50è aniversari de Rafael Dalmau Editor, molt més que una editorial

En aquest país hi ha moltes coses que són més que allò que són estrictament. El fet que la Nació Catalana no estigui constituïda en estat independent fa que hi hagi una sèrie d’institucions, d’entitats, d’iniciatives investigadores particulars i fins i tot d’empreses que han d’exercir tasques de suplència cultural i nacional en els seus respectius camps. El finançament d’aquestes iniciatives culturals, en la majoria de casos és, evidentment, molt dificultós. Diuen que a manca d’una selecció nacional catalana, el Barça en fa les funcions. Per això és “més que un club”. L’Orfeó Català durant més de mig segle va ésser molt més que una simple entitat de cant coral i es convertí en una institució que, mitjançant la música nostrada, representava nacionalment Catalunya cada vegada que sortia de terres catalanes i dins del país mateix.

Semblantment hi ha una editorial catalana que durant mig segle just ha estat molt més que una empresa mitjançant la qual una família s’ha guanyat la vida. Rafael Dalmau Editor fou l’estel que il·luminà el camí de molts historiadors catalans durant la llarga fosca del franquisme. Aquesta editorial, que va néixer el 18 d’octubre de 1959, ha fet que desenes de llibres sobre la història, la geografia i la cultura popular catalanes veiessin la llum en un context econòmic i polític que no és precisament favorable (ni en el passat ni tampoc en el present) a la vertebració d’un mercat editorial normal en llengua catalana, equiparable a qualsevol cultura europea de dimensions semblants.

Rafael Dalmau Editor, doncs, mai no ha renunciat a publicar obres sobre temes relatius a diversos aspectes de la història i el patrimoni cultural de la nostra nació, com tampoc no s’ha plantejat pas (ni pensar-hi!), d’emprar una altra llengua que no sigui la catalana.

L’ànima i pare de l’editorial, Rafael Dalmau i Ferreres, va néixer el 1904 a Barcelona. De ben jove s’afeccionà a l’excursionisme (disciplina esportiva la història de la qual ha estat un dels eixos editorials dels Dalmau-Català) i milità a l’independentisme, tant a les files de la Unió Catalanista (de la qual en fou secretari general) com a la organització Nosaltres Sols! (fou fundador de la publicació del mateix nom) encapçalada per Daniel Cardona. El 1935 fundà les Edicions Mediterrània, que només varen poder publicar un llibre, “Pilsudski”, sobre l’heroi de la independència polonesa, i que havia d’ésser el primer títol d’una col·lecció, la Biblioteca Nou Estel, dedicada als herois dels pobles alliberats d’Europa.

Després de lluitar a la guerra de 1936-1939, s’exilià. Passà pels camps de concentració del Barcarès i de Sant Cebrià, al Rosselló, fins que finalment va poder tornar. Obrí una llibreria i engegà, juntament amb els Biosca-Jover, l’Editorial Dalmau-Jover, que succeïa a les Edicions Mediterrània. Això era el 1945, any de l’acabament de la Segona Guerra Mundial i de la derrota de l’Alemanya nazi i del Japó imperialista. De ben segur que aquell fou un any curull d’esperances per als catalanistes, molts dels quals pensaven que les potències aliades farien caure el règim de Franco i s’aconseguiria la independència de Catalunya. Recordem la xarxa d’espies i resistents catalans del Front Nacional de Catalunya que treballaren per als aliats durant la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu que, un cop acabada la guerra, Catalunya podria esdevenir un estat independent. Res més lluny de la realitat.

Bona part de la resistència catalana, aquells anys negres del primer franquisme, va haver de maldar en la clandestinitat per mantenir la llengua, la cultura i l’esperit de la Nació Catalana. En Rafael Dalmau i Ferreres fou un d’aquests patriotes anònims.

Així, el 18 d’octubre de 1959 en Rafael Dalmau inicià un nou projecte editorial, de caire familiar, Rafael Dalmau Editor, amb l’inestimable ajut de la seva filla, Maria Carme Dalmau i Dalmau. L’any 1960 la novella editorial inicià una col·lecció que, quaranta-nou anys després, ha esdevingut mítica per a qualsevol amant de la nostra història nacional: els Episodis de la Història. Aquesta col·lecció havia estat gestada per en Rafael Dalmau abans de la maleïda guerra de 1936-1939 quan, amb les Edicions Mediterrània, havia volgut engegar una col·lecció que havia de dir-se Episodis Nacionals de Catalunya. Els Episodis de la Història són uns llibres de petit format que, com el seu nom indica, versen sobre diversos moments de la nostra història, sobretot des que Catalunya és Catalunya, escrits per historiadors de prestigi de la historiografia catalana. Fins avui se n’han publicat 353. L’activitat resistent de l’editorial arribà fins i tot als símbols. L’emblema de l’empresa era (i és) un estel blanc de cinc puntes que guia des del cel un vaixell en alta mar, que tenia com a precedent el símbol de l’esmentada anteriorment Biblioteca Nou Estel de les Edicions Mediterrània d’abans de la guerra. Aquest astre no podia ser res més que l’estel de la senyera estelada. Aquest fet el posa en relleu el malaguanyat Joan Crexell en la seva obra “Origen de la bandera estelada” (pàgs. 131 i 132), la tercera edició del qual ha anat a càrrec precisament de Rafael Dalmau Editor (2008).

L’editorial s’ha especialitzat, amb les respectives col·leccions, en els castells catalans (a través de l’historiador i fotògraf Pere Català i Roca, gendre d’en Rafael Dalmau, marit de la seva filla Maria Carme), l’excursionisme (al qual havia estat tan vinculat l’editor), les herbes remeieres i la seva vinculació amb la cultura popular catalana, la història militar (els quatre volums de la “Història Militar de Catalunya” d’en Francesc Xavier Hernàndez), la història industrial, els castellers i diferents aspectes de la cultura popular catalana, entre d’altres temàtiques.

Per commemorar cinquanta anys d’estudi i divulgació, en definitiva, de dignificació de la nostra història, es va organitzar una exposició sobre Rafael Dalmau Editor (al Museu d’Història de Catalunya, del 6 al 25 d’octubre d’aquest 2009), comissariada per Enric Pujol, professor d’Història de la UAB i especialista en historiografia catalana d’època contemporània. L’exposició fou inaugurada pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el 18 d’octubre, data dels 50 anys, dia per dia, de l’editorial, actuà la coral Nova Euterpe, per celebrar l’aniversari.

Avui, l’editorial és dirigida pel nét d’en Rafael Dalmau, en Rafael Català i Dalmau, tercera generació d’editors de la família, el qual segueix el camí de feina ben feta i estimació pel nostre país i la seva gent obert pel seu avi, en uns temps difícils per a la família, després del traspàs en poc temps d’en Pere Català i Roca i de la seva filla, l’Anna Català i Dalmau.

Des de La Renaixensa espero que Rafael Dalmau Editor continuï la seva mai prou ben considerada tasca com a mínim 50 anys més, seguint amb la publicació de noves i rigoroses obres sobre el llegat cultural que ens van deixar els nostres avantpassats.

Per molts anys!

Per a més informació sobre l’editorial i els diversos llibres que ha publicat vegeu: http://www.rafaeldalmaueditor.cat/