l’ensenya del seu pare, el baró de Tost, sinó sota l’ensenya d’un altre feudal, en aquest cas el bisbe d’Urgell. El jove Dacó rep un encàrrec secret que haurà d’acomplir amb la més gran de les cauteles: aconseguir un llibre que fou redactat per un antic bisbe d’Urgell, bisbe que fou acusat d’heretgia, ell i, evidentment, totes les seves obres. I el jove Dacó maldarà amb totes les seves forces per complir la seva missió, una missió que li han encarregat les més altes instàncies episcopals d’Urgell.

Aquesta és una novel·la d’aprenentatge. El jove Dacó fa un viatge iniciàtic en plena adolescència. Viu una gran aventura molt lluny de casa, en terres andalusines, en un país amb una cultura i una llengua molt diferents a la seva. En Dacó serà testimoni d’horribles escenes de guerra i saqueig protagonitzades pels seus compatriotes, que d’alguna manera es volien revenjar de tantes humiliacions rebudes en el passat per part dels sarraïns. En serà testimoni, d’aquestes atrocitats, i ell mateix també en perpetrarà, de crims.

“L’any dels francs” és una novel·la que té diverses qualitats:

L’autor ens relata amb absoluta precisió i rigorositat els esdeveniments històrics que es van esdevenir i els uneix impecablement amb la trama fictícia de la recerca del llibre herètic.

És una història que enganxa de bon principi que hom la comença a llegir. El personatge d’en Dacó té carisma i hom hi empatitza en tot moment.

El llibre endinsa el lector en l’Edat Mitjana, tot aconseguint que senti que ha entrat, per una bona estona, dins l’aventura.

És una novel·la extraordinàriament ben escrita que té una gran qualitat literària i alhora és apta per a qualsevol casta de lector, fent-la d’alguna manera, en aquest sentit, molt “comercial” en el bon sentit de la paraula.

Si us agrada la novel·la històrica, les històries d’aventures i misteri, us apassiona l’Edat Mitjana i la història de Catalunya, “L’any dels francs”, d’Albert Villaró, és la vostra novel·la.