dissabte, 9 de gener de 2010

Entrevista a en Francesc Bitlloch i Carbó, mestre de la Bressola, al “Celobert”


Aquesta entrevista que vaig realitzar a en Francesc Bitlloch i Carbó fou publicada a la secció de “Blanencs a fora vila” de la revista “Celobert” de Blanes (novembre 2006, nº41). Cal tenir en compte, doncs, que fou feta fa més de tres anys i que alguna de les dades que hi apareixen poden haver quedat obsoletes. Per conèixer l’actualitat de la Bressola, entreu al seu lloc web: ( http://www.bressola.cat/ ).


Aquest mes parlarem amb en Francesc Bitlloch (Blanes, 1946), un blanenc que de jove va marxar de la nostra vila i que fa uns anys dirigeix una escola Bressola de Perpinyà. Després de passar uns anys a l’Estat francès tot formant-se i fent d’animador socio-cultural, es va instal·lar amb la dona i els fills a Montoriol (el Rosselló), un poble de la Catalunya del Nord. A més de la passió per la seva feina a la Bressola, a en Francesc també li agrada passejar per la muntanya i gaudir de la música (ara participa en l’entitat coral Associació Solstici Catalunya Nord).


Es pot dir que avui en dia el català és una llengua en perill d’extinció a la Catalunya del Nord?

Totes les llengües petites estan en perill d’extinció. Les que no tenen estat propi encara més. I les que viuen en un estat que els és bel·ligerant, encara més. A Catalunya del Nord, la prohibició i la bel·ligerància de l’estat fa més de tres-cents anys que dura.

Quina és la llengua que fan servir els infants de la Bressola a l’hora de l’esbarjo, al pati de l’escola?

La nostra mainada sap el francès per immersió familiar, social, televisiva, i aprèn el català per immersió escolar. Però un grup empra la llengua de la majoria. I la llengua que coneix millor. I amb aquestes condicions la llengua de la minoria o la que pretenem reintroduir no tindria gaire espai, en l’àmbit col·loquial i espontani, que és el pati. Però aquí s’ha pensat que no podíem renunciar a la utilització col·loquial del català, entre d’altres raons, per eficàcia immersiva.
Hem d’aconseguir que el català sigui no només una llengua “de comprensió” (el grau de comprensió de la nostra mainada és enorme, fins i tot literari), sinó que esdevingui una llengua en la qual la mainada s’expressi amb naturalitat en situació d’espontaneïtat. I ara estem treballant amb aquest objectiu.

Hi ha famílies immigrades, d’origen no català, que també portin els infants a la Bressola?

Al començament, els nostres alumnes eren exclusivament fills de, diguem-ne, militants per la llengua. També venien i vénen encara, els néts d’aquells avis que havien deixat de parlar en català als seus fills després de la Segona Guerra Mundial. Aquests fills, que ara són pares, l’han sentit parlar tota la vida però no l’han parlat mai i volen que els seus fills l’aprenguin. Actualment, la majoria dels 600 mainatges de les nostres escoles no tenen cap lligam familiar amb el català. Vénen perquè el projete pedagògic els interessa i perquè la Catalunya del Sud té ara una gran força d’atracció, i la gent s’adona que econòmicament val més començar a mirar cap al Sud que continuar emmirallant-se en un París massa llunyà en tots els sentits.

Quin percentatge d’infants de la Catalunya Nord estan escolaritzats a la Bressola?

Si sumes els alumnes de totes les nostres escoles catalanes i hi afegeixes la mainada que passa per les fileres dites bilingües de l’anomenada “Educació Nacional”, tot plegat fa un 1% de la població escolar de Catalunya del Nord. Avui, a totes les nostres escoles hi ha llista d’espera. A la meua, la de Perpinyà, el nombre d’alumnes que hem de refusar cada any és igual o superior al dels que podem acceptar. La majoria de vegades és per manca de locals i per manca de finançament dels llocs de treball.

Quantes “bressoles” hi ha obertes ara mateix? A quins pobles?

Doncs actualment hem arribat a set escoles i un establiment secundari que aquí es diu “col·legi”. Tenim una escola en projecte per al curs vinent. Tot això representa més de sis-cents alumnes. Dues escoles a Perpinyà, una a Prada de Conflent, una al Soler, una a Sant Esteve del Monestir, una altra a Nyils, i la darrera nascuda a Càldegues, a la Cerdanya, on s’accepta mainada del Nord, però també de Puigcerdà i rodalies.

Quina és la procedència geogràfica del professorat de la Bressola?

Aquest és l’altre gran problema que tenim plantejat, ja que ens cal gent formada com a mestre i en català, i d’això aquí no n’hi ha gaire. Sovint hem de demanar candidats dels altres països catalans. Ara s’ha creat un centre de formació en comú amb els bretons, bascos i occitans que tenen el mateix problema que nosaltres i s’han establert acords de formació amb la Universitat de Girona, amb la qual treballem ja fa temps. La majoria dels nostres mestres no són de Catalunya del Nord.

Quins nivells de l’educació ateny la Bressola?

“Maternal” (parvulari), primària i una part de la secundària. Ara ens falten aquells tres anys de “liceu” que correspondria al vostre batxillerat per tancar tot el currículum, ja que a la Universitat de Perpinyà es poden fer estudis de català fins al doctorat.

Com definiríeu l’actitud de l’Estat francès i les seves administracions envers la Bressola i l’ensenyament en català?

L’actitud de l’Estat francès cap a l’ensenyament en català és d’oposició frontal. És una actitud que ve de molt lluny. De vegades és el ministre, de vegades l’inspector, de vegades qualsevol funcionari, però sempre hi ha algú per posar bastons a les rodes. L’Estat francès ha conreat una mentalitat en la que no hi ha cabuda per a la qüestió de les llengües. L’Estat francès és segurament un dels més retrògrads i sectaris d’Europa en aquest tema. L’existència de les nostres escoles és fruit d’una tossuderia i de l’ajuda dels que a poc a poc hi han anat creient, ja que al començament era considerat inviable i utòpic.

Considereu suficient l'ajut institucional que rep la Bressola per part de les institucions de la resta dels Països Catalans?

Els governs successius de la Generalitat [del Principat] han ajudat la Bressola de manera creixent. Actualment l’ajut és important i institucionalitzat. També hi ha ajudes d’ajuntaments que es fan socis de la Bressola i dels Amics de la Bressola. Actualment hi deu haver uns dos-cents municipis del Nord i del Sud que són socis de l’entitat (el de Blanes, per exemple!). Darrerament s’han pogut signar convenis amb entitats importants com el Barça o l’USAP (l’equip de rugbi de Perpinyà) o d’altres que aviat es faran públics.


Per a un contacte directe amb l’associació Bressola: secretaria@bressola.cat

Per a un contacte personal: francesc.bitlloch@bressola.cat