El Front Nacional de Catalunya als anys cinquanta. Un llibre de Roger Prims

És innegable que la lluita contra el franquisme al Principat de Catalunya no va ser exclusiva de cap ideologia ni de cap partit determinat. Foren diversos els moviments que treballaren des del camp polític, social, cultural, fins i tot militar, des dels sindicats, les universitats, etc... per fer caure la Dictadura i aconseguir l’autogovern de Catalunya. Dintre del conglomerat de forces antifranquistes l’acció del Front Nacional de Catalunya (FNC) moltes vegades ha restat en un segon terme.

En aquest sentit, si bé una part dels catalans republicans varen percebre la Guerra de 1936-1939 com una agressió de l’imperialisme espanyol contra els desitjos de llibertat del poble català, una altra part dels nostres compatriotes interpretaren el conflicte preferentment com un enfrontament entre el feixisme i l’antifeixisme, deixant de banda la qüestió nacional. Aquesta inèrcia continuà un cop acabada la guerra. A molts catalans que lluitaren contra el franquisme i que estaven enquadrats en organitzacions polítiques d’obediència no-catalana no se’ls va acudir mai de denunciar la supressió de la Generalitat ni la ferotge repressió cultural i lingüística (a més, òbviament, de la repressió social, laboral i moral) que patia el seu poble. Per a aquests antifranquistes la lluita per l’alliberament nacional català era una cosa secundària, una nosa, fins i tot.

D’altra banda, el procés de Transició política del franquisme a l’actual Segona Restauració Borbònica consagrà (a més de la perpetuació de la submissió del poble dels Països Catalans a Espanya) la legitimació per part del poder polític de la desmemòria de la lluita de molts catalans pels drets socials i nacionals catalans. Així, l’obra d’en Roger Prims i Vila, “De la fosca al desvetllament. El Front Nacional de Catalunya a la dècada dels cinquanta” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008) és una valuosa aportació, no només a l’anàlisi científic de la resistència independentista al franquisme, sinó també a la dignificació de la memòria d’uns homes i unes dones que es varen comprometre amb el redreçament nacional d’un poble vençut i humiliat.

És molt interessant el que diu l’autor en la seva introducció a l’obra, tot parlant de l’oblit (en aquest cas concret el de la historiografia) que ha patit l’activitat resistent del Front Nacional de Catalunya (FNC):

“I és que moltes vegades la priorització social de determinats fets o etapes històriques ha marcat, malauradament, l’agenda de la historiografia i, pel que sembla, han calgut més anys dels que hauria estat normal per donar a conèixer una història encara massa amagada que ha pagat les servituds de l’anomenada Transició amb tot el que això implica: un desequilibri en el reconeixement de l’antifranquisme que ha afectat especialment la història del nacionalisme i més encara la de l’independentisme.” (pàg. 7).

Roger Prims recorre en poc més de 130 pàgines l’evolució del FNC durant els anys 50. L’obra ha estat elaborada en base a la historiografia referent al tema, així com gràcies a llibres de memòries de membres del Front (al final de l’article citarem algunes d’aquestes obres emprades per l’autor), entrevistes realitzades per l’autor a alguns d’aquests militants, així com documents elaborats per l’organització.

L’autor situa el FNC en el context d’uns anys 40 que suposaren un afermament del règim franquista tot i la derrota de les potències feixistes en la Segona Guerra Mundial. A més, durant la dècada dels 40 el Front patí una colla de detencions que en bona part el desarticularen, fet que comportà que s’entrés en un període en què els seus membres en llibertat es varen haver de centrar en refer la organització.

A mitjans de la dècada dels 50 el Front començà a sortir de la fosca i, gràcies a l’entrada en l’organització de nous membres, molts dels quals estudiants universitaris, endegà noves accions de resistència d’ampla repercussió social a Barcelona, a la vegada que començava a definir-se ideològicament (es tenia en compte la qüestió social, es definien els Països Catalans com a marc nacional per part del FNC i s’introduïa el concepte “independentisme” en substitució del tradicional “separatisme”).

Una obra que ens acosta a un moment de la resistència independentista a la Dictadura de Franco, una resistència de la qual ens hauríem de sentir deutors, perquè sense el sacrifici de tots aquells homes i dones del FNC, i d’altres organitzacions polítiques i culturals catalanes d’aquells anys, de ben segur que avui (i demà) tots nosaltres no seríem com som.

Alguns llibres sobre el Front Nacional de Catalunya i el catalanisme i l’independentisme de l’època:

- Diaz Esculies, Daniel “El Front Nacional de Catalunya (1939-1947)”, La Magrana, 1983
- Diaz Esculies, Daniel “El catalanisme polític a l’exili (1939-1959)”, La Magrana, 1991
- Rubiralta i Casas, Fermí “Joan Cornudella i Barberà (1904-1985). Biografia política”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003

Llibres de memòries:

- Carbonell i Fita, Pere “Obrint camins a l’esperança. 1945-1960”, Editorial Mediterrània, 2005
- Espar i Ticó, Josep “Amb C de Catalunya. Memòries d’una conversió al catalanisme (1936-1963)”, Edicions 62, 1994
- Martínez i Vendrell, Jaume “Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946)”, Pòrtic, 1991
- Pi i Sunyer, Carles “Memòries de l’exili. 1. El Consell Nacional de Catalunya, 1940-1945”, Curial, 1978
- Pi i Sunyer, Carles “Memòries de l’exili. 2. El govern de la Generalitat. París 1945-1948”, Curial, 1979
- Viladrosa, Octavi “Sang, dolor, esperança”, Sírius, 1991