L’any 2003 es va
publicar aquesta novel·la històrica d’Assumpció Cantalozella, la qual va
arribar a ser finalista del premi Sant Jordi (que atorga Òmnium Cultural) de
l’any 2002.
L’acció d’aquesta
novel·la es situa cronològicament entre l’any 1022 i el 1082 i
geogràficament als comtats catalans. La història ens l’explica el seu
protagonista, Otger Guitard. L’autora fa servir el recurs de la troballa en
l’actualitat d’uns antiquíssims documents soterrats a les restes d’un mas, que
són la biografia d’Otger Guitard escrita en primera persona.
Tal com hem dit, el
protagonista de la història és n’Otger Guitard, un personatge que, quan era
molt petit, va ser portat per gent molt important a una parella de pagesos que
havien acabat de perdre el seu fill i que vivien en un alou d’un indret que
interpreto que és a la vora de Santa Coloma de Farners. La criatura es va
criar, doncs amb n’Ènnec Guitard i la seva esposa, na Nuvília, que el van pujar
com si fos fill seu, fins que en un moment de la seva adolescència el van venir
a buscar perquè la gent important que l’havia portat amb n’Ènnec i na Nuvília
ara el reclamaven.
N’Otger, doncs, va
deixar els seus pares adoptius i fou portat a Girona, a la cort comtal, on va
conèixer n’Ermessenda de Carcassona, la dona que, de ben segur, va tenir més
poder de tota la història medieval de Catalunya. N’Otger començà un
aprenentatge en lleis, al costat d’una colla de nois de la seva edat, fills de
les cases nobiliàries més importants dels comtats. A Girona va conèixer també
Elisenda, la filla d’Ermessenda de Carcassona, a qui havien casat amb un soldat
mercenari normand anomenat Roger de Tosny.
L’aprenentatge de
n’Otger el portà a Ripoll i més endavant a Barcelona, i mentrestant el seu
neguit per saber qui era, per conèixer els seus orígens s’anava fent cada cop
més gran. El jove Otger volia saber qui eren els seus pares i començà a
investigar, a fer preguntes pel seu compte, però ningú li ho volia dir.
Semblava que hi havia una gran conspiració organitzada per amagar-li els seus
orígens.
Aquest és el
principal misteri de la novel·la. N’Otger vol saber qui és.
Allò que n’Otger sí
que sap és que és lleial a la casa comtal de Barcelona i Girona i als valors
que representa:
Unitat: n’Otger és
conscient que cal aconseguir la unió dels comtats catalans en un estat en el
qual imperi la justícia i els nobles no imposin la força de les armes als
pagesos.
Pau: El país només
prospera econòmicament i cultural amb la pau i per això cal la unitat dels
comtats en una casa comtal que posi fre a la violència dels nobles que van en
el camí de convertir-se en feudals. Per això la comtessa Ermessenda maldà, al
costat d’Oliba, el bisbe de Vic, per instaurar la pau i treva arreu dels
comtats.
“El falcó del comte”
és una novel·la excel·lent. Té de tot. Ens mostra la Catalunya que s’estava
formant amb una gran mestria. Els pagesos que s’establien en les terres ermes
propietat de la casa comtal, allò que pensaven, les seves creences religioses,
les restes del seu paganisme. Ens ensenya la Catalunya dels monjos de Ripoll,
que en el seu monestir maldaven per preservar i difondre la cultura dels
antics. Ens mostra també la Catalunya dels nobles que governen el país i les seves
lluites pel poder. I també la lluita d’Ermessenda i els seus partidaris per
construir un país pròsper, culte i en pau. “El falcó del comte” també té
aventures i misteris, amb n’Otger Guitard i la seva lluita per conèixer els
seus orígens com a protagonistes. “El falcó del comte” és un llibre escrit de
forma magistral, creant atmosferes suggestives que ens insereixen en aquell món
medieval dels començaments de Catalunya com a nació, amb un model de llengua
genuí, ric, que fuig del catanyol dominant en moltes obres de la literatura
catalana actual. Ací sota us en deixo una petita mostra de la pàgina 20.
Tranquils, que no hi ha cap spòiler:
“Una nou ufanosa,
això ho sap tothom, conté dintre seu tots els secrets del món, conté totes les
persones, les aus, els llops, els tigres i els lleons. Conté els conills i les
llebres i les petites granotes i els escurçons que piquen i les diminutes
formigues. Conté les fades del bosc, les bruixes i els bruixots, les goges i
les dones d’aigua. Els nans i els follets, els rius i els gorgs, els corriols,
els camins, l’aigua dels llacs. Tots els colors dels cels, els mars, les
constel·lacions. El poder dels rics i les misèries dels pobres. Totes les
malastrugances i totes les benaurances. La sort i la dissort. El naixement i la
mort. / Conté, també, tots els sentiments dels homes i de les dones.”
Què més us puc dir?
Que aneu corrents cap a la vostra llibreria i compreu aquesta joia de la nostra
novel·la històrica. La gaudireu molt, sense cap mena de dubte!
1 comentari:
Gràcies per aquesta ressenya, Fèlix. No coneixia aquesta noveŀla i ara tinc ganes de llegir-la.
Publica un comentari a l'entrada