“Valencianistes a Catalunya”, d’Arnau Gonzàlez i Vilalta

L’any 2007 va aparèixer “Valencianistes a Catalunya. Actuació Valencianista d’Esquerra a Barcelona (1932-1937)” (Afers), d’Arnau Gonzàlez i Vilalta. La publicació d’aquest llibre es deu a la iniciativa de l’Espai País Valencià, entitat de valencians residents al Principat, després que un dels seus membres descobrís l’existència d’un article d’Arnau Gonzàlez publicat el 2003 a la revista “Afers” sobre una associació semblant que funcionà a Barcelona els anys 30 del segle XX, l’Actuació Valencianista d’Esquerra (AVE). El text d’aquest petit llibre apareix en forma de capítol de l’obra del mateix autor “La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans” (Afers, 2006). L’obra conté una presentació de l’Espai País Valencià, un pròleg de Vicent Partal i una nota de l’autor.

El llibre ens parla de l’AVE, una entitat nascuda l’any 1932 amb l’objectiu d’enfortir el nacionalisme valencià a través de la important colònia de valencians residents al Principat. Aquesta entitat volia constituir un nexe d’unió entre el Principat i el País Valencià mitjançant el nacionalisme republicà d’esquerres. L’AVE a Barcelona, i per extensió a la resta del Principat, demanà als valencians que hi residien el seu suport a l’Estatut, així com a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i, políticament, el vot per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

L’AVE maldà, com ja hem dit abans, per enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat, i per això treballà per portar els capdavanters del moviment valencianista al nord del Sénia i, viceversa, dur dirigents d’ERC al País Valencià, com en la visita del president Macià i d’una expedició d’un miler de persones a València a bord del vaixell Jaume I, entre el 28 i el 31 d’octubre de 1933. Els actes aquells tres dies al País Valencià foren multitudinaris.

La idea de Països Catalans era central en l’AVE, encara que el nom per al conjunt de la nació no s’havia encara establert. El president de l’AVE, tornant de l’esmentat viatge, va dir que “Catalunya i València no són germanes, sinó que són una mateixa cosa”.

Una obra que ens mostra una pinzellada del nacionalisme valencià abans de Joan Fuster, d’un moviment polític valencià que abans de la guerra de 1936 treballava per uns Països Catalans units alhora que respectuosos amb la seva diversitat d’entitats polítiques i territorials.