dimecres, 14 de maig de 2008

Senyera estelada: cent anys

Enguany es celebra el centenari de l’estelada, el símbol de la voluntat de llibertat de la nació catalana. S’ha triat aquesta data perquè la primera imatge que es conserva d’una senyera catalana amb un estel és del 1908. Es tracta concretament de la senyera de la Lliga Nacionalista Catalana de París. Aquesta commemoració servirà, concretament, per fer un repàs de l’evolució històrica d’aquesta icona de l’independentisme, però també per donar a conèixer la història de l’independentisme, en general, al nostre país, gairebé desconeguda per una gran part de la població catalana.

Amb aquest objecte es va crear la Comissió del Centenari de l’Estelada que es va presentar públicament el passat 14 d’abril de 2008 en un acte al qual hi assistí una nodrida representació de personalitats del món cultural, social i polític de la nostra nació a la seu d’Òmnium Cultural, i en el qual hi parlaren, a més del president de l’entitat amfitriona, Jordi Porta, que donà la benvinguda als assistents, en Francesc Espriu, veterà del Front Nacional de Catalunya, Èric Bertran, jove estudiant conegut per haver estat represaliat per la seva defensa de la llengua catalana, i Sergi Blàzquez, vice-president de la Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes.
El cap de projectes de la Comissió, Joan-Marc Passada, presentà les activitats programades per al Centenari:

- Emissió i enviament de milers de postals a l’ONU fent recordança de: les activitats de Vicenç Albert Ballester, creador de l’estelada del triangle blau, prop de la Societat de Nacions el 1919 a favor de la independència de Catalunya; la tasca del Consell Nacional Català a l’ONU el 1945; les històriques intervencions en defensa de la catalanitat a l’ONU del cèlebre intèrpret i compositor Pau Casals (1971) i del cap de govern d’Andorra Òscar Ribas (1995).

- Participació en aplecs i xerrades arreu dels Països Catalans.

- Reedició del llibre “Origen de la bandera independentista”, de Joan Crexell, a càrrec de l’editorial Rafael Dalmau.

- Exposició itinerant sobre els cent anys d’independentisme i l’estelada, juntament amb una exposició no itinerant en algun reconegut museu de Barcelona.

- Creació d’una entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana per a en Vicenç Albert Ballester i Camps i per a l’estelada.

- Presentacions de mocions a ajuntaments catalans per posar el nom de Vicenç A. Ballester i de l’estelada a carrers dels diversos municipis.

- Projecte Cent Anys-Cent Cims, que consisteix en dur l’estelada a cent cims d’arreu del món (Everest, Broad Peak, Mount Withney, Gran Paradiso...) i també dels Països Catalans per reivindicar l’oficialitat i la internacionalització de les seleccions esportives nacionals catalanes.

Des d’aquest blog m’adhereixo al Centenari de l’estelada, una bandera que simbolitza la lluita per la llibertat i la independència de la Nació Catalana. En aquesta efemèride, reproduïré, amb petites modificacions, un article titulat “Breu història de l’estelada” que vaig escriure el 2006 i que fou publicat aquell any a la revista Celobert de Blanes i Lloret.
Per a més informació de la Comissió:

Breu història de l'estelada
És en els diferents grups independentistes que sorgiren a la Catalunya de principis del segle XX on cal cercar els origens de l’estelada. El primer estel a una senyera amb significat nacionalista i en territori català és datat el 1904 i s’ha de relacionar amb la Unió Catalanista. Tanmateix, cal no oblidar que els nuclis d’emigrats
catalans a l’estranger (sobretot els de Cuba i França) foren dels més actius en la seva militància independentista catalana. Des del 1903 el Centre Catalanista de Santiago de Cuba tenia com a símbol una senyera catalana amb un estel blanc al bell mig, i a França, en aquells moments, el Centre Català de París també tenia com a símbol una senyera amb un estel. Entre el 1906 i el 1908 l’esmentat Centre Català es convertí en la Lliga Nacionalista Catalana de París, a la seu de la qual hi havia penjada una senyera amb un rombe de color indeterminat al centre (segurament el blau), i al mig d’aquest rombe hi lluïa un estel blanc de cinc puntes.

En un escorcoll de la policia espanyola a la seu barcelonina de l’associació La Reixa, de suport als presos polítics nacionalistes catalans, s’hi trobà una cinta amb la senyera amb un triangle i un estel. Era el 14 de gener de 1908. Una altra estelada de l’època (datada el 1914) fou la dels Néts dels Almogàvers, una entitat sorgida del Casal Nacionalista Martinenc, de Barcelona. Es tractava d’una senyera amb una franja blanca tocant el pal amb un estel blau de cinc puntes al mig de la franja. Una publicació nacionalista de l’època, “Renaixement”, d’en Vicenç Albert Ballester, que començà a sortir al carrer el 1910 i que era vinculada a la Unió Catalanista, lluïa un estel a la seva capçalera. L’estel coronava una Au Fènix (símbol per excel·lència de la Renaixença Nacional Catalana) que sorgia de les flames i que tenia les quatre barres catalanes al pit.

L’estelada es relaciona també amb els voluntaris catalans que lluitaren al costat dels aliats durant la Primera Guerra Mundial. Un mínim de mil catalans, molts dels quals nacionalistes i independentistes, s’allistaren a l’exèrcit francès per lluitar contra els imperis centrals. Alguns d’aquests voluntaris duien una senyera catalana amb un estel calada a la punta de les baionetes.
L’any 1918, des del Comitè Pro Catalunya, en Vicenç Albert Ballester creà l’estelada amb un triangle blau al costat del pal amb un estel blanc de cinc puntes al centre del triangle, prenent com a model la bandera de Cuba (país que vint anys enrera s’havia independitzat d’Espanya). L’estel blanc representa la independència de Catalunya sobre el blau del cel, que simbolitza tota la Humanitat. L’aparició d’aquesta estelada es relaciona amb la doctrina de l’aleshores president dels Estats Units, Thomas Woodrow Wilson (segons la qual totes les nacions sense estat tenien dret a la independència), i també amb la lluita d’Irlanda per la seva llibertat enfront de l’Imperi Britànic. La primera fotografia d’aquesta estelada és del 1918, va ser feta a Montserrat, i s’hi poden veure una colla d’excursionistes catalans amb l’estelada, acompanyats de muntanyencs nord-americans que duien la bandera de les barres i les estrelles dels Estas Units.

Moltes entitats, des d’aleshores, adoptaren aquesta estelada i des del 1923 es començà a relacionar amb l’organització Estat Català, de Francesc Macià i Daniel Cardona. L’estelada també es troba íntimament relacionada amb la fracassada expedició d’alliberament de Catalunya que Francesc Macià encapçalà des de Prats de Molló el 1926.

Aquesta estelada havia d’ésser, segons els seus creadors, una bandera de combat, que simbolitzés la lluita per la independència de Catalunya fins el moment que finalment s’aconseguís, perquè un cop Catalunya fos lliure la senyera nacional hauria de ser la tradicional de les quatre barres de sang sobre fons daurat, sense cap altre afegit. Tot i això, en l’article 3 de la Constitució Provisional de la República Catalana, impulsada per Francesc Macià el 1928 des de la capital de Cuba, l’anomenada Constitució de l’Havana, es diu el següent:

“La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc; amb addició, en la part superior, d’un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre”.

L’anomenada estelada blava fou la que esdevingué el símbol de l’independentisme català fins els anys 60, representat bàsicament pel Front Nacional de Catalunya (FNC). Precisament d’una escissió del FNC sorgí el 1968 el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), independentista i marxista, que creà la seva pròpia estelada seguint el model de la tradicional però canviant els colors de l’estel i el triangle. Ara l’estel seria roig sobre un fons de color blanc.

L’any 1972, a la Catalunya sota administració de l’Estat francès es fundà l’Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), partit independentista i marxista (com el PSAN), des del qual es confeccionà una nova estelada, també amb estel i triangle, aquesta vegada roig i groc, respectivament. Aquesta nova estelada (anomenada popularment estelada groga) seria adoptada l’any 1976 pel PSAN.

Aquests darrers trenta anys han sorgit arreu dels Països Catalans una munió de senyeres estelades, cadascuna de les quals ha simbolitzat les aspiracions independentistes d’un col·lectiu molt determinat, però només dues estelades han arribat fins els nostres dies, l’estelada blava i la groga. La primera es considera que representa l’independentisme d’ideologia liberal, i la fan servir, entre d’altres col·lectius, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (encara que en aquest partit polític cada vegada és més utilitzada la groga, sobretot per part de les JERC, les seves joventuts), les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i altres col·lectius i partits polítics com Estat Català. L’estelada groga la fan servir grups polítics d’esquerres i marxistes (encara que, curiosament, darrerament n’hem vist una gran profusió en actes organitzats per la Unió de Joves, les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya) de l’Esquerra Independentista, com ara Maulets o Endavant, i la seva plataforma electoral municipalista, les Candidatures d’Unitat Popular (CUP).

Bibliografia:

Colomer, Jaume “La temptació separatista a Catalunya. Els orígens (1895-1917)”, Columna Assaig, Barcelona, 1995
Crexell, Joan “Origen de la bandera independentista”, Ed. El Llamp, Barcelona, 1988
Martínez Fiol, David “Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-1918)”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991

1 comentari:

Anònim ha dit...

m'ha semblat molt interessant el que comentes.