dissabte, 19 de desembre de 2009

“La barretina, la imatge tòpica del [pagès] català”, de Pere Anguera


Molt interessant el darrer llibre de la col·lecció Episodis de la Història de Rafael Dalmau Editor, “La barretina, la imatge tòpica del [pagès] català”, de Pere Anguera (2009).

Gràcies a aquesta obra podem comprovar com l’ús de la barretina era d’allò més comú entre diversos sectors socials del Principat de Catalunya fins a finals del segle XIX. El professor Anguera recorda que aquest tradicional capell català donà nom a una revolta popular que va tenir lloc al Principat entre els anys 1687 i 1688, la dels “barretines”, revoltats anomenats així perquè tots duien barretina. L’autor posa molts altres exemples del seu ús popular generalitzat, com el fet que les autoritats republicanes franceses autoritzaren l’obertura d’una fàbrica de barretines el 1790 a Prats de Molló (Vallespir). Així, l’any 1860, a la Garrotxa era emprada per “capellans, senyors rurals i pagesos”.

La barretina fou símbol polític emprat per republicans catalans el segle XIX, i els absolutistes la varen voler imposar a Reus el 1825, per oposar-se a la catxutxa, símbol liberal.

Tanmateix, segons Pere Anguera, la mitificació de la barretina com a símbol català s’esdevingué a partir de la campanya colonial del Marroc de 1859-1860. Els soldats del cos expedicionari català que fou enviat al nord d’Àfrica anaven cofats amb la característica barretina. Els voluntaris catalans que lluitaren per l’exèrcit espanyol a Cuba el 1869 també en duien. Entremig, el 1865, el llorejat poeta mossèn Cinto Verdaguer es presentà a Barcelona per recollir el premi obtingut en els Jocs Florals portant barretina.

Aleshores, a finals del darrer terç del segle XIX la barretina ja havia adquirit la dimensió de símbol de catalanitat, i fou amb l’extensió del catalanisme polític a finals del segle XIX que es convertí en icona catalanista. És per reforçar aquesta idea que l’autor cita tot d’exemples del seu ús per part dels catalanistes els darrers anys del segle XIX i principis del XX, precisament quan ja no era emprada com a peça de roba d’ús quotidià a la major part del Principat de Catalunya.

El professor Anguera ha fet servir a l’hora de realitzar aquesta obra, a més de diversos llibres on apareixen exemples de l’ús de la barretina, premsa catalana (en bona part catalanista), tant barcelonina com de la resta del territori català de l’època en què esdevingué símbol del catalanisme. El fet que moltes d’aquestes publicacions es puguin trobar en línia representa un gran avenç per als investigadors d’aquesta època de la nostra història.

Ens trobem davant d’una obra molt recomanable, ben escrita, fàcil de llegir i curta (potser es fa massa curta!), només 61 pàgines. Un altre apassionant Episodi de la Història catalana.