Escric aquest
article a tomb de la notícia que a Blanes, coincidint amb la festa major d’enguany,
s’hi inaugura la Ruta Bolaño, que recorda la figura de l’escriptor xilè Roberto
Bolaño, establert a Blanes fa una colla d’anys i que va morir a la nostra vila
el 2003. És indubtable, segons la crítica literària, que Bolaño fou un gran
escriptor en llengua castellana. I va viure una colla d’anys a Blanes, des de
mitjans de la dècada de 1980 fins a la seva mort. L’Ajuntament del PSOE (sí,
sí, del PSOE, em nego a acceptar que el partit que governa Blanes pugui dur la
C de català a les seves sigles), sembla que hi ha esmerçat força recursos econòmics,
en aquesta ruta. Això són fets. I que consti que, de ben segur, Roberto Bolaño
es mereix un homenatge a Blanes.
La meva crítica ve
donada pel fet que aquest interès, almenys aparent, de l’Ajuntament de Blanes
per donar a conèixer un escriptor en llengua castellana vinculat amb la nostra
vila contrasta amb la manca de recursos destinats a donar a conèixer els
nostres personatges històrics, alguns dels quals anomenaré a continuació:
Joaquim Ruyra, molt
bona part de l’obra literària del qual, tot i no ser blanenc de naixement, és
de tema blanenc.
Jaume Ferrer de
Blanes, cèlebre cosmògraf dels segles XV i XVI.
Gaspar Roig i
Jalpí, eclesiàstic, escriptor i historiador, bona part de l’obra
historiogràfica del qual és plena de falsedats.
Josep Cortils i
Vieta, polític, folklorista i escriptor, iniciador del moviment catalanista i
de la Renaixença a Blanes.
Josep Alemany i
Borràs, periodista i escriptor.
El desinterès de l’actual
Ajuntament de Blanes per donar a conèixer i dignificar el nostre patrimoni
històric i arquitectònic és evident. El Blanes d’època medieval i moderna és un
gran desconegut pel nostre jovent. I no només pels joves, sinó pel comú de la
població. Quanta gent sap que l’església de Santa Maria és quelcom més que un
temple religiós? Quanta gent sap que és (fou) el palau dels vescomtes de
Cabrera, edificat el segle XIV? Quanta gent sap que fou assetjat per tropes
espanyoles, com tota la vila, l’any 1652, i que els defensors foren exterminats
o enviats a galeres? Quanta gent sap que els pescadors blanencs varen fer la
vida impossible als vaixells espanyols que s’acostaven a la costa de la vila i
que en van arribar a capturar algun durant la guerra dels Segadors? Quanta gent
sap que Blanes tenia una muralla, amb diversos portals? L’Ajuntament voldrà
posar en valor tot aquest patrimoni històric i el posarà a disposició dels
blanencs i visitants a la nostra vila? No ho crec pas. La crisi econòmica és un
llençol molt gros que serveix per tapar moltes vergonyes. D’altra banda, la
crisi no impedeix pas a l’Ajuntament fer altres despeses. Coneixerem Bolaño, però
no sabrem res Gaspar Roig i Jalpí.
Davant d’aquest
panorama, pensar que l’Ajuntament de Blanes col·laborarà amb els grans actes
del Tricentenari de 1714 que s’estan duent a terme a nivell nacional és del tot
ingenu. Per aquesta gent del PSOE nostrat la Història de Catalunya els és
incòmoda. El record d’una Catalunya plenament normal a nivell cultural, on la
immigració que arribava al país s’integrava culturalment i lingüística amb
naturalitat a la societat catalana, el record d’un poble català que s’expressava
únicament en català, el record d’una Catalunya políticament lliure no agrada
als del PSOE català. És per això que menyspreen la cultura arrelada
mil·lenàriament al país i fomenten la llengua i la cultura que se’ns va
començar a imposar fa 300 anys. És per això que a l’entrada del poble tenim un
esgarrifós homenatge al “café para todos” amb les banderes de “las diecisiete comunidades autónomas”.
Com sempre haurà de
ser la societat civil, les entitats de cultura popular, i els individus que de
forma desinteressada o des del seu lloc de treball dignifiquen la nostra
cultura i el nostre patrimoni històric els que hauran de fer la feina que els
polítics espanyolitzats no volen fer. Serà aquest exèrcit d’amants de la cultura,
de les tradicions i de la Història autòctones de Blanes i de la Nació Catalana
qui ens ajudarà a ser més lliures i a ser més nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada