Dimecres 18 de
setembre:
L’endemà a mig
matí vaig sortir de Folgueroles amb la idea de visitar l’ermita de Sant Feliuet
i el castell de Savassona, al terme de Tavèrnoles. Després de davallar per les
llargues i obagoses escales de Foquers, vaig arribar al poble de Tavèrnoles, on
vaig poder admirar l’església parroquial de Sant Esteve, d’un romànic d’estil
llombard, i mencionada per primer cop a la documentació l’any 1070. D’allí vaig
anar caminant pel voral de la carretera fins que vaig arribar a les envistes de
l’ermita de Sant Feliuet, un petit temple situat al cim d’un turó i assentada
sobre la roca viva. Un cop a dalt vaig poder admirar l’esglesiola, els
imponents paisatges de la comarca, des del Montseny, fins a Vic i d’allí fins
als cingles de Tavertet i el Far i una cua del pantà de Sau.
Sant Feliuet és
conegut també per les seves tombes antropomòrfiques i pels seus gravats
prehistòrics i medievals a la pedra. En vaig veure un, en especial, que
semblava un escut amb les barres catalanes, una creu i un tercer símbol que no
em puc aventurar a mirar d’identificar. Allí dalt vaig menjar els entrepans de
dinar, i uns minuts després va aparèixer l’actor Lluís Soler, que em va dir que
de tant en tant hi ve a fer esport. En Lluís Soler, amb la seva profunda, greu
i característica veuarra em va explicar anècdotes i històries de l’indret, i em
recomanà de visitar la Pedra dels Sacrificis, que és tot just a sota del turó,
un lloc on les llegendes locals diuen que s’hi produïen reunions de les bruixes
de la comarca. La pedra i les més petites dels voltants són plenes també de
gravats prehistòrics i s’hi va trobar una tomba de fa uns quants milers d’anys.
L’indret és veritablement màgic i corprenedor. No exagero si dic que el cim de
Sant Feliuet i els seus voltants són uns d’aquells indrets del nostre país on
les energies tel·lúriques hi són més presents i més poderoses.
A l’altre cantó
de la carretera, just a davant de Sant Feliuet hi ha el castell de Savassona,
que ara de castell en té ben poca cosa. És més aviat una masia noble i fortificada,
habitada avui encara, envoltada de bosquets i camps de conreu, una mica més avall
de la qual hi ha l’ermita de Sant Pere de Savassona, una bella esglesiola amb
elements romànics.
Caminant,
caminant, vaig refer el meu camí i vaig tornar a Folgueroles. Volia visitar
l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, un d’aquells indrets el topònim del
qual ens recorda que fa uns quants segles es salava a bona part del país, i no
només a les illes Balears i la Costa Brava. Hi vaig arribar a través dels
camins que passen enmig de camps i granges de porcs del terme de Folgueroles.
El petit cim de Sant Jordi de Puigseslloses s’eleva sobre la Plana de Vic (i de
la carretera de l’Eix Transversal) i n’és un mirador privilegiat. Al costat de
l’ermita hi ha un dòlmen, un monument funerari precristià, “ses lloses” del
topònim de l’indret. El 1870 Verdaguer hi va dir missa per primer cop i sembla
que ho va fer perquè allí s’hi unien la secular tradició pagana de la terra i
la tradició cristiana.
Cisterna dalt de la muntanya de Sant Feliuet
El castell de Savassona des de dalt de Sant Feliuet
Els cingles de Tavertet des de Sant Feliuet
Una vista des de Sant Feliuet de cap a l'Esquirol
En aquest escut gravat a la pedra s'hi poden veure les quatre barres i una creu?
La pedra dels Sacrificis.
L'ermita de Sant Pere de Savassona
El castell de Savassona
L'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses
El dòlmen de Sant Jordi de Puigseslloses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada