L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) i l’escola catalana a Blanes. 2a part

D’altra banda, tenim notícia que es produïen actituds de rebuig cap al català d’una part del professorat, força freqüents a l’època. “La Costa de Llevant” denunciava que al col•legi religiós del S. C. de Maria de Blanes “está privat a les alumnes el parlar en catalá y que fins a una d’elles se li va preguntar si era catalanista y perqué va contestar afirmativament se la va castigar” (LCDL 3 gener 1915).  

L’any següent, el 1916, i en el marc de la primera Diada de la Llengua Catalana, que es celebrà a diversos indrets de Catalunya, també a Blanes, la Comissió organitzadora d’aquesta Diada va fer “una visita a tots els colegis públichs y privats, de noys y noyes, patentisant la conveniencia de la ensenyansa del catalá y l’us del mateix com a base de l’ensenyansa de les altres assignatures”. Sembla que els directors de les diverses escoles mostraren “bones disposicións per intensificar l’ensenyansa que tots ja tenen establerta del nostre idioma” (LCDL 9 gener 1916). Sembla, doncs, que en aquells anys la nostra llengua ja era present, en menor o major mesura, en els col•legis públics i privats de Blanes.

La primera referència que tenim de relació entre l’APEC i la nostra vila és de 1912, quan l’Ajuntament va rebre una comunicació de la Protectora en la qual aquesta entitat feia saber a la corporació municipal blanenca la seva satisfacció per l’acord pres en el sentit de fer cantar en català els guaites de nit, que fins llavors havien estat obligats a fer-ho en espanyol, una llengua que no era la seva (LCDL 8 desembre 1912).

La relació de l’APEC amb Blanes es va vehicular a través d’elements del catalanisme proper a la Lliga Regionalista, l’única tradició catalanista organitzada políticament a la nostra vila aleshores, en plena confrontació amb l’anticatalanisme lerrouxista del Partido Radical local. La societat política Amics de Blanes (a l’òrbita de la Lliga) i el Centre Catòlic foren les primeres entitats blanenques en establir llaços amb l’APEC. Aquestes dues entitats, a prec de la Protectora, enviaren sengles comunicacions a tots els directors i directores d’escoles blanenques, demanant-los “que a més de Doctrina, Lectura y Escriptura catalanes y explicació del Evangeli en catalá, la fassin extensiva a la Historia y Geografía elementals de Catalunya” (LCDL 3 març 1918). Els col•legis religiosos “del P. C. de María, de la Verge dels Angels y de Santa María que dirigeixen els PP. de la Sagrada Familia, han contestat les comunicacions que’ls hi dirigiren les mentades Societats, en termes molt afalagadors, atenent les indicacions que se’ls hi feyen y proposantse cumplimentarles” (LCDL 17 març 1918). En canvi, els directors de les escoles públiques de Blanes ni tan sols no van respondre a la carta enviada per Amics de Blanes i el Centre Catòlic (LCDL 12 maig 1918), fet que ens fa pensar que devien veure amb hostilitat l’extensió de l’ensenyament en la llengua pròpia del país a la nostra vila.

No coneixem més activitats del nucli blanenc que donava suport a l’ensenyament en català (i del qual vàrem parlar a l’anterior “Celobert”) fins el 1922, quan es van rebre, enviats per la Protectora, “uns artístics cartells, dibuixats de l’Obiols que diuen: - Ja sou soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana?” (“Recull” 9 març 1922).

A la fi el nucli s’acabà constituïnt el 1923 com a comissió local de l’APEC, formada per Güelfo Zola (president), Joan Abril (secretari) i Anton Manyach (tresorer). El mateix Joan Abril, membre també de “Recull”, publicà en aquesta revista un article dedicat a la Protectora on afirmava que “els que amem de cor a nostra Pàtria Catalunya hem d’ajudar a conservar i engrandir les institucions destinades al floreixement de la pàtria Catalana” (“Recull” 17 juny 1923), tot fent una crida a la col•laboració dels blanencs amb l’obra d’aquesta entitat. L’article era dedicat “A l’amic i entusiasta soci de la Protectora en Benet Ribas”.

Un dels membres de la comissió blanenca de l’APEC, el seu secretari, en Joan Abril, era un dels joves fundadors de la revista catalanista i catòlica “Recull”. D’altra banda, el seu tresorer era n’Anton Manyach i Maynou, que fou president de les Joventuts Nacionalistes de la Lliga de Blanes (entitat anomenada més endavant Joventut Catalanista). El president de l’APEC local, en Güelfo Zola, també formava part de l’entorn de la Joventut Nacionalista i potser n’era membre, car el trobem col•laborant econòmicament en una subscripció endegada per aquesta entitat política de joves catalanistes per a l’acte d’homenatge a Emili Soler, batlle de Terrassa (LCDL 2 maig 1920). Ens trobem, doncs, amb un grup de joves catalanistes i cristians, amb una forta consciència nacional que vorejava l’independentisme. Alguns escrits d’en Joan Abril a “Recull”, com un que parla d’uns “Joves que van al camp, seguen el blat, [...] s’enforteixen per un dia romprer les cadenes de l’esclavatje que tenen a Catalunya lligada” (“Recull” 2 febrer 1921) o els actes que celebrava la Joventut Nacionalista de Blanes, com ara l’homenatge a un heroi de la independència d’Irlanda, Terence McSweeney, batlle de Cork (“Recull” 20 novembre 1920), ho demostren. 

L’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera estroncaria, momentàniament, la feina de la tot just constituïda comissió local de la Protectora.

La repressió de la dictadura de Primo de Rivera contra la llengua, la cultura i el sentiment nacional catalans afectà també, lògicament, l’APEC. Molts socis de l’entitat, per por a represàlies governamentals, se’n donaren de baixa. El local de la Protectora a Barcelona, a més, fou clausurat. Tanmateix, algunes (poques) delegacions de l’APEC van poder mantenir la seva activitat durant la Dictadura. Una d’aquestes fou la de Blanes, segons Lluís Duran. En aquest sentit voldria mencionar els records del meu avi matern, Francesc Martí i Vives, nascut el 1912, i escolaritzat a les Escoles Nacionals de Blanes, el qual m’havia dit que l’escola ell sempre l’havia feta en català. Cal veure, doncs, en la presència de la llengua catalana a les escoles públiques de Blanes d’aquells anys l’acció catalanitzadora de l’APEC.  

Les fonts consultades dels tres articles apareixeran en el tercer.