dimecres, 23 d’octubre de 2013

Indrets d’Osona (Guilleries i Collsacabra) III: Rupit, Tavertet, Sant Joan de Fàbregues.



Divendres 20 de setembre:

Rupit és un poblet de cases de pedra, edificades entre els segles XVII i XVIII en ple Collsacabra. Moltes d’aquestes cases tenen llindes de pedra al damunt de la porta amb el nom de qui les va construir, l’amo de la casa, i la data de construcció o reforma. El poble es troba enclotat, entre muntanyes, travessat per la riera de Rupit. L’església parroquial, dedicada a sant Miquel, és d’època barroca. Cal dir també que, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, “la vila s’originà al segle XII o al principi del XIII, i s’hi establiren famílies de cavallers: vers el 1286 hi habitaven Bernat de Roca-salva, castlà del castell, Berenguer de Santvicenç, Anglès de Rupit, els Puig i els Bassil, que donaren un cert caire aristocràtic a la població”. 

A cinc minuts del centre urbà de Rupit, i a l’altra banda de la riera, a dalt d’una serreta que es dreça davant del poble, hi ha l’ermita de Sant Magdalena, edificada el segle XVII.

A tres quarts d’onze del matí vaig marxar a peu de Rupit en direcció a Tavertet, amb la intenció de passar pels famosos cingles que hi ha entre ambdues poblacions. Vaig deixar enrere Rupit, passant entre prats i boscos, per un camí que, després d’una considerable pujada, deixava a l’esquerra i ben al costat del camí la masia de Rajols, situada al terme municipal de Tavertet. Més endavant el camí ja és asfaltat i passa al costat del mirador de l’Avenc, des del qual es veuen unes vistes espectaculars d’aquesta part de Catalunya, fins al Far. Fins i tot es pot veure la ciutat de Girona, ben petita a la llunyania i encara més cap a l’est el mar i una muntanya que vaig suposar que devia ser el massís del Montgrí.

El camí va transcorrent al costat dels altíssims cingles que et permeten veure, més avall, el pantà de Sau. Després de d’unes quantes parades en diversos miradors vaig arribar a Tavertet cap a un quart de dues del migdia, on vaig dinar. Tavertet és un poble de casetes de pedra situat al damunt dels famosos cingles que porten el seu nom des dels quals es pot veure ben bé el pantà de Sau. El casc antic del poble és ben petit i hi ha moltes casetes noves de pedra, construïdes recentment com a segones residències seguint com a model l’arquitectura rural autòctona. Una parella de gran de Barcelona amb qui vaig conversar em van dir que després d’haver-hi vingut a estiuejar tota la vida finalment, un cop jubilats, s’hi havia establert definitivament. També em van comentar que la gran majoria de cases són de gent de fora i que durant l’hivern només hi viuen unes poques famílies, al poble.

L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol, romànica, del segle XI. Com a curiositat afegeixo que a les plaques de tots els carrers del poble hi ha, a més de l’escut del poble, l’estelada. 

Val la pena acostar-se als cingles i asseure’s en un dels bancs que hi ha a tocar de l’abisme. Les vistes són senzillament sublims i la tranquil·litat que es respira a l’indret és total.

Després, cap a les tres de la tarda, vaig refer el camí per tornar cap a Rupit, però quan era a prop del poble vaig tombar cap a la dreta per agafar el camí que porta fins a l’església de Sant Joan de Fàbregues. Vaig passar entre prats on hi pasturaven desenes de vaques, em vaig acostar als cingles, mig amagats per l’espessa vegetació del bosc i vaig baixar per un camí amb una baixada pronunciadíssima que m’obligava a grimpar entre pedres grosses i altes que feien d’esglaons. Al costat d’aquest caminoi hi ha els Bassis, un parell de tombes antropomòrfiques, una al costat de l’altra, excavades al terra de la roca i que estaven ben senyalitzades. Després d’acabar de baixar per aquell senderol de cabres vaig arribar a una carretera asfaltada. 

Una mica més endavant hi havia l’indicador que t’assenyala la direcció de Sant Joan de Fàbregues, església romànica mencionada a la documentació per primer el 968, que diuen que és un dels edificis d’aquest estil arquitectònic més destacables de la regió. Sant Joan de Fàbregues és avui una casa de colònies, i l’edifici ha estat restaurat. La visió d’aquest conjunt monumental, enmig d’aquelles soledats entre el Collsacabra i les Guilleries és corprenedora. Sant Joan de Fàbregues havia estat la rectoria d’una parròquia que, antigament, fa mil anys, exercia de centre espiritual d’una colla de masos escampats per la muntanya la gran majoria dels quals avui han desaparegut.

Cap a les sis de la tarda vaig sortir de Sant Joan de Fàbregues en direcció del proper salt de Sallent, l’aigua del qual es precipita avall d’una de les moltes cingleres d’aquella subcomarca. M’hi vaig afanyar força, a arribar-m’hi, perquè a aquelles alçades de setembre es feia de nit més aviat que en ple estiu. Un cop a tocar del salt ja el vaig veure, però era ben sec. No baixava ni una gota d’aigua. Tanmateix el paisatge és grandiós. Els cingles allí són també imponents. Allí les aus hi tenen el seu regne, i tinc entès que hi ha àligues. 
Un cop vaig haver admirat una bella estona aquell paisatge impressionant vaig girar cua i vaig tornar cap a Rupit per la carretera emporlanada que porta fins a Rupit, on hi vaig arribar a dos quarts de vuit.


                                                                            Rupit







                                                                Santa Magdalena de Rupit



                                                         Paisatges entre Rupit i Tavertet







                                                             Sant Cristòfol de Tavertet



                                             L'estelada a les plaques dels carrers de Tavertet



                                     Una casa senyorial típicament catalana dins el poble de Rupit



                                              Girona des dels cingles entre Rupit i Tavertet






                                                  Cingles entre el salt de Sallent i fins el Far



                                                Les tombes antropomòrfiques dels Bassis



                                                             Sant Joan de Fàbregues