dilluns, 7 d’octubre de 2013

Indrets d’Osona (Guilleries i Collsacabra) I: Folgueroles. Sant Llorenç del Munt (o de Planeses). La Damunt



Dimarts 17 de setembre.

Folgueroles:
Folgueroles és un poble a cavall de la plana de Vic i les muntanyes de les Guilleries, conegut per ser el bressol del gran poeta nacional, mossèn Cinto Verdaguer i per ser el municipi català amb més estelades per metre quadrat de Catalunya (bé, com a la resta de pobles, viles i ciutats d’Osona, d’altra banda). Qui no sabés que Folgueroles és el poble natal de mossèn Cinto un cop hi arriba ja se n’assabenta ràpidament. Tot el poble és una ruta pels versos immortals del gran poeta patriòtic. Hi ha desenes de plaques per tot el nucli urbà amb els versos verdaguerians, la casa-museu Verdaguer (la qual no vaig tenir temps de visitar), l’ermita de la Damunt (centre espiritual folguerolenc per excel·lència) el pedró modernista de l’escultor Josep Maria Pericas erigit en honor del poeta el 1908... Tot plegat en un poble amb un centre històric amb ple de cases dels segles XVII i XVIII, moltes de les quals presidides amb llindes de pedra situades al damunt de les portes amb inscripcions en el català de l’època siscentista o setcentista, que indiquen el nom del propietari de la casa en el moment de ser construïda. No ens oblidem de l’església parroquial, sota l’advocació de Santa Maria, esmentada en documentació a l’any 967. Només per tot això ja val la pena visitar Folgueroles. 

Sant Llorenç del Munt (o de Planeses):
A l’oficina d’informació que hi ha al costat de l’Ajuntament (on hi oneja, tota sola, lliure i bella, la bandera catalana amb l’estel) em van recomanar algunes rutes pels voltants, d’entre les quals en vaig triar una, la que duia al monestir de Sant Llorenç del Munt (no el confonguem amb la muntanya vallesana del mateix nom). El Sant Llorenç del Munt osonenc és al terme de Sant Julià de Vilatorta, tocant al de Folgueroles, en una zona muntanyenca i boscosa. Sembla mentida que fa centenars d’anys en aquell indret hi hagués viscut una comunitat monàstica.

Vaig sortir del centre del poble i em vaig dirigir cap al camp de futbol, on li vaig preguntar a un home si anava en la bona direcció per anar a Sant Llorenç. Em va informar que no el podria visitar per dins perquè sempre és tancat. Pel que em va dir es veu que algun cop la seva propietària hi fa visites guiades per l’interior, en una de les quals ell va tenir el privilegi de visitar-lo. El camí no és massa dificultós i en menys d’una hora i mitja de trescar per boscos obagosos i muntanyes, tot seguint els senyals, hi pots arribar. L’edifici és del tot remarcable. Una mola de pedra enmig de la verdor dels arbres, sembla un casal noble enmig de la muntanya, en una zona que en diuen Els Munts. Ben rehabilitat i situat en un indret amb unes belles vistes panoràmiques d’aquesta part de la comarca. Es veu que el monestir es diu Sant Llorenç del Munt o bé de Planeses. Els seus orígens poden ser visigòtics i l’església és documentada des del 1012. La història ens diu que els senyors dels castells de Sant Llorenç i de Meda van fundar en aquella església un priorat benedictí que dependria del de Sant Marçal del Montseny. Després de mil vicissituds i de la seva desamortització l’edifici es convertí en explotació agrària i a mitjans segle XX es restaurà.

A migdia, ben prest em vaig haver menjat els entrepans de dinar, vaig sortir de Sant Llorenç en direcció, un altre cop, a Folgueroles, per una pista forestal a trossos asfaltada i a trossos sense asfaltar que passa ben al costat del gorg de Llitons, on segons Verdaguer hi vivien els negres i banyuts nitons, una mena de follets diabòlics que atacaven els viatgers de nit. 

L'ermita de la Damunt:
Un cop vaig ser a tocar del poble em vaig arribar fins a l’ermita de la Damunt, un petit temple d’època medieval, situat en una petita elevació del terreny enmig de la plana, des de la qual es pot veure la Plana de Vic, el Pirineu i el Montseny, situat sota l’ombra frescal dels arbres dels seus encontorns. Diuen que de petit, Verdaguer hi venia amb sa mare i li va dedicar un dels seus poemes més coneguts, “L’Arpa”. Allí em vaig refrescar i hi vaig reposar una bella estona, tot llegint i escrivint en la soledat de l’indret. 

                 Dues imatges de Folgueroles: a la dreta, el pedró modernista dedicat a Verdaguer.

                                             Aquí sobre, una imatge de l'ermita de la Damunt.


                                    Diverses imatges de Sant Llorenç del Munt (o de Planeses).








                           Paisatge de la Plana de Vic des de l'ermita de la Damunt, a Folgueroles.